Ves al contingut principal

Massa xerrameca

Això del rescat ja s'està convertint en el joc dels disbarats. No només per la compareixença del Ministre Deguindos, també per la del President del Govern espanyol el passat diumenge. Va dir que tot era magnífic i que gràcies a la seva pressió i estratègia va ser Europa la que s'havia ofert a donar el crèdit de 100 mil milions d'Euros. Es veu que tampoc és un crèdit, és una línia econòmica de suport manifest i d'ampli entusiasme cap al Regne d'Espanya.

No podem dir que sigui un rescat perquè el govern ha prohibit la paraula "rescat". Si vostè cau dins d'un pou i de cop i volta el treuen és degut a que algú passava per allà. Tampoc és sospitós si el que passava per allà i el treu del pou  sigui un soci, amic o veí,  que vostè li degui una quantitat important de diners. És una clara demostració que la germanor entre nosaltres és immensa.

Més enllà de tot el que està passant, personalment tinc la percepció de que estem en una gran olla de grills. Tothom xerra. A part del Ministre d'Economia i el President del Govern, tots hi diuen la seva; gent que mai surt a la televisió també opina, ministres, economistes, tarotistes, jugadors de cartes, etc... Tothom té la seva teoria.

De tota manera, avui, sense anar més lluny descobrim que el crèdit que no és cap rescat té lletra petita i es veu que ningú la coneix. Cada hora que passa hi ha condicions noves. No sabem si el no crèdit és per la banca de forma directa, si ha de passar per l'estat membre i tampoc sabem qui tindria preferència en cas de problemes. No sabem si això millorarà el crèdit dels bancs i caixes, ni tan sols sabem de quines entitats estem parlant.

Gairebé tothom diu que això és una bona notícia i que segurament no suposarà més retallades de l'estat del benestar. Precisament aquest és el punt que més em preocupa, perquè tothom diu el mateix i per tant vol dir que segurament passarà tot el contrari.  Europa està molt bé i jo en sóc un gran partidari, però admeto que els governants que hi tenim són d'escasa categoria i sense tanta xerrameca potser viuríem una mica més tranquils.  Em penso que tot això continuarà...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.