Ves al contingut principal

Article de Joan Manel del Pozo, diari EL PAÍS, dijous 6 de desembre

En Joan Manel del Pozo va publicar ahir un excel·lent article en el Diari EL PAÍS, titulat "Deslealtad y mezquindad política" dedicat al Ministre José Ignacio Wert i en relació a les propostes que s'han presentat aquesta setmana, afectant d'una manera inadmissible la Llengua Catalana, que resulta que és la meva. El penjo pel seu interés i perquè en Joan Manel va ser entre d'altres coses, Conseller d'Ensenyament i Universitats de la Generalitat de Catalunya, durant l'any 2006, en el segon govern del President Maragall.


La propuesta del anteproyecto de la LOMCE en lo relativo a la enseñanza de las llamadas lenguas cooficiales es muy grave desde distintos puntos de vista.
Desde un punto de vista puramente constitucional, con un artículo 3.3 en que literalmente se lee que “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”, la deslealtad del actual planteamiento del proyecto de ley es flagrante: en absoluto puede considerarse especialmente respetuoso y menos aún protector que se relegue a las lenguas cooficiales de diversas y amplias comunidades del Estado a una jerarquía curricular residual, con efectos evidentes de debilitación de su ya delicada salud social.
Si tomamos la perspectiva política, se percibe un triste olor a mezquindad; la mezquindad, para empezar, de una propuesta legislativa de lamentable coherencia, con declaraciones anteriores del ministro como la célebre de querer “españolizar” a los niños catalanes o la de disponerse a aprobar “con consenso o sin él” su reforma educativa; por una parte, pues, algo tan mezquino como someter la educación a objetivos nacionales: por qué no reconocerlo, a objetivos de estricta formación del espíritu nacional, puro arcaísmo ideológico, por decirlo suavemente, y desde luego nada propio de una pedagogía democrática. Y, además, con la prepotencia tan detestable en política educativa de despreciar de entrada el consenso, cuando es sabido que la inmensa mayoría de la comunidad educativa se siente víctima de un vaivén legislativo abusivo y falto de generosidad dialogante entre las fuerzas políticas y entre estas y la ciudadanía. Y mezquindad, también, por factores de oportunidad como retener el anuncio de este anteproyecto agresivo contra la tradición pedagógica de la democracia en Cataluña —su política de inmersión lingüística amplísimamente consensuada durante décadas y sus buenos resultados en el dominio de las dos lenguas, catalana y castellana— hasta después de pasadas las elecciones catalanas; entre tanto, la presencia del PP en Cataluña durante la campaña simuló una hipócrita —por lo que ahora se ve— declaración reiterada de amor a Catalunya y los catalanes. ¿Amor mezquino? Sería un oxímoron: en tal encuentro gana siempre la mezquindad.
¿Y qué decir desde la perspectiva cultural? Es increíble que todo un ministro del Gobierno de España sea capaz de demostrar su incultura con este ejercicio de ignorancia del valor y la necesidad de protección de las otras lenguas que la propia Constitución tuvo la decencia de considerar literalmente “patrimonio cultural” de toda España. Por lo visto, la idea de patrimonio cultural que habita en la cabeza de un ministro que dice de sí mismo que primero habla y después piensa es de una altura perfectamente descriptible. En términos puramente culturales, lo razonable sería, por mera sensibilidad hacia este patrimonio, que no solo no se rebajara el tratamiento curricular de las lenguas cooficiales en su propio territorio, sino que se programase curricularmente por todo el territorio español el conocimiento preciso y extenso de tal patrimonio y se informara seriamente de su uso real, de su plena dignidad y de sus grandes valores literarios. ¿Cuánta de la incomprensión que tanto alimentó el PP en su campaña general contra el Estatut —la que sentimos hoy los catalanes al viajar por España— se debe a la falta de información escolar sobre nuestro pluralismo lingüístico que, sin duda alguna, cualquier país culto del mundo, cualquier ministro culto, promovería con entusiasmo? Pero parece mucho pedir a quienes invocan la Constitución sectariamente —solo para lo que les conviene—, a quienes practican políticas de mezquindad, a quienes, vergonzosamente incultos, desprecian cuanto ignoran.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…