Ves al contingut principal

Màxima preocupació per la manca de polítiques d'Ocupació

La crisi està fent estralls, cada dia hi ha un grapat d'exemples. Avui llegeixo i m'assebento de que els companys d'ECOM fan un ERO perquè els programes d'Inserció Laboral no sortiran aquest any. La manca de pressupost o de no sé què provoquen una crisi en el nostre sector que no té precedents. Els Serveis d'Inserció Laboral va néixer a Catalunya ara fa un grapat d'anys i han estat un model exportat a la resta del territori espanyol amb bastant d'èxit. A Catalunya aquesta funció l'han feta des de sempre les entitats dirigides pels propis afectats i en el cas de les persones amb discapacitat han estat destacables   el treball  fet per ECOM en el cas de les comarques de Barcelona i Tarragona, ASPID en el cas de Ponent i MIFAS en el de les comarques gironines. L'any passat MIFAS va atendre molta gent que cercava feina i se'ls ha donat sortida a molts després de fer un itinerari d'inserció molt treballat i seguit per bons professionals. A Girona i comarques el número de persones amb discapacitat que estan buscant feina és de 1.813; una xifra que no ha parat de créixer i que tampoc té precedents.

La notícia és especialment dolenta perquè deixen a les persones amb discapacitat sense uns programes que són essencials. Han estat funcionant molt bé des dels seus inicis i el seu tancament suposen un pas enrere molt negatiu. M'agradaria pensar que hi ha voluntat política i econòmica per resoldre aquesta situació. En temps de crisi sembla que el sentit comú recomanaria l'existència de polítiques d'ocupació, en termes generals i també de manera específica en aquells sectors que hi ha més dificultat. Penso que les entitats han fet una molt bona feina -els resultats estan a la vista- i ara no tindria massa sentit tirar tota aquesta feina per la finestra. Sembla que hi ha altres coses que podrien deixar-se de finançar i donar prioritat a l'ocupació, semblaria lògic, vaja.

Tampoc sembla massa coherent que després de tants anys funcionant, el Govern català i castellà deixin embarrancades les entitats que han prestat serveis d'autoajuda, seria un premi molt desafortunat. Aquestes entitats, les d'aquí i les d'allà han fet i estan fent una feina de contenció que no té preu. Si deixen caure a les entitats de la discapacitat provocaran uns efectes colaterals amb fortes esquerdes que ara mateix no són previsibles.

El proper dimarts dia 8 de maig hi ha un Acte a Barcelona ciutat per protestar per tota aquesta situació, a la casa del Mar a les 18,30 hores. La convocatòria l'ha feta el COCARMI (Comitè Català de representats de persones amb discapacitat de Catalunya) i llegeixo que hi serà present el Conseller Cleries. No sé què dir, també sembla que la trobada en sí és una mica estranya, s'haurà de veure què passa i què hi diran uns i altres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…