Ves al contingut principal

La contenció que fan les ONG gironines

Aquest matí he estat a Càritas de Girona, en concret al servei d'immigració. M'ha semblat que és una organització imprescindible per la nostra ciutat i també pels nostres ciutadans. He estat allà acompanyant a un amic estranger que vol regularitzar la seva situació en el nostre país. El servei que presta aquesta ONG és de proximitat i de facilitar i fer entendre tota la paperassa que s'ha de tramitar. Ajuden i acompanyen i això és una feina immensa.

Aquest servei és un dels molts que presta aquesta entitat gironina que està implantada a tot el territori català i espanyol, finançada per voluntaris i l'església catòlica. També hi altres entitats que fan feines d'aquest tipus i a Girona ciutat caldria destacar-ne dues de primer ordre; la Creu Roja i també la meva, MIFAS. Són entitats que fan un servei de contenció a les administracions públiques que no està prou reconeguda i ara més que mai haurien de tenir un reconeixament que no tenen. Les oficines d'aquestes entitats estan desbordades per persones (de totes les nacionalitats i condicions) que demanen ajuda i acompanyament per viure aquí i per fer-ho amb dignitat.

Convé donar més suport i empenta econòmica a les organitzacions que en temps de crisi treballen per tot allò que qualsevol persona defensaria aplicant merament el sentit comú. Mereixen el màxim respecte i els ciutadans d'un país que vol ser avançat ha d'exigir la seva continuïtat i la seva existència. Fan una feina elogiable i si jo hagués de marxar del meu país corrents o per qualsevol altre motiu m'agradaria trobar-me qui m'ajudés de la mateixa manera que ho fa Càritas, MIFAS o la Creu Roja, entre d'altres. Convé tenir-ho present.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.