Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2012

Tardor a Girona

Tres imatges d'avui dimecres fetes amb el mòbil i des de la handbike a la ciutat de Girona. La de dalt és el Passeig Xavier Cugat al barri de Fontajau; la del mig es del Parc de Can Gibert del Pla i la de sota ha estat un barreig de colors que ha durat un petit instant i que correspon a la zona industrial del Mas Xirgu de Girona, tocant a Salt i Vilablareix. Avui han caigut quatre gotes escasses de pluja, ha fet vent, ha sortit el Sol i tot això varies vegades en poca estona. La Tardor ja és aquí i sembla que serà llarga i entretinguda.

Mobilitat a Girona, sessió de Diàlegs x Girona

Ahir dilluns va celebrar-se una nova sessió de Diàlegs x Girona per parlar de Mobilitat sostenible a la Girona del Segle XXI. Trobada interessant per parlar dels transports públics urbans, metropolitans. També de bicicletes, dels carrils bici, de les voreres, d'anar a peu als llocs, dels accessos a les ciutats, de com fer que tot això sigui possible i eficaç. Pia Boschva moderar la trobada que va fer-se al Centre Cultural de la Mercè i amb la presència de tres experts en aquest camp; Manel Nadal que va estar el responsable de mobilitat del Govern català en l'anterior govern, així com Manel Villalante i Xavier Corominas que han treballat en totes aquestes matèries i en són grans coneixedors. Tothom va estar d'acord en que ara mateix totes aquestes qüestions han quedat una mica aturades, provocat per la situació econòmica que viu el país i també perquè ara mateix l'agenda política funciona més aviat a cop de titulars de premsa. 


Pia Bosch va anticipar que la propera ses…

Sexe a la Zarzuela

Humor real i autèntic a la cadena pública catalana de Televisió TV3 en el programa de Polònia. Tot navegant per Youtube he trobat aquest vídeo que m'ha fet riure molt. En aquests moments l'humor no ha de fallar i els autors de Polònia ho fan molt bé. No es salva ningú, com ha de ser.

Elvira Rodríguez, presidenta de la CNMV

Segurament la senyora Elvira Rodríguez és una persona molt preparada per portar la Comisión Nacional del Mercado de Valores, coneguda com la -CNMV- però el seu nomenament és un mal senyal per la independència econòmica d'una entitat que ha de ser neutral -que fins ara tampoc ho era- i que hauria de vetllar pels interessos dels ciutadans i els seus diners,  especialment la relació que tenen els inversos -petits i grans- amb les entitats que gestionen i administren els fluxos financers.
Elvira Rodríguez ha estat fins avui diputada del Partit Popular i també la presidenta de la Comissió d'Afers Econòmics del Congrés dels Diputats a Madrid. La publicació del seu nom en el BOE posa en evidència la voluntat de tenir sota vigilància del Govern i d'altres òrgans de poder, una entitat -la CNMV- que en els darrers anys no ha estat a l'alçada de les circumstàncies i que han permès entre d'altres la comercialització de productes tòxics a gent no entesa i de manera molt poc èti…

L'escopeta nacional

M'encanten les lliçons d'unitat que dóna la Casa del Rei Espanyola. Està molt bé que hi diguin la seva en el mateix moment que renoven la seva plana web. La família Real espanyola ja comença a ser un sainet que va per capítols i crec que ara mateix quedarien la mar de bé si callessin una mica. El silenci en alguns casos és elegant.  També és mala sort que facin esment a la transició espanyola i el mateix dia es mori en Santiago Carrillo. I tot això passa quan l'endemà que la Presidenta de la Comunitat de Madrid diu que es dedicarà a la seva família i el Ministre d'Indústria confirma que s'incorporarà a Turespaña com a funcionària. Per acabar-ho de rematar, el substitut de l'Esperança Aguirre és un personatge amb una fitxa política, econòmica i personal plena de faltes d'ortografia i altres coses estranyes que xerriquen per tots costats; una llàstima que precisament aquest no es dediqui a la seva família. L'abandonament de la política -poc creïble- de la…

Les Amours Imaginaires

Ahir a no sé quina hora vaig poder veure -no l'havia vist mai- la pel·lícula Les Amours Imaginaries, de Xavier Dolant un canadenc del Québec que fa cinema, a part d'escriure el guions, fer el muntatges i també interpretar un dels seus protagonistes, en el cas de Els Amours Imaginaires. És una peça que té un recorregut una mica especial -triangle amorós- però que m'ha agradat molt el plantejament, la música, les cares, els colors i la manera de fer córrer la càmera. Pel·lícula premiada en el Festival de Cinema de Sydney l'any 2010, recordo també que l'Àngel Quintana, company de batalles i crític de cinema me n'havia parlat, potser després de que la cinta fos exposada també en el Festival de Cannes d'aquell mateix any. Val la pena, de debò.

Allà on Catalunya s'acaba (o comença)

Imatges de la desembocadura de la Sènia. Com podeu veure desemboca com pot, la sequera impedeix que l'aigua d'aquesta riera arribi a Mar, almenys per superfície o de manera que es pugui veure bé. Quan arribes a les Cases d'Alcanar hi ha un carril bici que arriba fins al final del país. De fet la foto està feta des de la banda catalana i l'altre costat és ja el País Valencià, concretament província de Castelló de la Plana. Si alguna vegada Catalunya té la independència estic segur que hi farem un pont, mentrestant per anar a l'altra banda -a part de passar-hi pel dret- s'ha de fer un tomb fins a la Nacional 340 que també és una de les vergonyes nacionals (d'aquí i d'allà). És una carretera amb molt trànsit que no ha merescut tampoc ser autovia, és una vergonya compartida. Per cert, les Cases d'Alcanar és un poble molt autèntic i tranquil, un bon indret per fer-hi una escapada amb parada i fonda.

