Ves al contingut principal

Article de Joan Manel del Pozo, diari EL PAÍS, dijous 6 de desembre

En Joan Manel del Pozo va publicar ahir un excel·lent article en el Diari EL PAÍS, titulat "Deslealtad y mezquindad política" dedicat al Ministre José Ignacio Wert i en relació a les propostes que s'han presentat aquesta setmana, afectant d'una manera inadmissible la Llengua Catalana, que resulta que és la meva. El penjo pel seu interés i perquè en Joan Manel va ser entre d'altres coses, Conseller d'Ensenyament i Universitats de la Generalitat de Catalunya, durant l'any 2006, en el segon govern del President Maragall.


La propuesta del anteproyecto de la LOMCE en lo relativo a la enseñanza de las llamadas lenguas cooficiales es muy grave desde distintos puntos de vista.
Desde un punto de vista puramente constitucional, con un artículo 3.3 en que literalmente se lee que “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”, la deslealtad del actual planteamiento del proyecto de ley es flagrante: en absoluto puede considerarse especialmente respetuoso y menos aún protector que se relegue a las lenguas cooficiales de diversas y amplias comunidades del Estado a una jerarquía curricular residual, con efectos evidentes de debilitación de su ya delicada salud social.
Si tomamos la perspectiva política, se percibe un triste olor a mezquindad; la mezquindad, para empezar, de una propuesta legislativa de lamentable coherencia, con declaraciones anteriores del ministro como la célebre de querer “españolizar” a los niños catalanes o la de disponerse a aprobar “con consenso o sin él” su reforma educativa; por una parte, pues, algo tan mezquino como someter la educación a objetivos nacionales: por qué no reconocerlo, a objetivos de estricta formación del espíritu nacional, puro arcaísmo ideológico, por decirlo suavemente, y desde luego nada propio de una pedagogía democrática. Y, además, con la prepotencia tan detestable en política educativa de despreciar de entrada el consenso, cuando es sabido que la inmensa mayoría de la comunidad educativa se siente víctima de un vaivén legislativo abusivo y falto de generosidad dialogante entre las fuerzas políticas y entre estas y la ciudadanía. Y mezquindad, también, por factores de oportunidad como retener el anuncio de este anteproyecto agresivo contra la tradición pedagógica de la democracia en Cataluña —su política de inmersión lingüística amplísimamente consensuada durante décadas y sus buenos resultados en el dominio de las dos lenguas, catalana y castellana— hasta después de pasadas las elecciones catalanas; entre tanto, la presencia del PP en Cataluña durante la campaña simuló una hipócrita —por lo que ahora se ve— declaración reiterada de amor a Catalunya y los catalanes. ¿Amor mezquino? Sería un oxímoron: en tal encuentro gana siempre la mezquindad.
¿Y qué decir desde la perspectiva cultural? Es increíble que todo un ministro del Gobierno de España sea capaz de demostrar su incultura con este ejercicio de ignorancia del valor y la necesidad de protección de las otras lenguas que la propia Constitución tuvo la decencia de considerar literalmente “patrimonio cultural” de toda España. Por lo visto, la idea de patrimonio cultural que habita en la cabeza de un ministro que dice de sí mismo que primero habla y después piensa es de una altura perfectamente descriptible. En términos puramente culturales, lo razonable sería, por mera sensibilidad hacia este patrimonio, que no solo no se rebajara el tratamiento curricular de las lenguas cooficiales en su propio territorio, sino que se programase curricularmente por todo el territorio español el conocimiento preciso y extenso de tal patrimonio y se informara seriamente de su uso real, de su plena dignidad y de sus grandes valores literarios. ¿Cuánta de la incomprensión que tanto alimentó el PP en su campaña general contra el Estatut —la que sentimos hoy los catalanes al viajar por España— se debe a la falta de información escolar sobre nuestro pluralismo lingüístico que, sin duda alguna, cualquier país culto del mundo, cualquier ministro culto, promovería con entusiasmo? Pero parece mucho pedir a quienes invocan la Constitución sectariamente —solo para lo que les conviene—, a quienes practican políticas de mezquindad, a quienes, vergonzosamente incultos, desprecian cuanto ignoran.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…