La crisi està fent estralls, cada dia hi ha un grapat d'exemples. Avui llegeixo i m'assebento de que els companys d'ECOM fan un ERO perquè els programes d'Inserció Laboral no sortiran aquest any. La manca de pressupost o de no sé què provoquen una crisi en el nostre sector que no té precedents. Els Serveis d'Inserció Laboral va néixer a Catalunya ara fa un grapat d'anys i han estat un model exportat a la resta del territori espanyol amb bastant d'èxit. A Catalunya aquesta funció l'han feta des de sempre les entitats dirigides pels propis afectats i en el cas de les persones amb discapacitat han estat destacables el treball fet per ECOM en el cas de les comarques de Barcelona i Tarragona, ASPID en el cas de Ponent i MIFAS en el de les comarques gironines. L'any passat MIFAS va atendre molta gent que cercava feina i se'ls ha donat sortida a molts després de fer un itinerari d'inserció molt treballat i seguit per bons professionals. A Girona i comarques el número de persones amb discapacitat que estan buscant feina és de 1.813; una xifra que no ha parat de créixer i que tampoc té precedents.
La notícia és especialment dolenta perquè deixen a les persones amb discapacitat sense uns programes que són essencials. Han estat funcionant molt bé des dels seus inicis i el seu tancament suposen un pas enrere molt negatiu. M'agradaria pensar que hi ha voluntat política i econòmica per resoldre aquesta situació. En temps de crisi sembla que el sentit comú recomanaria l'existència de polítiques d'ocupació, en termes generals i també de manera específica en aquells sectors que hi ha més dificultat. Penso que les entitats han fet una molt bona feina -els resultats estan a la vista- i ara no tindria massa sentit tirar tota aquesta feina per la finestra. Sembla que hi ha altres coses que podrien deixar-se de finançar i donar prioritat a l'ocupació, semblaria lògic, vaja.
Tampoc sembla massa coherent que després de tants anys funcionant, el Govern català i castellà deixin embarrancades les entitats que han prestat serveis d'autoajuda, seria un premi molt desafortunat. Aquestes entitats, les d'aquí i les d'allà han fet i estan fent una feina de contenció que no té preu. Si deixen caure a les entitats de la discapacitat provocaran uns efectes colaterals amb fortes esquerdes que ara mateix no són previsibles.
Tampoc sembla massa coherent que després de tants anys funcionant, el Govern català i castellà deixin embarrancades les entitats que han prestat serveis d'autoajuda, seria un premi molt desafortunat. Aquestes entitats, les d'aquí i les d'allà han fet i estan fent una feina de contenció que no té preu. Si deixen caure a les entitats de la discapacitat provocaran uns efectes colaterals amb fortes esquerdes que ara mateix no són previsibles.
El proper dimarts dia 8 de maig hi ha un Acte a Barcelona ciutat per protestar per tota aquesta situació, a la casa del Mar a les 18,30 hores. La convocatòria l'ha feta el COCARMI (Comitè Català de representats de persones amb discapacitat de Catalunya) i llegeixo que hi serà present el Conseller Cleries. No sé què dir, també sembla que la trobada en sí és una mica estranya, s'haurà de veure què passa i què hi diran uns i altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada