Ves al contingut principal

Wert, la màquina

Si un vol fer-se independentista només cal mirar una estona la televisió, especialment l'espanyola, amb una mica de paciència, però és bastant eficaç. Si un vol ser-ho per la via ràpida existeixen altres opcions com Intereconomía, Antena 3, la cadena COPE o d'altres emissores que hi ha en el dial radiofònic. En alguns casos convé prendre mesures ansiolítiques i d'altres medicaments per estómacs delicats. Ara bé, avui s'ha estrenat -ja feia dies que treia fum- el Ministre Wert, que es veu que se'n cuida de l'educació de tots els espanyols. La màquina Wert és molt efectiva; si l'escoltes pots fer-te independentista en menys d'un minut. Fins i tot funciona amb gent que no viu a Catalunya. El Ministre Wert ha dit que s'ha d'espanyolitzar els alumnes catalans. Insuperable. Jo proposo que li donin la Creu de Sant Jordi i el facin President d'Honor d'algun partit independentista català. S'ho mereix.

I pensar que les eleccions són el 25 de novembre, tan lluny, amb una campanya tan llarga i plena d'elements com aquest, que són d'una imbecilitat difícil de superar... Procurarem sobreviure, però no asseguro res.

A la foto, el Ministre en el moment de posar en marxa la màquina en el banc blau del Govern, acompanyada d'un tros enllà d'una altra de les millors peces del moment, la Ministra de Treball, Fàtima Báñez. Que malament que ho tenim.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.