Ves al contingut principal

La política de les aixetes

Ignoro si la vaga d'avui haurà estat efectiva. El Govern central ja ha fet saber que no, que no modificaran res. Tenen la majoria absoluta i també el suport de la dreta catalana que sense despentinar-se ha votat a favor de la reforma laboral i tot el que suposa la posta en marxa d'aquesta mesura.

L'altre qüestió està en les retallades que s'estan fent per entregues. Jo sóc dels que penso que el Govern de Catalunya està posant punt i final a un sistema de serveis públics per motius pressupostaris i sobretot polítics. Posar al capdavant de Salut a la persona que a ser responsable de la patronal privada sanitària és una prova evident de l'adreça que es vol emprendre. 

En altres temes com la discapacitat convé tenir present que el govern hi dedica quantitats irrisòries i tot i així hi ha contundents retallades que perjudiquen a la població més necessitada.  A més, en aquest cas compten amb la debilitat d'un sector que està gestionant serveis i per tant no tenen marge de poder-hi dir la seva. El gremi de la discapacitat psíquica, per exemple, fa propostes verinoses que perjudiquen clarament al sector de la discapacitat física sense que a cap dels seus dirigents els caigui la cara de vergonya.

Hi ha una reforma en marxa del sistema econòmic que pretén alliberar al capital privat temes com l'educació, la sanitat i els serveis socials que siguin rendibles. Els governs només donaran cobertura a tot allò que serveixi per mantenir la façana, encara al darrere no hi hagi res, o ben poca cosa. 

Quan tot això grinyola el Govern català opta per posar en marxa l'aixeta nacional; El dèficit fiscal, l'espoli, el pacte fiscal i la suposada independència són eines que ben enceses serveixen per fer de cortinatge del nou model econòmic i social que se'ns està imposant a poc a poc. 

El Govern d'Espanya fa exactament el mateix. En la primera part -la liberal econòmica- van una mica enrederits perquè fa molt poc temps que governen, i també posen en marxa els temes de banderes i discursos unitaris amb la mateixa habilitat que els de casa nostra.

Tot plegat és un afer d'aixetes; d'aigua freda i aigua calenta, ens refreden sense congelar i ens escalfen sense escaldar. Mentre l'aigua passa per l'aigüera i amb totes les decoracions necessàries els nostres drets passen per les canonades i l'estat del benestar va riu avall...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.