Ves al contingut principal

Reforma Laboral

M'estic llegint amb molta atenció la reforma laboral que ha aprovat el govern central amb el format de Reial Decret Llei i que surt publicat avui al Butlletí Oficial de l'Estat. No puc dir que l'entengui fàcilment. En aquest país necessites tenir un enginyer legislatiu perquè et faci una traducció de les normes existents, ja que la nova norma en regula d'altres que no hi eren i d'altres que deixaran de ser-hi. S'ha d'admetre que tot plegat és una mica un guirigall. El meu dubte és que totes aquestes modificacions serveixin per crear confiança i animar a l'economia amb el propòsit de crear llocs de treball. Jo de moment no ho entenc així.

De moment els sindicats estan emprenyats i la patronal està contenta; tot fa pensar que alguna cosa s'està perdent pel camí. Ara el Reial Decret Llei tindrà un procés parlamentari i jo m'imagino que pel camí s'hi podrà dir alguna cosa, però tampoc espero que existeixin massa canvis. En matèria de discapacitat entenc que tot plegat queda com estava, més enllà de la pèrdua general que tothom arrossegarà. Si voleu llegir el Reial Decret Llei feu clic aquí i anireu directament al BOE

Comentaris

Hola Quim, acabo de llegir el petit resum que hi ha al 3/24. No m'estranya que hi hagi una part que estigui molt contenta i l'altra molt trista. No sé cap a on portarà la reforma, però potser algú hauria de començar a pensar que aquest model econòmic ja ha donat de sí tot el que ens podia donar, i pensar alguna altra cosa ben diferent.
Hola Ramón. És evident que amb la xifra d'atur que tenim alguna cosa s'havia de fer, però no sé si el que s'ha decidit crearà feina i confiança.

En qualsevol cas, aquestes dues senyores de la fotografia no han explicat tot el que hi havia, sembla que varen deixar-se alguna cosa importat.

Cuida't i en línia.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…