Ves al contingut principal

Relleu a ASPID Lleida


Montse Bertran Renaches ha estat elegida nova presidenta de l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (ASPID) en l’Assemblea General Extraordinària que ha tingut lloc aquesta tarda a la seu de l’entitat. Bertran substitueix en el càrrec a Josep Giralt, que presidia l’entitat des de la seva creació, l’any 1994.
Giralt i Bertran han anunciat que el canvi en la presidència respon a “un relleu generacional” i ha anunciat que continuarà la política duta fins ara per l’associació.
Els drets dels discapacitats, en perill
Bertran ha explicat que un dels reptes principals que afronta com a presidenta és “treballar per defensar els drets de les persones amb discapacitat, drets que ara estan fortament amenaçats sobretot pel que fa a la integració laboral”. Al seu parer, “actualment parlem de retallades socials, però el tema és molt més greu, perquè en realitat estem perdent els drets fonamentals de les persones”.
La nova presidenta s’ha referit als problemes de finançament que pateixen les entitats com ASPID i el perill que suposa “la retallada radical en les subvencions procedents de l’Administració”. Bertran s’ha mostrat pessimista pel que fa a aquest tema i ha explicat que la Generalitat de Catalunya “ens ha comunicat, en referència als ajuts, que Madrid (el Govern central aporta una part important d’aquesta partida) té un pressupost zero, tot i que estan en negociacions per obtenir alguna cosa”.
La integració laboral, “tocada de mort”
Bertran ha especificat que la manca de recursos és especialment evident en l’àmbit de la integració laboral de les persones amb discapacitat, ja que “les polítiques actives d’ocupació en el mercat ordinari estan tocades de mort, ja que hi ha un pressupost zero”, mentre que les bonificacions als centres especials de treball, fins ara del 75%, es reduiran considerablement (probablement al 50%, que és el mínim que marca la llei), la qual cosa tallarà l’accés a aquests centres de moltes persones amb discapacitat.
Respecte al Centre d’Atenció Diürna d’ASPID, ha afirmat que “ara per ara és un servei sanejat, però caldrà veure si l’Administració segueix apostant per aquest model”. Bertran alerta que “tots els àmbits de la gestió d’ASPID estan afectats i correm un risc evident de perdre qualitat en el servei”. Un problema afegit és que l’entitat “està sufragant serveis que no sap si mantindran el finançament institucional que tenien fins ara, la qual cosa podria provocar un endeutament perillós”.
De la seva banda, Giralt ha remarcat que el nou equip “està format per gent jove i molt preparada”, que “mantindrà una línia continuista” però que “haurà de lluitar molt, perquè aquest és el moment més difícil per a l’entitat si considerem la conjuntura general”. L’expresident d’ASPID ha afegit que en els pròxims anys no es desvincularà de l’actual junta, ja que “seguiré treballant amb aquest equip fins al final de la legislatura, el febrer de 2014”.
Montse Bertran és nascuda a Lleida. És diplomada en Treball Social i té el postgrau en mediació i resolució de conflictes i el títol d’expert en inserció laboral per a col•lectiu en risc d’exclusió.
Nota emesa per ASPID Lleida, més informació a www.aspid.cat

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.