Ves al contingut principal

La Girona de l'any que ve.

Veig que el Diari de Girona, mencionant a l'agència EFE informa que l'Alta Velocitat està a punt d'arribar a les comarques de Girona, concretament l'espanyola, perquè la francesa ja fa temps que arriba, encara que només sigui fins a Figueres-Vilafant. Girona ciutat ha suportat durant anys un grapat d'obres que ara culminen amb l'arribada d'aquesta tecnologia que permet anar a ciutats més o menys properes en poca estona. Sembla que hi haurà serveis que uniran Girona i Figueres amb Barcelona, Tarragona i Lleida de manera -està per veure- competitiva. També hi haurà una bona combinació per anar a Madrid. La notícia d'aquest diari diu que dels nou trens que uniran Girona amb Barcelona, vuit continuaran fins a Madrid.

Aquesta notícia coincideix amb el desdoblament de la C-25 que uneix les Lleida amb Girona a través de la Catalunya central. He passat per la C-25 aquesta darrera setmana i les obres estan del tot acabades, esperant suposo la inauguració i rematar quatre senyalitzacions que també estan gairebé acabades. És una bona obra que permetrà un cert equilibri territorial, anar a Lleida sense haver de passar per Barcelona i rodalies. Això ja era possible, però era difícil perquè era una carretera molt carregada de camions i altres vehicles pesats. 

I finalment queda l'ampliació de l'autopista del Mediterrani que en el seu tram per Girona tindrà cinc sortides i quatre carrils per banda, fent el paper de Ronda de Girona. Aquesta obra, que ha estat la més ràpida és també necessària per convertir Girona en una ciutat una mica diferent, amb més accessos d'entrada i sortida, més dinàmica.

De totes aquests esdeveniments jo me n'alegro i molt. També vull incidir en la meva preocupació per com quedarà tot això del Parc Central, com quedarà ressolt aquest espai que ha de ser vital per la ciutat. També espero que l'estació de l'Alta Velocitat sigui més o menys presentable, vull dir la part de fora, la que es veu. És important tenir una entrada harmònica i l'estació de trens ha de ser sempre un referent. Això m'ho comentava fa uns dies un important arquitecte de Girona, preocupat també per l'urbanisme. En aquest afer, penso que l'Ajuntament i el Ministeri de Foment han estat de vacances comunicatives. L'Alcalde de Girona ha dit que la Ministra no contesta les cartes. Segurament és cert, jo no ho poso pas en dubte, però també penso que quan el màxim responsable polític d'una ciutat que està trinxada pel Ministeri de Foment només està esperant la contestació de les cartes que ha escrit a la Ministra vol dir que anem malament, o millor dit, no acabem d'anar del tot bé. 

En fi, el 2012 s'acaba, ja era hora, i sembla que el 2013 serà una any amb molts problemes. Les tres obres que detallo són solucions que arriben, algunes amb més de 20 anys de retard, però arriben finalment i Girona haurà d'aprofitar-les i fer-les rendir sàviament. Esperem que així sigui.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…