Ves al contingut principal

Mal ús del sector de la discapacitat

Si ahir deia que és un escàndol la taxa d'atur que estem vivint ho és més encara la que afecta a les persones amb algun tipus de discapacitat. Aquesta setmana la gerent de la Fundació Ramon Noguera afirmava en el Diari de Girona que veu en perill els 115 treballadors que té la institució en diferents centres de treball que hi ha per Girona, tots ells declarats Centres Especials de Treball (CET's). La preocupació no és només pels llocs de treball, també ho són pels serveis que les entitats socials estan donant de forma directe a uns col·lectius que sense ajuda ho tenen molt difícil.

M'agradaria escoltar en aquesta llarga i pesada campanya electoral algunes propostes que parlessin de les persones amb discapacitat i que existissin alguns compromisos que fossin intocables. En primer lloc m'agradaria que cap govern faci ús indegut d'aquests col·lectius vulnerables entre les diferents administracions. L'argument que utilitza la Generalitat constantment és de que ells no tenen la culpa de la situació econòmica i que els responsables de la mala situació econòmica i financera és exclusivament de Madrid. En aquest sentit hauríem de dir que aquesta versió no és presentable ni tampoc justificable. Els ciutadans paguen impostos i els rebots entre diferents governs no pot ser excusa argumental per justificar l'abandonament de determinades polítiques socials i compromisos.

Les entitats que gestionen serveis i són creadores de llocs de treball van una mica venudes i tenen poc marge per fer soroll i protestar de forma contundent contra les situacions que viuen. Però els particulars, els socis, afiliats, simpatitzants o com es digui som lliures de dir-ho tranquil·lament i a més penso que és saludable fer-ho saber a tothom.

Els responsables associatius estan preocupats per la situació, per la manca de concreció i per no treure determinats programes d'acció per incorporar a la gent amb discapacitat en el mercat de treball ordinari, i penso que també és molt preocupant -com deia Pepita Pèrich en el diari- i abans i molt abans el President de MIFAS, Pere Tubert les anades i vingudes de les diferents administracions, posant en qüestió totes les iniciatives empresarials que han tirat endavant les mateixes entitats per donar feia, per donar indepedència i sobretot per donar dignitat a la seva gent, que en aquet cas, també és la meva.

Us penjo un parell de fotografies del Centre Especial de Treball de la Fundació Ramon Noguera d'avui quan he anat a rentar-hi el cotxe. Ho fan molt bé i a més han abaixat els preus, que també penjo. No val la pena portar el cotxe brut, així que ja ho sabeu. Tenen dos centres, un a Montfullà i l'altre al Poligon Industrial Mas Xirgu de Girona, tenen un horari molt ampli i a partir d'ara també accepten targetes de crèdit i dèbit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.