Ves al contingut principal

El fracàs que estem vivint

Ha quedat bastant clar que la política econòmica del Govern Central és un fracàs. Avui divendres 26 d'octubre passarà a la història per la notícia de que a Espanya hi ha gairebé 6 milions de persones aturades. Les notícies de Catalunya tampoc són bones; 840 mil aturats ho certifiquen. Suposo que tothom hi dóna la importància que realment tenen aquestes xifres,  personalment considero que són escandaloses. No hi ha cap país europeu, ni de lluny ni de prop que tingui un percentatge de la seva població activa en una situació tan greu i des de tant de temps.

La premsa econòmica i la generalista (en les seves versions digitals) fan una anàlisi de l'index d'atur d'Espanya i també de cadascuna de les comunitats. Els diaris de Girona parlen de la situació a les comarques gironines que també són escandaloses; mai abans havíem tingut més de 85.700 aturats, precisament en una de les províncies on l'activitat econòmica és de les més altes de tot l'estat. 

Tenir tanta gent aturada provoca que en certa manera que tot s'aturi encara més, el consum, les ganes de tirar endavant projectes, les perspectives personals, etc... i més quan no veig que ningú tingui massa ganes de tirar endavant polítiques que frenin aquesta situació. Els governs d'aquí i d'allà han decidit que tota l'economia ha de estar regulada únicament pel mercat i en part ho puc entendre així també, però ja costa més d'assumir-ho quan tots sabem que els pressupostos dels diferents governs són aproximadament el 50 per cent del Producte Interior Brut.

No vull ser pessimista, però no hi veig prou voluntat política per afrontar de cara el problema que tenim; ni fent noves normatives ni tampoc destinant diners a combatre aquesta malaltia. Veig en canvi, un espècie de més igual, un tant se me'n fot que ha quedat tapat i tancat com a segon o tercer plat d'un menú polític que està immers en altres problemes, -que també considero que són greus- però no tant com aquest de l'atur i el desencant econòmic que estem vivint. Crec que el camí emprès pels governants d'aquí i d'allà (encara que ho repeteixi és així) són línies equivocades que ens endinsarà més avall del pou. Un pou que no en sabem la profunditat, però pel camí de baixada estem perdent molta gent que ja serà tard tornar-la a recuperar. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.