Ves al contingut principal

Reforma de la Llei de la Dependència

El Govern Central ha anunciat una reforma de la Llei de la Dependència que retocarà els barems, la cartera de serveis i el sistema de finançament de la llei. Ho varen fer públic ahir, després de la reunió entre la Ministra Mato i els Consellers de les Comunitats Autònomes. No crec que la reforma suposi una millora, al contrari, serà per evitar que més persones dependents puguin entrar com a beneficiaris. S'haurà de llegir sense pressa quines són aquestes modificacions, però tot fa pensar que la gent amb discapacitat tindrem encara més problemes dels que hem estat víctimes fins ara. He vist a la televisió pública catalana que el Conseller Cleries s'hi oposava.

La Llei de la Dependència va ser molt criticada pel sector de la discapacitat, especialment a Girona i per part de les persones que són afectats físics i motòrics. Les quanties que algunes persones reben són baixes, no compatibles amb determinats ingressos i no resolt el tema de la independència personal que dignifiquin mínimament. Han passat ja uns anys i existien diferents promeses electorals que pretenien ajustar i afinar la seva aplicació. Ara amb la situació econòmica i de crisi que viu el país, així com l'anunci de la Ministra Mato la Llei quedarà definitivament en via morta. 

Les polítiques per a persones amb discapacitat existents en aquest moment -en termes generals- està quedant despullada, no només en l'aplicació de la dependència, sinó també en temes d'integració laboral, en formació i també en importants serveis que les entitats estan duent a terme i que en aquests moments no hi ha cap seguretat que puguin continuant fent el que han fet fins ara. Hi ha molt de pessimisme i en el nostre cas està ben justificat. Detecto una certa irresponsabilitat en amb els més febles. I nosaltres els afectats ho pagarem car. Són molt males notícies.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.