Ves al contingut principal

L'Estat de pietat en marxa

Procuro no prendre medicaments perquè sempre he pensat que hi ha malalts i no pas malalties i ningú millor que jo mateix sap el que té. Tot i això i més enllà de les teories que jo m'aplico i que en cap cas pretenc exportar tiro sovint d'antiinflamatoris i també d'omeprazol (protector d'estómac, em penso...) perquè no tinc cap més remei. Com a persona amb discapacitat i rei de casa meva demano perdó i prometo que no tornarà a passar (...)

Avui la Ministra de Sanitat, reunida amb les consellers autonòmics corresponents han decidit tirar pel dret i fer pagar la receptes mèdiques fins a 18 euros mensuals a jubilats, pensionistes i també augmentar deu punts a la gent que està activa laboralment. No sé si és la solució, però jo diria que és una mesura que reforça l'estat neoliberal que està en marxa silenciosament. La gent està distreta en altres coses i mentre estem instal·lats en l'encantament ens estan retallant l'estat del benestar -que ja era prou fluix- i estem anant de cap i sense frens a un nou estat de pietat. 

No han acabat d'explicar com faran tot això. Jo ho veig difícil, molt complicat i penso que no ho han fet perquè ells tampoc saben com fer-ho. S'haurà d'estar molt pendent de tot això. La veritat és que en poques setmanes totes les notícies són especialment dolentes i totes afecten a la gent més dèbil, a les persones que són diferents com aquelles que tenen algun tipus de discapacitat. Se'ns retalla en gairebé tot i ja ens queda  ben poca cosa. La pregunta que jo faig és, per què serveix tenir un país, si aquest és incapaç d'estar a l'alçada dels seus ciutadans? dels més febles, dels més necessitats. De no massa res.

Penjo una foto dels toreros que en el seu moment -era en blanc i negre- varen participar en una de les "corrides" de la beneficiència. I tot això passa quan a Girona ja no tenim plaça de toros...

Comentaris

Manel MARTINEZ ha dit…
Hola Quim.Ja ho va dir la "Sra"Christine Lagarde(FMI)
-Les persones viuen massa temps.
Sense estat de benestar,sense medecines,sense metges(tambe els pagarem)i sense diners ni per menjar,a poc a poc els sortiran els numeros.
Una abraçada,salud i r...
Aqueta la Lagarde també ja li val. Ja vaig escoltar-la, això és una mica lamentable,

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.