Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2012

2013, la qüestió pendent

Dues fotografies de dues notícies que ahir diumenge publicava la Vanguardia sobre l'estat del benestar; massa estat i poc benestar, i també el valor afegit que suposa el bon funcionament dels Centres Especials de Treball a Catalunya. El 2013 serà un any complicat, però aquestes qüestions i d'altres són per algunes persones afers de primera divisió. El proper any s'haurà de resoldre les preocupacions que generen les manca de polítiques decidides en favor de les polítiques socials i d'integració laboral. És evident que les coses no poden continuar com fins ara. Deixem l'any 2012 enrere i amb molta preocupació i també indignació entorn a aquests temes. El nou govern i el país ha de decidir si existeixen polítiques a favor de les persones amb discapacitat o finalment quedem exclosos de gairebé tot. Segurament ens diran que tot això anirà millor. Aquí estem i volem veure-ho.

Nosaltres i aquí, en dos minuts

Nosaltres i aquí en dos minuts. Vídeo que està a Internet, (youtube); es diu Our Story in 2 minutes. Una mirada de qui som, on estem i cap on anem. Bon any 2013. Que el nou any vagi molt bé a tothom, amb salut i aquí estarem en línia. Gràcies també per seguir-me en aquest bloc.

Quina a benefici del Club Bàsquet MIFAS

Quina al municipi de Siurana (Alt Empordà) el proper dia 6 de gener de 2013 a benefici del Club Bàsquet MIFAS Esplais de bàsquet en cadira de rodes. Ja fa anys que es celebra i tinc que dir que és tracta d'una sessió molt divertida i a més amb molts bons premis. 
Els beneficis que generi la sessió de quina a Siurana serviran per contribuir al manteniment i als forts desplaçaments que l'equip de bàsquet té que fer per participar a lliga catalana i espanyola de bàsquet en cadira de rodes i que enguany té un calendari llarg i complicat.
La sessió es fa en el local social d'aquest municipi empordanès i començarà a les 18,30 fins a les 21,30 aproximadament. Hi ha servei de bar i molt de girigall.
Em diuen que animi a que la gent hi participi, de manera que aquí ho poso i ja ho sabeu. Hi ha més informació a la plana web de MIFAS i també a l'espai que té a internet l'equip de bàsquet. Allà ens veiem 

El Parc de Can Gibert del Pla, abandonament

Una fotografia d'avui al Parc de Can Gibert del Pla a la ciutat de Girona. Correspon a una obra començada i que ha quedat aturada sense sapiguer-na la causa. En qualsevol cas, és un perill, donat que no està senyalitzada de cap manera. És un espai públic perillós que ha caigut en el desencant per part dels governants de la ciutat de Girona. 
De l'estat d'aquest parc n'he parlat moltes vegades en aquest bloc. És un espai magnífic per tal de que la gent que viu a Santa Eugènia, Can Gibert del Pla i Sant Narcís en pugui gaudir. No és cèntric i per tant no està a la vista de la majoria de ciutadans de Girona fet que provoca que estic en una situació lamentable. 
No només són les obres estranyes aquestes inacabades, també és la brutícia, les deixalles (papers, llaunes, fins i tot un aparell d'aire condicionat trencat), també hi ha vidres de tots els colors i de totes les mides. És un espai molt perillós per anar-hi en cadira de rodes, en bicicleta i sobretot amb mainad…

Per jo i tots els ciclistes, (Antònia Font)

Una de les peces d'Antònia Font en el seu darrer treball anomenat Vostè és aquí. Per jo i tots els ciclistes és un tema dedicat a tota la gent que va amb bicicleta mi m'hi sento identificat plenament. Bona lletra i música de la banda mallorquina.

Singulars; Jordi Pigem parla de l'Economia Psicopatològica

El programa Singulars de la Televisió pública Catalana va emetre aquesta setmana una entrevista amb Jordi Pigem. Bona intervenció, de lògica, de com fer una política diferent i per entendre per què ha de servir la política econòmica.-- Cap on anem, i amb qui anem?-- Felicitats per l'entrevista i gràcies per fer-la. Si el món no s'acaba avui us la recomano.

Felicitació de Nadal del Centre Ocupacional de MIFAS

La tropa del Centre Ocupacional de MIFAS ha gravat una felicitació de Nadal i posteriorment l'ha penjada a Youtube, on tenen el seu propi canal. Per desitjar un bon Nadal a tothom m'ha semblat interessant copiar-ho i compartir-ho. M'han dit que estem autoritzats a que encara sigui més copiat, de manera que aquí al teniu. Per cert, no us perdeu la lletra.

Esperant el tren a Girona

Entrada d'un AVE de proves a Girona. La foto és fresca, d'avui aquesta tarda en el terme de Fornells de la Selva, a poc tros de Girona centre. L'AVE que passa i que he pogut retratar gairebé de casualitat és un S103 de la casa Siemmens, quan marxa a tota màquina arriba als 350 quilòmetres per hora. He llegit que aquest model és el que cobrirà Figueres-Girona-Barcelona-Madrid. A veure si és cert. Els altres models són més antics i inferiors en prestacions. Si la primera vegada que vàrem parlar de tenir el TGV a Girona haguessin començat immediatament ara ja faria 20 o 25 anys que no estaríem esperant el tren. Massa trens que no han passat. Arriba tard, però ja sembla que el tenim a tocar. Serà molt benvingut.

