Ves al contingut principal

La classe mitjana


Veig pels mitjans de comunicació que la campanya dels EUA ja ha començat. Els candidats parlen i molt de la classe mitjana que en gran mesura és la que domina la societat americana. Als Estats Units la classe mitjana està desapareixen, està esgotada i en certa manera desesperada. La classe política americana sap que se la juga parlant d'economia i de les possibles sortides de la crisi. Els americans s'hi juguen -en certa manera- el seu estil de vida, que és com dir l'estat del benestar quan parlem d'Europa. 

Aquí la classe mitjana està suportant una certa tortura per entregues. S'estan retallant les possibilitats de que la gent pugui accedir a la Universitat, a la salut pública, a les prestacions més essencials, etc.. No hi ha una visió -a diferència dels EUA- de que la classe mitjana és la principal columna de l'estat del benestar i ara mateix està sent castigada d'una manera desmesurada. 

Si parlem de la gent amb discapacitat he de dir que la societat americana considera una qüestió patriòtica el seu benestar. No només pel tema de les guerres, sinó també perquè els EUA ha estat un país que ha tingut un President amb una discapacitat física important. En el cas espanyol i català, la política per a persones amb discapacitat està sent desmuntada lentament, però sense parar i amb un silenci i contemplació que no té precedents. Tot just ara feia uns anys que vèiem que ens apropàvem a un just país on existia l'igualtat d'oportunitats, però tot això ha durat poc, ha estat un vist i no vist. 

Seguiré amb interès les eleccions americanes, no pas perquè hi tingui especial afició, més aviat perquè en algunes coses hem d'aprendre com es fan les coses i perquè democràticament em semblen una experiència interessant. N'estaré molt pendent, de què diuen de les persones amb discapacitat i sobretot com ho diuen. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…