Ves al contingut principal

Un estat del benestar insolvent

La notícia de que la Generalitat no pagarà els serveis que presten les entitats de tercer sector a Catalunya és un escàndol amb fortes conseqüències econòmiques i socials de primera magnitud. És la pitjor notícia que hem tingut fins ara en tot el període de crisi que s'està vivint, per la situació social i econòmica que provoca un empitjorament sense precedents en el nostre país. 

El Govern de la Generalitat de Catalunya està barrejant aquesta situació amb les seves aspres relacions amb el Govern central i d'aquesta manera pressionar per resoldre en part el tema de l'endeutament financer i exigir la qüestió estrella de la legislatura catalana de Convergència i Unió que havia de ser el "Pacte Fiscal".

És absolutament cert que el Govern de Catalunya té problemes de finançament i que s'hauria de resoldre d'una vegada per totes la relació econòmica "Estat-Generalitat", però també s'ha de dir i ben alt que no és seriós posar al peu de carretera als col·lectius més vulnerables per pressionar o impressionar als ciutadans amb la complicitat d'alguns mitjans que consideren més noticiable i greu la primera situació, és a dir el tema fiscal que no la part assistencial.

La Generalitat de Catalunya té transferides les competències en matèria de Serveis Socials des de 1981 i per tant fa molts anys que el Govern d'aquest país ha de saber prioritzar i decidir a quins capítols destines recursos. Els ciutadans poden entendre que en aquests moments hi ha tensions de tresoreria -com diuen- però és poc compresible que s'estiguin finançant altres històries que són difícil d'entendre que tinguin més prioritat que pagar els serveis de centenars d'organitzacions socials que treballen amb els col·lectius més febles de tot Catalunya, entitats que conformen la columna vertebral d'això que els catalans tant presumim i que anomenem "societat civil".

S'haurà de veure com resoldrà el Govern d'Artur Mas aquesta situació, però aquest cop el President català i el seu equip juga amb foc. També s'ha de demanar responsabilitats al Partit Popular, no tant perquè sigui el gestor del Govern de l'Estat, -que també- sinó perquè dóna un clar suport al disseny neoliberal que ens està envoltant a tots i promocionant aquestes situacions, fent que Catalunya sigui un país amb un estat del benestar insolvent.

Comentaris

Anònim ha dit…
Hi estic totalment d'acord.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.