Ves al contingut principal

Insolvència absoluta

He escoltat en directe per ràdio la compareixença dels Consellers Cleries i Mas-Colell aquest matí en la sessió de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya. He quedat decebut i preocupat. Decebut perquè no han donat cap perspectiva de solventar el problema que la Generalitat ha embarcat a les entitats que presten serveis, no els ha donat cap esperança resolutòria a curt i mig termini. El Conseller Cleries coneix bé el tercer sector i sap que estem a les últimes, tirant cap a les acaballes. Però el pitjor de tot no acaba aquí ja que el Conseller Mas-Collell ha gairebé assegurat que la situació es tornarà a repetir. Moltes gràcies pels ànims. 

Els màxims responsables de la Generalitat podien haver treballat en la recerca de possibles solucions. El company de Lleida, Josep Giralt des del seu bloc suggereix poder disposar d'una línia de crèdit del ICF, per exemple, però suposo que s'ha optat per tirar pel camí del mig i deixar fer a les entitats una prova de musculació financera que ha estat -en alguns casos- molt esquifida. Les entitats del tercer sector no són societats financeres, cap o gairebé cap disposa de prou fons per assumir pèrdues o situacions d'estrès financer en situacions greus com la que vivim aquests dies. La demostració ja s'ha acabat.

Les paraules de Mas-Colell són greus i no conviden tampoc a la banca a col·laborar en una solució que d'altres vegades han salvat a les entitats. Les del tercer sector tenen molts problemes per poder entrar en un banc o caixa d'estalvis (quan n'hi havia) i demanar que ens facin un avançament amb la garantia de la Generalitat. En Mas-Colell avui s'ha carregat les garanties i per tant invertir o comprar deute -com es diu ara- de les entitats és arriscat i problemàtic, més que tot perquè el deutor principal, és a dir la Generalitat de Catalunya, s'ha declarat insolvent i avui ens han dit que ho tornaran a ser. També han dit que la culpa la té Madrid, '--me'n descuidava de dir-ho--. Amb això de Madrid ja només els falta una guitarra i unes castanyoles. Al tercer sector aquest discurs ja li comença a fer llufa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…