Ves al contingut principal

La política de les aixetes

Ignoro si la vaga d'avui haurà estat efectiva. El Govern central ja ha fet saber que no, que no modificaran res. Tenen la majoria absoluta i també el suport de la dreta catalana que sense despentinar-se ha votat a favor de la reforma laboral i tot el que suposa la posta en marxa d'aquesta mesura.

L'altre qüestió està en les retallades que s'estan fent per entregues. Jo sóc dels que penso que el Govern de Catalunya està posant punt i final a un sistema de serveis públics per motius pressupostaris i sobretot polítics. Posar al capdavant de Salut a la persona que a ser responsable de la patronal privada sanitària és una prova evident de l'adreça que es vol emprendre. 

En altres temes com la discapacitat convé tenir present que el govern hi dedica quantitats irrisòries i tot i així hi ha contundents retallades que perjudiquen a la població més necessitada.  A més, en aquest cas compten amb la debilitat d'un sector que està gestionant serveis i per tant no tenen marge de poder-hi dir la seva. El gremi de la discapacitat psíquica, per exemple, fa propostes verinoses que perjudiquen clarament al sector de la discapacitat física sense que a cap dels seus dirigents els caigui la cara de vergonya.

Hi ha una reforma en marxa del sistema econòmic que pretén alliberar al capital privat temes com l'educació, la sanitat i els serveis socials que siguin rendibles. Els governs només donaran cobertura a tot allò que serveixi per mantenir la façana, encara al darrere no hi hagi res, o ben poca cosa. 

Quan tot això grinyola el Govern català opta per posar en marxa l'aixeta nacional; El dèficit fiscal, l'espoli, el pacte fiscal i la suposada independència són eines que ben enceses serveixen per fer de cortinatge del nou model econòmic i social que se'ns està imposant a poc a poc. 

El Govern d'Espanya fa exactament el mateix. En la primera part -la liberal econòmica- van una mica enrederits perquè fa molt poc temps que governen, i també posen en marxa els temes de banderes i discursos unitaris amb la mateixa habilitat que els de casa nostra.

Tot plegat és un afer d'aixetes; d'aigua freda i aigua calenta, ens refreden sense congelar i ens escalfen sense escaldar. Mentre l'aigua passa per l'aigüera i amb totes les decoracions necessàries els nostres drets passen per les canonades i l'estat del benestar va riu avall...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…