Ves al contingut principal

Messi

Vagi per endavant que el noi Messi em cau bé. Xuta bé, marca gols, té la gent contenta i l'afició del Madrid (que segurament guanyarà la lliga) molt emprenyada i frustrada, perquè tot i haver perdut menys partits que el F.C.Barcelona, és un equip que no brilla. En fi, ara jo tampoc faré cap crònica especial perquè de futbol jo no hi entenc gairebé res.

He llegit avui (no sé si és del tot cert) que el futbolista Messi guanya 33 milions d'Euros, que són gairebé 5.500 milions de les antigues pessetes espanyoles. L'altre estrella, la del Madrid 24,9; en Mouriho 13 i en Guardiola 9,5. La pensió mitjana de la demarcació de Girona és d'11.200 euros anuals i amb el sou d'en Messi podríem pagar 3.000 pensionistes de la Seguretat Social o l'equivalent a 6.000 pensions no contributives. El Pla Unificat d'Ajudes per a Persones amb Discapacitat de Catalunya l'any 2012 té un pressupost de 13 milions d'Euros, que és menys d'una cama del jugador argentí, sense el mitjó posat. En fi, jo no dic res, només faig aquest post i tot plegat fa pensar que entre tots potser hem perdut una mica la xaveta, i ja està, ja ho he dit.

Comentaris

Pep Serrat ha dit…
Perdoneu, però algú ho havia de dir...
Rachel ha dit…
Està ben dit, i molt ben explicat. A mi m'agrada molt el futbol, podria dir q fins i tot m'apassiona. Ara bé, els diners que s'hi mouen no. És un món apart. El mateix passa amb les grans estrelles de cine, de la música, els polítics... Fa vergonya! jo, ni m'ho puc imaginar, però com ho podem canviar???

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.