Ves al contingut principal

La contenció que fan les ONG gironines

Aquest matí he estat a Càritas de Girona, en concret al servei d'immigració. M'ha semblat que és una organització imprescindible per la nostra ciutat i també pels nostres ciutadans. He estat allà acompanyant a un amic estranger que vol regularitzar la seva situació en el nostre país. El servei que presta aquesta ONG és de proximitat i de facilitar i fer entendre tota la paperassa que s'ha de tramitar. Ajuden i acompanyen i això és una feina immensa.

Aquest servei és un dels molts que presta aquesta entitat gironina que està implantada a tot el territori català i espanyol, finançada per voluntaris i l'església catòlica. També hi altres entitats que fan feines d'aquest tipus i a Girona ciutat caldria destacar-ne dues de primer ordre; la Creu Roja i també la meva, MIFAS. Són entitats que fan un servei de contenció a les administracions públiques que no està prou reconeguda i ara més que mai haurien de tenir un reconeixament que no tenen. Les oficines d'aquestes entitats estan desbordades per persones (de totes les nacionalitats i condicions) que demanen ajuda i acompanyament per viure aquí i per fer-ho amb dignitat.

Convé donar més suport i empenta econòmica a les organitzacions que en temps de crisi treballen per tot allò que qualsevol persona defensaria aplicant merament el sentit comú. Mereixen el màxim respecte i els ciutadans d'un país que vol ser avançat ha d'exigir la seva continuïtat i la seva existència. Fan una feina elogiable i si jo hagués de marxar del meu país corrents o per qualsevol altre motiu m'agradaria trobar-me qui m'ajudés de la mateixa manera que ho fa Càritas, MIFAS o la Creu Roja, entre d'altres. Convé tenir-ho present.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…