Antònia Font, Polaris

Bona música de la gent d'Antònia Font, el nou CD amb 40 temes val 14,99 i es diu Vostè és aquí (ahir a El Corte Inglés de Girona). L'estic descobrint, la darrere peça és diu Polaris i parla d'Estrelles. Les lletres d'en Joan Miquel Oliver són com sempre galàctiques, intrèpides i fantàstiques, tenen el seu punt. Molt recomanable, de debò. I aquí sota us els deixo retratats.


Govern català, la fotografia

La foto no és del Govern de Catalunya, però permetrà que en pocs dies Catalunya en tingui un de nou. Res a dir-hi, democràticament   impecable. La suma aritmètica dels 50 escons de Convergència i Unió i dels 21 d'Esquerra Republicana dóna majoria per tirar-lo endavant. No obstant això, el problema és que el Govern només estarà format per CiU i tindrà el suport -diuen- permanent del seu soci que al mateix temps farà el paper de primer partit de l'oposició. És una fórmula estranya, nova, s'haurà de veure com va.

Entre els acords hi ha pactes de caràcter fiscal per recaptar més o retallar menys; jo diria que per fer caixa i poder reduir deute, resoldre això del dèficit, que fins ara s'ha fet a càrrec dels de sempre. També inclou un impost bancari que ara mateix no sé si l'hauran de pagar els titulars dels dipòsits o senzillament serà una càrrega a compte de les entitats financeres que operin a Catalunya. En el moment de teclejar aquest post no he pogut esbrinar-ho. J…

Rescatar a Mourinho

De futbol no hi entenc massa, però no cal ser expert per deduir que l'entrenador portuguès del Real Madrid és un bocamoll. Això no és res nou, ja ho sabem, però també és una de les eines més importants que tenim en aquest país. Les seves intervencions públiques són comentades durant dies, setmanes i per això és una peça fonamental per l'estat d'ànim i social d'aquesta Espanya que el President Rajoy té a les fosques des de fa un any. En Mourinho és necessari per tal de que una part de la nostra societat sobrevisqui més feliç i enganyada, segurament i en realitat, més distreta.
En un país que hi ha 6 milions d'aturats, sense massa esperança a curt i a mig termini és convenient tenir personatges i maldecaps d'aquest tipus. L'entrenador de Real Madrid és tan important com Iberia, Paradores Nacionales o Bankia, i la seva presència a la premsa forma part del paisatge de la comèdia econòmica i política diària que vivim. Els resultats desastrosos del principal equi…

La Girona de l'any que ve.

Veig que el Diari de Girona, mencionant a l'agència EFE informa que l'Alta Velocitat està a punt d'arribar a les comarques de Girona, concretament l'espanyola, perquè la francesa ja fa temps que arriba, encara que només sigui fins a Figueres-Vilafant. Girona ciutat ha suportat durant anys un grapat d'obres que ara culminen amb l'arribada d'aquesta tecnologia que permet anar a ciutats més o menys properes en poca estona. Sembla que hi haurà serveis que uniran Girona i Figueres amb Barcelona, Tarragona i Lleida de manera -està per veure- competitiva. També hi haurà una bona combinació per anar a Madrid. La notícia d'aquest diari diu que dels nou trens que uniran Girona amb Barcelona, vuit continuaran fins a Madrid.
Aquesta notícia coincideix amb el desdoblament de la C-25 que uneix les Lleida amb Girona a través de la Catalunya central. He passat per la C-25 aquesta darrera setmana i les obres estan del tot acabades, esperant suposo la inauguració i remat…

Gauguin al Thyssen

I ahir dijous vaig quedar amb l'Enriqueta Pérez d'Almeria -que també estava i està encara a Madrid passant uns dies per anar a veure l'exposició de Gauguin al Museu Thyssen. Ens hem deixat retratar al jardí de l'entrada d'aquest museu. Gauguin, val molt la pena, no cal dir-ho. Visitar-la amb l'Enriqueta també té el seu què. N'és una entusiasta i gaudeix de les exposicions de pintura com ningú. Després del tomb per Madrid ja torno cap a Girona.

