Ves al contingut principal

Falta il·lusió europea

Algunes emissores de ràdio molt aficionades al govern central deien avui a la nit que el President espanyol ha fet molt bona feina. Ho deien molt convençudes. No parlaven d'un gran líder, però poc se'n faltava. Ara, i a mida que passen les hores un pot anar averiguant el que realment ha passat a la cimera europea d'aquest dijous i divendres. Sembla que el Primer Ministre italià va amenaçar a Merkel en presentar la seva dimissió i aquesta situació és la que segurament ha fet cedir a la Cancellera alemanya en  afluixar una mica les cordes amb els països del sud. Jo crec també que la pressió del President francès ha estat important. Espanya no pot caure, és veritat, però si cau Itàlia cau tot. Itàlia té un producte interior brut que és el doble de l'espanyol i és una de les vuit potències econòmiques mundials. 

De tota manera queda clar que Europa no pot anar d'aquesta manera. Una unió econòmica i política no pot estar pendent d'una reunió de dos dies el mes de juny. No és seriós. Europa ha de fer un pas endavant però amb els actuals caps d'estat i de govern ho veig difícil. No només per l'actitud de Merkel que em sembla bastant improdent, sinó també perquè en general la resta de representants són molt fluixos i simplistes. Queda lluny l'esperit de la Unió que varen esgrimir els seus fundadors i també aquells que va 15 o 20 anys varen fer una aposta seriosa que també il·lusionava als europeus. Falten ganes de fer les coses i penso que hi ha poca categoria política per fer-ho. Segurament hi haurà algunes excepcions, però són ben poques. Si un estira per aquí i l'altra per allà, al final segur que tomba, com és evident.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.