Ves al contingut principal

Massa xerrameca

Això del rescat ja s'està convertint en el joc dels disbarats. No només per la compareixença del Ministre Deguindos, també per la del President del Govern espanyol el passat diumenge. Va dir que tot era magnífic i que gràcies a la seva pressió i estratègia va ser Europa la que s'havia ofert a donar el crèdit de 100 mil milions d'Euros. Es veu que tampoc és un crèdit, és una línia econòmica de suport manifest i d'ampli entusiasme cap al Regne d'Espanya.

No podem dir que sigui un rescat perquè el govern ha prohibit la paraula "rescat". Si vostè cau dins d'un pou i de cop i volta el treuen és degut a que algú passava per allà. Tampoc és sospitós si el que passava per allà i el treu del pou  sigui un soci, amic o veí,  que vostè li degui una quantitat important de diners. És una clara demostració que la germanor entre nosaltres és immensa.

Més enllà de tot el que està passant, personalment tinc la percepció de que estem en una gran olla de grills. Tothom xerra. A part del Ministre d'Economia i el President del Govern, tots hi diuen la seva; gent que mai surt a la televisió també opina, ministres, economistes, tarotistes, jugadors de cartes, etc... Tothom té la seva teoria.

De tota manera, avui, sense anar més lluny descobrim que el crèdit que no és cap rescat té lletra petita i es veu que ningú la coneix. Cada hora que passa hi ha condicions noves. No sabem si el no crèdit és per la banca de forma directa, si ha de passar per l'estat membre i tampoc sabem qui tindria preferència en cas de problemes. No sabem si això millorarà el crèdit dels bancs i caixes, ni tan sols sabem de quines entitats estem parlant.

Gairebé tothom diu que això és una bona notícia i que segurament no suposarà més retallades de l'estat del benestar. Precisament aquest és el punt que més em preocupa, perquè tothom diu el mateix i per tant vol dir que segurament passarà tot el contrari.  Europa està molt bé i jo en sóc un gran partidari, però admeto que els governants que hi tenim són d'escasa categoria i sense tanta xerrameca potser viuríem una mica més tranquils.  Em penso que tot això continuarà...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…