Ves al contingut principal

Bankia i BFA

El sidral de Bankia i de la seva capçalera BFA (Banco Financiero y de Ahorro) és de primera categoria. El govern espanyol salva l'entitat financera madrilenya i valenciana (hi té el domicili social) amb una bufegada de 23.465 milions d'Euros. No sabem i sembla que serà difícil saber-ne alguna cosa més, donat que el Govern central ha decidit tirar pel dret i no donar massa explicacions sobre aquesta intervenció. Les dues entitats són i han estat -durant molts anys- la màquina financera del Partit Popular i no fa gaire temps la gestió política d'aquesta entitat va un dels punts més forts de discrepància entre l'Alcalde de Madrid -en aquell moment- i l'actual Presidenta de la Comunitat de Madrid, la senyora Esperanza Aguirre. La mateixa personatge que fa uns dies va muntar un show mediàtic i futbolístic per distreure el dèficit ocult que tenia la seva administació autonòmica. 

El problema de tot plegat més enllà del forat econòmic d'aquesta colla, és que en el seu conjunt l'economia espanyola i els seus dirigents estan perdent credibilitat en els inversors estrangers, això que ara se'n diuen mercats. Prestigi que lògicament també han perdut entre la ciutadania i que reclama -sense massa èxit- una depuració de responsabilitats i una mica de sentit comú amb tot això. Que en la primera divisió de la política hi hagi personatges com la senyora Aguirre fa que en el seu conjunt tinguem l'estat d'ànim a baix de tot. Tothom ho pot entendre, però cada cop és més complicat justificar que alguns es quedin sempre allà mateix. I no vull parlar de la catalanofòbia que té l'Aguirre, que la té i molta, perquè això és un altra tema que mereixeria capítol a part.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…