Ves al contingut principal

El Parc de Can Gibert del Pla, abandonament

Una fotografia d'avui al Parc de Can Gibert del Pla a la ciutat de Girona. Correspon a una obra començada i que ha quedat aturada sense sapiguer-na la causa. En qualsevol cas, és un perill, donat que no està senyalitzada de cap manera. És un espai públic perillós que ha caigut en el desencant per part dels governants de la ciutat de Girona. 

De l'estat d'aquest parc n'he parlat moltes vegades en aquest bloc. És un espai magnífic per tal de que la gent que viu a Santa Eugènia, Can Gibert del Pla i Sant Narcís en pugui gaudir. No és cèntric i per tant no està a la vista de la majoria de ciutadans de Girona fet que provoca que estic en una situació lamentable. 

No només són les obres estranyes aquestes inacabades, també és la brutícia, les deixalles (papers, llaunes, fins i tot un aparell d'aire condicionat trencat), també hi ha vidres de tots els colors i de totes les mides. És un espai molt perillós per anar-hi en cadira de rodes, en bicicleta i sobretot amb mainada.

Ja fa unes setmanes vaig presentar a través de la bústia de suggeriments de l'Ajuntament de Girona una queixa. Al cap d'uns dies vaig rebre una resposta dient-me que ja l'havien netejat. Efectivament havien buidat les papereres, la resta està igual. Fins i tot vaig enviar fotografies dels espais bruts i plens de vidres. En data 27 de desembre el Parc continua en una situació lamentable. Ho he twitejat diverses vegades, ho posat al facebook, en aquest bloc i ja no queden més tecles per apretar.

Lògicament ho he comunicat al Grup Municipal Socialista -que està a l'oposició- i avui varis regidors, encapçalats per Pia Bosch han fet un visita al parc. Espero que podem recuperar aquest espai, la gent que viu en aquests barris s'ho mereix.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…