Ves al contingut principal

Participacions Preferents

Estem vivint un moments molt complicats en tots els àmbits i per tant cal recuperar la confiança dels ciutadans cap a les seves institucions i també cal posar eines per refiar-nos de l’economia i de la gent que en certa manera l’administra.

En aquestes darreres setmanes s’estan vivint informacions que compliquen i molt la confiança econòmica; parlo de les participacions preferents que les entitats d’estalvi han col·locat als petits estalviadors, durants els anys 2008, 2009 i 2010. Des de fa uns anys les entitats financeres importants oferien als seus clients la possibilitat d’invertir diners a un tipus d’interès una mica superior a la mitjana amb la condició de que si calia era fàcil recuperar les quantitats invertides. Ara, de cop, la banca comunica als seus clients que aquell producte ja no val el preu que tenia i que recuperar la liquiditat s’ha complicat.

Algunes d’aquestes financeres han transformat aquelles opcions preferents en altres productes semblants però que tenen un termini (en general uns 10 anys) i d’altres han ofert als seus clients la possibilitat de tornar-los els diners, sempre i quan el client perdi una part de la inversió. (en alguns casos la pèrdua és del 30 al 40 per cent), el cas d’Ibercaja per exemple.

La pregunta que jo faig és si tot això pot fer-se sense que passi absolutament res, vull dir que tot plegat estigui basat únicament amb canvis de normativa i sanejaments bancaris. ¿És que la paraula d’una entitat financera –seriosa- deixa de ser un compromís? --¿Qui assumirà les pèrdues que la clientela tindrà? – També una reflexió per saber quin paper hi juguen aquí les entitats reguladores; diguem-ne el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors. ¿Què han dit de tot això? -- ¿On estaven en el moment que les financeres endossaven aquests productes als petits estalviadors?

No vull parlar de “corralitos” i altres denominacions perilloses, però tot això no pot fer-se en un país que presumeixi d’una mica de serietat. No és normal que no passi res i que algú que hauria hagut de donar alguna explicació, ara no digui res. La confiança que s’ha de recuperar també comença per la seguretat jurídica i seriosa de qui gestiona els recursos econòmics dels seus ciutadans, i aquests esperen de les entitats reguladores alguna actitud que vagi una mica més enllà de la presència en forma de sofà. Aquestes reguladores són públiques i han de protegir els interessos generals, i no només d’una banca que té problemes i ara els resolt fent trampes, amb la mirada distreta de l'Estat. Hi ha molta gent decebuda i preocupada i no m'extranya gens.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.