Imatges de la Diada a Barcelona

Imatges de la premsa escrita i digital que m'han semblat simpàtiques i molt bones de la Diada Nacional de Catalunya d'ahir i a Barcelona. Fons; Diari El País. A veure què passa a part d'avui amb tot aquest esdeveniment que ha estat impressionant, sobretot pel que diuen els diaris que he repassat -digitalment- d'Argentina, Bèlgica, Alemanya, França i Regne Unit.

Passar la Diada Sènia enllà

Aprofito aquest parell de dies per escapar-me i traspassar la Sènia, feia temps que no passava per aquest indret. Bona temperatura, però xafogor. Benicarló i Peníscola tenen platges que estan resseguides per carrils bici de forma contínua. Les ciutats de lluny són més maques que de prop, però molt agradables. El nivell d'accessibilitat dels seus carrers i espais és bastant acceptable i facilita molt les coses. Des d'aquí he anat seguint les notícies de la Diada i veig que ha anat bé. Tinc molts amics i amigues que han estat allà, d'altres que no. En qualsevol cas l'èxit ha estat important perquè he vist una manipulació de TVE 1 que tapava el Sol. Veig per internet que els diaris internacionals en parlen. Em penso que tot això s'haurà d'analitzar bé, a partir de demà, suposo. En tot cas sembla que les coses han de canviar.

Imatges dels Jocs Paralímpics Londres 2012 (III)

Final dels Paralímpics de Londres 2012. Penjo quatre imatges agafades del diari EL PAÍS que ha fet una mica de seguiment -sense exagerar massa- tot i que més que d'altres mitjans. Sembla que ha estat un èxit d'assistència. El camí cap a Rio de Janeiro 2016 queda obert.

Imatges dels Paralímpics Londres 2012 (II)

Jo pensava que en els diaris i diferents mitjans de comunicació hi haurien més imatges dels Jocs Paralímpics de Londres 2012, però resulta que no. Només han sortit notícies de l'èxit d'assistència de públic -està molt bé- i de quan Espanya ha fet alguna medalla rellevant, -en porta 34- o de quines han estat les primeres medalles catalanes. Més enllà de països i banderes, els Jocs haurien de ser per veure i valorar a les persones i l'esforç que fan. Penjo aquí quatre imatges que m'he trobat a la premsa i que em sembla que són interessants de divulgar una mica.

Les conquestes socials

Dibuix de El Roto d'avui dijous en el Diari EL PAÍS, hàbil i dur, però molt veritable. Hem de treballar i lluitar perquè això no sigui així. És un dibuix en forma d'avís.

Les Deveses de Salt

Les Deveses de Salt, avui a la tarda. Un joc del Sol m'ha permès veure aquest joc de colors. Un clic amb el mòbil. El riu Ter baixa una mica curt d'aigua, la sequera suposo. S'haurà de veure la tardor com quedarà tota aquesta zona, molt apreciada per gent que fa esport, a peu, corrents i en bicicleta.

I la Tardor de cop

Avui primer dia de curs. Un dia estrany, tothom força desorientat, en tots els àmbits. El Govern Central escatima a les comunitats autònomes i en el mateix instant injecta un grapat de milions a Bankia -que és veu que és sistèmica- A can PSC també obren la caixa dels trons i no sembla que de moment es trobi el camí de sortida enmig de tanta boira. I per acabar sembla que en Ronaldo del Madrid -que també és sistèmic- està deprimit. Ara llegeixo que la seva tristesa és conseqüència de l'IRPF. Estic totalment d'acord amb ell, l'IRPF és trist i depriment.
Surto de casa per fer un tomb i veig el cel cridant per ser retratat amb el mòbil. Quatre gotes mal comptades i poca cosa més. Ha estat un cop de tardor sense importància, una petita senyal de la paciència que haurem de posar-hi per sobreviure una mica tranquils. Ja ho anirem veient.

Setembre 2012

Tres imatges d'aquest mes de setembre que ha començat amb una forta pujada de preus als carburants. Vaig fer la foto quan passava per una benzinera en bicicleta (handbike). Potser s'haurà d'anar més en bicicleta a partir d'ara, però tothom. L'augment és important i el litre de gasoil està ja a 273 pessetes (per fer-nos una petita idea) al litre. Les fotos del mig i de baix són d'avui diumenge a Tossa de Mar amb presència constant de tramuntana. Tot i així anar a Tossa de Mar és un goig, més enllà dels preus de l'aparcament públic que hi ha arran de platja.

Imatges dels Paralímpics de Londres 2012

Ja tenim algunes imatges dels Jocs Paralímpics de Londres. N'hi haurà més en els propers dies, a mida que vagin passant les competicions. Algunes d'aquestes fotos són molt interessants i penso que s'han d'exportar tot el que es pugui. Les d'avui les he agafades del diari EL PAÍS en la seva versió digital, que en fa un seguiment -diguem-ne- més o menys acceptable.