Algunes emissores de ràdio molt aficionades al govern central deien avui a la nit que el President espanyol ha fet molt bona feina. Ho deien molt convençudes. No parlaven d'un gran líder, però poc se'n faltava. Ara, i a mida que passen les hores un pot anar averiguant el que realment ha passat a la cimera europea d'aquest dijous i divendres. Sembla que el Primer Ministre italià va amenaçar a Merkel en presentar la seva dimissió i aquesta situació és la que segurament ha fet cedir a la Cancellera alemanya en afluixar una mica les cordes amb els països del sud. Jo crec també que la pressió del President francès ha estat important. Espanya no pot caure, és veritat, però si cau Itàlia cau tot. Itàlia té un producte interior brut que és el doble de l'espanyol i és una de les vuit potències econòmiques mundials.
De tota manera queda clar que Europa no pot anar d'aquesta manera. Una unió econòmica i política no pot estar pendent d'una reunió de dos dies el mes de juny. No és seriós. Europa ha de fer un pas endavant però amb els actuals caps d'estat i de govern ho veig difícil. No només per l'actitud de Merkel que em sembla bastant improdent, sinó també perquè en general la resta de representants són molt fluixos i simplistes. Queda lluny l'esperit de la Unió que varen esgrimir els seus fundadors i també aquells que va 15 o 20 anys varen fer una aposta seriosa que també il·lusionava als europeus. Falten ganes de fer les coses i penso que hi ha poca categoria política per fer-ho. Segurament hi haurà algunes excepcions, però són ben poques. Si un estira per aquí i l'altra per allà, al final segur que tomba, com és evident.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada