Ves al contingut principal

El rescatat que ens rescatarà

La notícia d'avui és que la Generalitat de Catalunya ha demanat un rescat de 5.023 milions d'Euros per fer front als diferents compromisos que té fins a final d'any. En Quico Homs, portaveu del Govern s'ha dedicat a explicar a tort i a dret, la petició que farà Catalunya tot dient que no vol condicions. Per la seva banda el Govern central també ha començat a fer declaracions dient que la Generalitat ha de complir el compromís de dèficit. Alícia Sánchez Camacho, també -evidentment- ha sortit a la televisió i a les ràdios per dir no sé què, posant com sempre ingredients propis i típics. He d'admetre que tot plegat té la seva gràcia perquè resulta que el rescatat ara va de rescatador i el que paga més resulta que ha de demanar calers al que els rep. És una mica complicat per no dir ridícul.

Finalment aquest matí, arriben notícies via Quico Homs dient que no és garanteix que no torni passar el que va succeir el mes de Juliol en relació als pagaments a proveïdors de la Generalitat, la qual cosa també inclou el tercer sector. Tot això passa quan el gran debat del país és qui anirà a la manifestació de l'11 de setembre i si els membres del Govern hi seran presents a títol personal o institucional. 

Crec que tota aquesta gent, els d'aquí, els d'allà i els de més enllà han perdut una magnífica ocasió per estar callats uns dies; un silenci tipus mes d'agost -per exemple- i deixar a la gent reposar una mica i no generar aquesta inseguretat econòmica que no contribueix de cap manera a l'esperada recuperació. Tot això sense parlar del show mediàtic que estem donant a la premsa internacional. La veritat és que els nostres representants polítics, tant de Barcelona com els de Madrid estan fent el paper d'espantaocells perfectament. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.