Tomb per Madrid

Migdia a Madrid, foto de baix de tot, abans d'entrar al nou Ajuntament de la ciutat per veure l'exposició "Legado de la Casa de Alba" que és esplèndida. La Duquessa d'Alba -que fa uns dies deia que els catalans no són patriòtics- ha seleccionat un centenar d'obres que són extraordinàries -foto de dalt de tot-. No obstant això, el patriotisme de la Duquessa és de cobrament, de pagament pels que volen veure les obres; 10 euros per la gent normal i corrent i 6 euros pels altres. Jo que sóc dels altres he contribuït amb 6 euros per poder fer la visita. Els museus de totes les capitals importants del món la gent discapacitada tenim l'entrada gratuïta, com a gest patriòtic, de llibertat, igualtat i fraternitat. Més enllà de les ironies, les obres són excepcionals i úniques. Després he dinat en el mateix Ajuntament que té dos restaurants. A la segona planta n'hi ha un que es menja bastant bé i té pianista. No vull donar idees a l'Ajuntament de Girona am…

Madrid no és per a nosaltres

Unes imatges de Madrid on aquesta setmana he vingut a passar-hi uns dies. Continuo dient que per a la gent amb discapacitat és una ciutat difícil i complicada, poc amable, aspre i fins i tot perillosa. Tot i així hi ha millores; anar en metro ja no és impossible, però no és gens fàcil. La distància entre el tren i l'andana és molt gran i fa una mica de por. (la fotografia no és del vagó que he anat, és d'un comboi que arriba a l'andana del davant). Hi ha una xarxa de metro que s'està millorant però encara queden pendents les principals estacions que estan al mig de l'epicentre de la ciutat. També he vist que a moltes cantonades hi ha gent demanant, gent amb discapacitat. Em diuen -la gent- que són una màfia organitzada i que els pidolaires són estrangers. Sembla que algú hi hauria de fer alguna cosa. L'alcaldessa de Madrid podria donar un vol per la realitat i preguntar què passa en alguns llocs. També les entitats del sector haurien de dir-hi la seva, no ho s…

Article de Joan Manel del Pozo, diari EL PAÍS, dijous 6 de desembre

En Joan Manel del Pozo va publicar ahir un excel·lent article en el Diari EL PAÍS, titulat "Deslealtad y mezquindad política" dedicat al Ministre José Ignacio Wert i en relació a les propostes que s'han presentat aquesta setmana, afectant d'una manera inadmissible la Llengua Catalana, que resulta que és la meva. El penjo pel seu interés i perquè en Joan Manel va ser entre d'altres coses, Conseller d'Ensenyament i Universitats de la Generalitat de Catalunya, durant l'any 2006, en el segon govern del President Maragall.

La propuesta del anteproyecto de la LOMCE en lo relativo a la enseñanza de las llamadas lenguas cooficiales es muy grave desde distintos puntos de vista. Desde un punto de vista puramente constitucional, con un artículo 3.3 en que literalmente se lee que “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”, la deslealtad del actual planteamiento del proyec…

Imatges de SOS Discapacitat

Imatges publicades a la web del diari EL PAÍS digital de la marxa d'ahir diumenge dia 2 de desembre va fer-se a Madrid per protestar contra les retallades que estan vivint les persones amb discapacitat i les entitats que hi treballen. La concentració va ser important, segons varen informar els principals mitjans de comunicació. Penjo aquestes tres fotografies, n'hi ha moltes més, les podreu trobar a diferents diaris digitals i suposo que també a la premsa en paper.

Manifestació a Madrid, Sos Discapacitat i altres coses

Gran mobilització a Madrid en contra de les retallades que les entitats de la discapacitat estan rebent dels diferents governs, encapçalats -això sí- pel central que ja ha fet diverses demostracions de que el tema els patina bastant. No tenen massa interès i la mateixa actitud és la que traslladen a les diferents Comunitats Autònomes que per cert tampoc en tenen cap. Clavar les tisores a la gent més feble és una de les activitats més fàcils i senzilles d'aquesta crisi que estem vivint.
El CERMI ha convocat aquesta marxa i sembla -pel que he llegit fins ara i escoltat a diferents emissores de ràdio- que ha estat un èxit important. Convé tenir present que per moure un manifestant amb discapacitat en alguns casos no és gens fàcil i si parlen d'una assistència de 50.000 persones em sembla que és una moguda important. La cridòria és conseqüència del moment que les entitats que gestionen serveis de tot tipus estant vivint. Potser s'hauria de dir que de mica en mica s'estan m…

Alarmes Socials II

El novembre s'ha acabat. Hem sortit tots de quatre grapes d'aquest mes horrible. En el meu entorn més proper ha passat de tot, gairebé res de bo. Tenia ganes de que s'acabés perquè tinc la sensació -suposo que són tonteries meves- de que el mes de novembre sempre ha estat dolent;  els canvis d'horaris, les foscors de mitja tarda, les pluges, el fred, els reumes, etcètera. 
Ahir era el darrer dia i jo esperava que hagués estat un dia tranquil, però a migdia va sortir per la televisió la Ministra de Treball, Fàtima Báñez explicant que el govern ho fa molt bé i que per l'any 2013  els pensionistes d'aquest país tindran una pujada magnífica. També va dir que els enderreriments que s'han de cobrar per Llei -seguint les indicacions d'allò que se'n deia El Pacte de Toledo- no podran pagar-se perquè l'economia està fluixa, i com sempre la culpa és d'en Rodríguez Zapatero, que ja no governa des de fa més d'un any, però encara continua sent essenc…