Ves al contingut principal

El Parc de Can Gibert del Pla, abandonament

Una fotografia d'avui al Parc de Can Gibert del Pla a la ciutat de Girona. Correspon a una obra començada i que ha quedat aturada sense sapiguer-na la causa. En qualsevol cas, és un perill, donat que no està senyalitzada de cap manera. És un espai públic perillós que ha caigut en el desencant per part dels governants de la ciutat de Girona. 

De l'estat d'aquest parc n'he parlat moltes vegades en aquest bloc. És un espai magnífic per tal de que la gent que viu a Santa Eugènia, Can Gibert del Pla i Sant Narcís en pugui gaudir. No és cèntric i per tant no està a la vista de la majoria de ciutadans de Girona fet que provoca que estic en una situació lamentable. 

No només són les obres estranyes aquestes inacabades, també és la brutícia, les deixalles (papers, llaunes, fins i tot un aparell d'aire condicionat trencat), també hi ha vidres de tots els colors i de totes les mides. És un espai molt perillós per anar-hi en cadira de rodes, en bicicleta i sobretot amb mainada.

Ja fa unes setmanes vaig presentar a través de la bústia de suggeriments de l'Ajuntament de Girona una queixa. Al cap d'uns dies vaig rebre una resposta dient-me que ja l'havien netejat. Efectivament havien buidat les papereres, la resta està igual. Fins i tot vaig enviar fotografies dels espais bruts i plens de vidres. En data 27 de desembre el Parc continua en una situació lamentable. Ho he twitejat diverses vegades, ho posat al facebook, en aquest bloc i ja no queden més tecles per apretar.

Lògicament ho he comunicat al Grup Municipal Socialista -que està a l'oposició- i avui varis regidors, encapçalats per Pia Bosch han fet un visita al parc. Espero que podem recuperar aquest espai, la gent que viu en aquests barris s'ho mereix.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.