Ves al contingut principal

Els francesos



Avui diumenge els francesos voten en primera volta el seu Cap d'Estat. Mentrestant aquí nosaltres parlem d'elefants, escopetes i altres fires reials, en fi, espero que els francesos l'encertin, tot fa pensar que segurament sí. Penjo dos acudits de la Punxa d'en Jap del diari gironí El Punt, publicades aquests dies, molt bones.

Comentaris

JOSE LUIS ha dit…
He leido en un libro que hace mucho tiempo un hombre perdio la cabeza por teinta monedas de plata y eso le llevo a la autodestruccion.
Hoy dos milenios mas tarde contemplo a millones de discipulos siguierndo el mismo camino siguiendo sus pasos.
Siempre destapamos nuestros oidos y nos quitamos la venda de los ojos demasiado tarde y desde aquel entonces una y otra ves hemos tropezado en las mismas piedras, la piedra de la ambicion, la del poder, etc etc.
Tendriamos que comenzar de nuevo ya que la gran torre que hemos construido esta a punto de derrumbarse, sus cimientos son LA JUSTICIA, y su estado es de desintegracion casi total, creo que no es bueno ni positivo poner un ladrillo mas en este gran edificio, creo que lo mas apropiado seria profundizar en sus bases y reforzarlas.
Me parece muy humano y razonable el mensaje de este hombre, pero acordaros que entre los que le aplauden hay miles que le venderian por un puñado de monedas.
jose luis.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.