Ves al contingut principal

Les bankies

L'estat nacionalitza Bankia, l'antiga Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid i les fusions que prèviament va fer no fa massa temps. Gran rebombori per aquests fets que suposen una injecció econòmica de gran quantia, just al mateix moment en que el Govern central demana austeritat a totes bandes i concerta un pla de retallades que no tenen precedents. S'haurà de veure quines responsabilitats polítiques es demanen i quines explicacions donen uns i altres. Bankia és una entitat sistèmica, que vol dir que no es pot deixar caure. No sé perquè una entitat financera és sistèmica i les persones no podem ser-ho. En tot cas, jo demano a les autoritats polítiques i econòmiques que s'abstinguin de dir que ho han fet per salvar la seva Obra Social. Seria molt recurrent, però insuportable haver-ho d'escoltar.

Les caixes d'estalvi d'aquest país han venut durant molt temps les seves magnífiques obres socials, que han servit d'excusa perfecte per a saltar-se moltes de les seves obligacions, això sí, procurant que els seus administradors gaudeixin d'un grapat de privilegis que no s'aguanten de cap de les maneres. Les obres socials han estat una de les grans mentides del nostre sistema financer i han servit de refugi per fer operacions plenes de polítics i d'un grapat de gent aprofitada, una gran estafa, lògicament salvant algunes excepcions, ben poques, poquíssimes.

Comentaris

Manel MARTINEZ ha dit…
Hola Quim.I mentrestant que se sap de la "manifestació" a la Casa del Mar?.A Catalunya es van abolir les corrides de braus però no els toreros.Bla,bla,bla i res de res.El més calent és...
Una abraçada
No he fet cap comentari ni tampoc he publicat res perquè l'acte en sí va ser una aixecada de camisa i tampoc cal fer sang. Les entitats van venudes, fan els serveis i la mateixa administració després els colla i en certa manera els fa recargolar-se. Té mala pinta Manel. Esperem que tot plegat s'arregli una mica, ja ho veurem. Cuida't i merci per seguir-me, jo també segueixo el teu bloc.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.