Ves al contingut principal

Jornada electoral en el PSC de Girona



La jornada electoral catalana s'ha acabat. Ja era hora. Ha estat llarga, pesada, bruta i segurament innecessària. Al final Convergència guanya però de forma bastant agre. Esquerra perd però hi guanya molt. Guanyen massa els que menys m'agraden, el de C's. El PSC resisteix en certa manera perdent vuit escons, passant a ser la tercera força política de Catalunya en representació parlamentària i segona en número de vots. He fet d'interventor -una estona- al Col·legi Verd de Girona, i al final de la Jornada l'he passada a la seu gironina del PSC on els companys estaven contents d'haver resistit en certa manera, sobretot partint de les enquestes que donaven al PSC com a gran perdedor de la jornada. El PSC ha de reflexionar, com ha dit Marina Geli i s'ha de fer una repensada d'algunes coses. Ja es veurà com aniran les coses a partir d'ara a Catalunya. En tot cas queda clar que vivim en un país molt plural, que vol viure tranquil i que exigeix com a màxima prioritat sortir del panorama econòmic en que ens trobem. Sembla que les retallades dels darrers temps no han agradat a la ciutadania i aquest desgast ha passat factura al Govern d'Artur Mas. Per altra banda, la gent del PP -que per cert ha fet pujar de València i Alacant un grapat d'interventors- ha quedat com el quart partit de Catalunya, primer a Espanya, però aquí té mala entrada i ha de prendre'n nota un cop més. 

Com a darrera reflexió del dia m'agradaria dir que si Convergència i Unió volgués fer un gest de valentia, hauria de procurar entendre's amb la gent del PSC, que ha estat sempre un partit de govern i que representa la social democràcia a Catalunya més que ningú i especialment la pluralitat de la gent d'aquest país que és molt diversa i diferent, però compromesa amb Catalunya.

Us penjo un parell de fotografies de la jornada a la seu del PSC, en el moment que Juli Fernández, primer Secretari de la Federació gironina i Marina Geli feien una compareixença i roda de premsa. L'altra fotografia és d'un grapat de gent valenta, dones que han treballat molt en aquesta campanya, militants del PSC que han fet una bona feina i que ha permès guanyar en barris importants de la ciutat de Girona, amb elles Pia Bosch, la cap de llista del partit a l'Ajuntament de Girona.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.