Ves al contingut principal

La Girona de l'any que ve.

Veig que el Diari de Girona, mencionant a l'agència EFE informa que l'Alta Velocitat està a punt d'arribar a les comarques de Girona, concretament l'espanyola, perquè la francesa ja fa temps que arriba, encara que només sigui fins a Figueres-Vilafant. Girona ciutat ha suportat durant anys un grapat d'obres que ara culminen amb l'arribada d'aquesta tecnologia que permet anar a ciutats més o menys properes en poca estona. Sembla que hi haurà serveis que uniran Girona i Figueres amb Barcelona, Tarragona i Lleida de manera -està per veure- competitiva. També hi haurà una bona combinació per anar a Madrid. La notícia d'aquest diari diu que dels nou trens que uniran Girona amb Barcelona, vuit continuaran fins a Madrid.

Aquesta notícia coincideix amb el desdoblament de la C-25 que uneix les Lleida amb Girona a través de la Catalunya central. He passat per la C-25 aquesta darrera setmana i les obres estan del tot acabades, esperant suposo la inauguració i rematar quatre senyalitzacions que també estan gairebé acabades. És una bona obra que permetrà un cert equilibri territorial, anar a Lleida sense haver de passar per Barcelona i rodalies. Això ja era possible, però era difícil perquè era una carretera molt carregada de camions i altres vehicles pesats. 

I finalment queda l'ampliació de l'autopista del Mediterrani que en el seu tram per Girona tindrà cinc sortides i quatre carrils per banda, fent el paper de Ronda de Girona. Aquesta obra, que ha estat la més ràpida és també necessària per convertir Girona en una ciutat una mica diferent, amb més accessos d'entrada i sortida, més dinàmica.

De totes aquests esdeveniments jo me n'alegro i molt. També vull incidir en la meva preocupació per com quedarà tot això del Parc Central, com quedarà ressolt aquest espai que ha de ser vital per la ciutat. També espero que l'estació de l'Alta Velocitat sigui més o menys presentable, vull dir la part de fora, la que es veu. És important tenir una entrada harmònica i l'estació de trens ha de ser sempre un referent. Això m'ho comentava fa uns dies un important arquitecte de Girona, preocupat també per l'urbanisme. En aquest afer, penso que l'Ajuntament i el Ministeri de Foment han estat de vacances comunicatives. L'Alcalde de Girona ha dit que la Ministra no contesta les cartes. Segurament és cert, jo no ho poso pas en dubte, però també penso que quan el màxim responsable polític d'una ciutat que està trinxada pel Ministeri de Foment només està esperant la contestació de les cartes que ha escrit a la Ministra vol dir que anem malament, o millor dit, no acabem d'anar del tot bé. 

En fi, el 2012 s'acaba, ja era hora, i sembla que el 2013 serà una any amb molts problemes. Les tres obres que detallo són solucions que arriben, algunes amb més de 20 anys de retard, però arriben finalment i Girona haurà d'aprofitar-les i fer-les rendir sàviament. Esperem que així sigui.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…