Ves al contingut principal

Gràcies per animar-nos

En Draghi i en Sarkozy parlen d'Espanya i de la seva economia. Ho fan amb el propòsit de sortir a la premsa, als mitjans, a les televisions i d'aquesta manera poder-se fer un espai que necessiten per sobreviure. Són dos màxim dirigents europeus i ho fan criticant fortament a Espanya i la situació que aquí s'està vivint. Moltes gràcies per fer-ho. M'agrada Europa i ara aprofito per dir que alguns dels seus responsables són uns bocamolls. En Sarkozy té eleccions aquest mes i l'italià Draghi aprofita l'escena per fer veure que té alguna autoritat intentant dissimular que els mercats manen i ell segurament no massa. En Sarkozy -que és d'una imbecilitat díficil de superar- està preocupat per les enquestes que indiquen que els francesos estan fatigats pels seus shows i també per estar enganxat tot el dia al discurs que patrocina Berlín. Gràcies pel gran suport institucional i per ajudar als veïns que som pobres, però inevitablement veïns.

Comentaris

Jose Luis ha dit…
Siento no poder escuchar este concierto mientras escribo, pero con las notas de un piano de fondo voy recorriendo las bocas de metro de tantas ciudades del mundo parandome un rato a escuchar a quienes los medios audiovisuales han dejado en el mas triste abandono..., a nosotros este tren de vida que hemos inventado nos empuja a toda prisa hacia el abismo de un reloj que nos ahorca cada dia, sin dejarnos saborear las delicias de un mundo roto.
Se nos gastan las pilas del corazon, y regresamos al pasado por que alli para muchos esta la energia para seguir caminando, los ejemplos son nuestras muletas, cuando ya no podemos mas,cuando el presente nos pone la zancadilla, y la luz se nos apaga.
El ayer es una leccion para hoy, pero la memoria nos falla, y asi vamos tropezando una y otra vez.
Las buenas obras nunca mueren, solo muere todo aquello que las intenta destruir.
Un dia un gran violinista hizo un reto a si mismo y sintió el mayor fracaso de su vida, al ver como la gente pasaba de largo a toda prisa en aquel tunel de metro, mientras tocaba...., todavia recuerdo aquella expresion de tristeza en su rostro en una entrevista.
De ser un idolo para el publico en los grandes teatros del mundo, a ser un perro callejero ignorado en un subterraneo lleno de gente.
Asi es la vida, mejor dicho, asi hemos hecho la vida, y como decia gala, hemos dejado de adorar al becerro de oro, para adorar al oro del becerro.
Gracias Quim por este regalo y con me escapare a unos tiempos en los que un hombre fue crucificado por darlo todo, y que hoy sufre la soledad del olvido, viendo su imagen rodeada de oro mientras el mundo se muere de hambre, guerras y destruccion..... un ejemplo que El jamas nos dio.
Feliz Semana Santa.
jose luis.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…