Ves al contingut principal

Màxima preocupació per la manca de polítiques d'Ocupació

La crisi està fent estralls, cada dia hi ha un grapat d'exemples. Avui llegeixo i m'assebento de que els companys d'ECOM fan un ERO perquè els programes d'Inserció Laboral no sortiran aquest any. La manca de pressupost o de no sé què provoquen una crisi en el nostre sector que no té precedents. Els Serveis d'Inserció Laboral va néixer a Catalunya ara fa un grapat d'anys i han estat un model exportat a la resta del territori espanyol amb bastant d'èxit. A Catalunya aquesta funció l'han feta des de sempre les entitats dirigides pels propis afectats i en el cas de les persones amb discapacitat han estat destacables   el treball  fet per ECOM en el cas de les comarques de Barcelona i Tarragona, ASPID en el cas de Ponent i MIFAS en el de les comarques gironines. L'any passat MIFAS va atendre molta gent que cercava feina i se'ls ha donat sortida a molts després de fer un itinerari d'inserció molt treballat i seguit per bons professionals. A Girona i comarques el número de persones amb discapacitat que estan buscant feina és de 1.813; una xifra que no ha parat de créixer i que tampoc té precedents.

La notícia és especialment dolenta perquè deixen a les persones amb discapacitat sense uns programes que són essencials. Han estat funcionant molt bé des dels seus inicis i el seu tancament suposen un pas enrere molt negatiu. M'agradaria pensar que hi ha voluntat política i econòmica per resoldre aquesta situació. En temps de crisi sembla que el sentit comú recomanaria l'existència de polítiques d'ocupació, en termes generals i també de manera específica en aquells sectors que hi ha més dificultat. Penso que les entitats han fet una molt bona feina -els resultats estan a la vista- i ara no tindria massa sentit tirar tota aquesta feina per la finestra. Sembla que hi ha altres coses que podrien deixar-se de finançar i donar prioritat a l'ocupació, semblaria lògic, vaja.

Tampoc sembla massa coherent que després de tants anys funcionant, el Govern català i castellà deixin embarrancades les entitats que han prestat serveis d'autoajuda, seria un premi molt desafortunat. Aquestes entitats, les d'aquí i les d'allà han fet i estan fent una feina de contenció que no té preu. Si deixen caure a les entitats de la discapacitat provocaran uns efectes colaterals amb fortes esquerdes que ara mateix no són previsibles.

El proper dimarts dia 8 de maig hi ha un Acte a Barcelona ciutat per protestar per tota aquesta situació, a la casa del Mar a les 18,30 hores. La convocatòria l'ha feta el COCARMI (Comitè Català de representats de persones amb discapacitat de Catalunya) i llegeixo que hi serà present el Conseller Cleries. No sé què dir, també sembla que la trobada en sí és una mica estranya, s'haurà de veure què passa i què hi diran uns i altres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.