Ves al contingut principal

Govern català, la fotografia

La foto no és del Govern de Catalunya, però permetrà que en pocs dies Catalunya en tingui un de nou. Res a dir-hi, democràticament   impecable. La suma aritmètica dels 50 escons de Convergència i Unió i dels 21 d'Esquerra Republicana dóna majoria per tirar-lo endavant. No obstant això, el problema és que el Govern només estarà format per CiU i tindrà el suport -diuen- permanent del seu soci que al mateix temps farà el paper de primer partit de l'oposició. És una fórmula estranya, nova, s'haurà de veure com va.

Entre els acords hi ha pactes de caràcter fiscal per recaptar més o retallar menys; jo diria que per fer caixa i poder reduir deute, resoldre això del dèficit, que fins ara s'ha fet a càrrec dels de sempre. També inclou un impost bancari que ara mateix no sé si l'hauran de pagar els titulars dels dipòsits o senzillament serà una càrrega a compte de les entitats financeres que operin a Catalunya. En el moment de teclejar aquest post no he pogut esbrinar-ho. Jo no m'hi oposo pas a la pressió fiscal, sempre i quan això millori l'atenció als ciutadans, especialment els més febles. Hores d'ara en tinc els meus dubtes que així sigui. També tinc la lleugera sensació que el Govern central encaixarà malament aquest pacte i posarà tots els pals que puguin a les rodes, de fet ja fa dies que han començat a fer-ho escenificant sainets tipus Wert.

El pacte inclou un referèndum d'autodeterminació en un plaç que no serà superior a l'any 2015. Això vol dir que tindrem dos anys de bronca constant, tant aquí com allà. Seran dos anys molt difícils de suportar; material de primera per a tertúlies d'impresentables i d'esquizofrènics, i tones de tinta en publicacions, semblants a les que hem viscut als mesos previs a les eleccions del passat 25 de novembre. Sóc dels que penso que el tema del soberanisme ha de ser una mica més ampli, incloure-hi més gent, més opcions polítiques. És un tema massa important per ser tractar únicament per dos partits.

També tinc els meus dubtes que Esquerra Republicana sigui conscient -ara mateix- del significat que suposa donar suport a les retallades que durant l'any 2013 seran aproximadament de 4.000 milions d'euros, i que alguns fins i tot diuen que poden ser propreres a 7.000 milions. No ho sé, no ho diuen, suposo que no ho volen dir. Aquesta escena implicarà que Catalunya tindrà un nou govern la propera setmana, però poca gent apostarà per la seva durada. Estarà sotmès a molta pressió i s'haurà de comprovar la seva capacitat de resistència econòmica i coherència política que serà discudida a diari 

Fa una certa mandra haver de passar un llarg període de cridòria i encara més veure com les altres opcions polítiques no acabem d'estar preparades per presentar una alternativa que segurament tenim, però no sabem com explicar-la, com fer-ho perquè la gent entengui altres propostes. Jo ara mateix tampoc sabria com dir-ho. En tot cas el que avui tenim és una fotografia i uns papers que s'hauran de llegir molt bé i després veure'n la realitat, especialment la lletra petita, que sol ser la bona i quasi sempre també la més dolenta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.