Ves al contingut principal

L'Estat de pietat en marxa

Procuro no prendre medicaments perquè sempre he pensat que hi ha malalts i no pas malalties i ningú millor que jo mateix sap el que té. Tot i això i més enllà de les teories que jo m'aplico i que en cap cas pretenc exportar tiro sovint d'antiinflamatoris i també d'omeprazol (protector d'estómac, em penso...) perquè no tinc cap més remei. Com a persona amb discapacitat i rei de casa meva demano perdó i prometo que no tornarà a passar (...)

Avui la Ministra de Sanitat, reunida amb les consellers autonòmics corresponents han decidit tirar pel dret i fer pagar la receptes mèdiques fins a 18 euros mensuals a jubilats, pensionistes i també augmentar deu punts a la gent que està activa laboralment. No sé si és la solució, però jo diria que és una mesura que reforça l'estat neoliberal que està en marxa silenciosament. La gent està distreta en altres coses i mentre estem instal·lats en l'encantament ens estan retallant l'estat del benestar -que ja era prou fluix- i estem anant de cap i sense frens a un nou estat de pietat. 

No han acabat d'explicar com faran tot això. Jo ho veig difícil, molt complicat i penso que no ho han fet perquè ells tampoc saben com fer-ho. S'haurà d'estar molt pendent de tot això. La veritat és que en poques setmanes totes les notícies són especialment dolentes i totes afecten a la gent més dèbil, a les persones que són diferents com aquelles que tenen algun tipus de discapacitat. Se'ns retalla en gairebé tot i ja ens queda  ben poca cosa. La pregunta que jo faig és, per què serveix tenir un país, si aquest és incapaç d'estar a l'alçada dels seus ciutadans? dels més febles, dels més necessitats. De no massa res.

Penjo una foto dels toreros que en el seu moment -era en blanc i negre- varen participar en una de les "corrides" de la beneficiència. I tot això passa quan a Girona ja no tenim plaça de toros...

Comentaris

Manel MARTINEZ ha dit…
Hola Quim.Ja ho va dir la "Sra"Christine Lagarde(FMI)
-Les persones viuen massa temps.
Sense estat de benestar,sense medecines,sense metges(tambe els pagarem)i sense diners ni per menjar,a poc a poc els sortiran els numeros.
Una abraçada,salud i r...
Aqueta la Lagarde també ja li val. Ja vaig escoltar-la, això és una mica lamentable,

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…