Ves al contingut principal

L'escopeta nacional

M'encanten les lliçons d'unitat que dóna la Casa del Rei Espanyola. Està molt bé que hi diguin la seva en el mateix moment que renoven la seva plana web. La família Real espanyola ja comença a ser un sainet que va per capítols i crec que ara mateix quedarien la mar de bé si callessin una mica. El silenci en alguns casos és elegant.  També és mala sort que facin esment a la transició espanyola i el mateix dia es mori en Santiago Carrillo. I tot això passa quan l'endemà que la Presidenta de la Comunitat de Madrid diu que es dedicarà a la seva família i el Ministre d'Indústria confirma que s'incorporarà a Turespaña com a funcionària. Per acabar-ho de rematar, el substitut de l'Esperança Aguirre és un personatge amb una fitxa política, econòmica i personal plena de faltes d'ortografia i altres coses estranyes que xerriquen per tots costats; una llàstima que precisament aquest no es dediqui a la seva família. L'abandonament de la política -poc creïble- de la ja ex presidenta de Madrid serà trobada a faltar especialment per alguns sectors polítics. Era una magnífica màquina de fer independentistes.

També avui el Govern de la Generalitat ha anunciat que donen la màxima prioritat als continguts de l'entrevista que el President d'aquí tindrà amb el President d'allà i per tant ara tots estem pendents del dijous vinent. No sabem que passarà a Catalunya fins llavors. I per acabar avui m'assebento que l'Ajuntament de Girona ha fet un benefici de gairebé 2.500 euros organitzants trens el dia 11 de setembre. S'haurà de demanar que l'estat transfereixi RENFE a l'Ajuntament de Girona de forma directa i sense cap mena de contemplacions. Aquests dies n'hi ha un tip i m'han dit que tingui paciència que la cosa de moment va per llarg.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.