Ves al contingut principal

Madrid no és per a nosaltres




Unes imatges de Madrid on aquesta setmana he vingut a passar-hi uns dies. Continuo dient que per a la gent amb discapacitat és una ciutat difícil i complicada, poc amable, aspre i fins i tot perillosa. Tot i així hi ha millores; anar en metro ja no és impossible, però no és gens fàcil. La distància entre el tren i l'andana és molt gran i fa una mica de por. (la fotografia no és del vagó que he anat, és d'un comboi que arriba a l'andana del davant). Hi ha una xarxa de metro que s'està millorant però encara queden pendents les principals estacions que estan al mig de l'epicentre de la ciutat. També he vist que a moltes cantonades hi ha gent demanant, gent amb discapacitat. Em diuen -la gent- que són una màfia organitzada i que els pidolaires són estrangers. Sembla que algú hi hauria de fer alguna cosa. L'alcaldessa de Madrid podria donar un vol per la realitat i preguntar què passa en alguns llocs. També les entitats del sector haurien de dir-hi la seva, no ho sé, és lamentable que se'ns manipuli d'aquesta manera. Tinc que dir que tenen bastant d'èxit, molta gent els dóna diners.

Finalment una fotografia de Doña Manolita. La cosa aquesta de la Loteria de Nadal té molta força a la capital espanyola. La cua que he fotografiat tenia una llargada de 400 metres i diverses persones posaven ordre per no fer nosa a ningú. Déu n'hi do. Més enllà de tot plegat, a mi venir a Madrid de tant en tant m'agrada.

Comentaris

Madrid és diferent en aquest aspecte respecte Barcelona? Fa anys vaig estar a la Once i no ho tenien gens fàcil, tampoc.
La veritat sigui dita, el Metro de Madrid va molt fondo i això vol dir que hi ha estacions que mai seran adaptades. Les estacions noves ho són totes, sense problemes i les velles van fent. Madrid té una xarxa de Metro fantàstica, però fer-la en cadira és complicada. No pas més que altres llocs. A Barcelona hi ha línies noves senceres, com la 2 i la 9 i les altres no ha estat massa difícil arreglar-ho. De tota manera Barcelona també és el resultat de molts anys pressionant, i a Madrid el col·lectiu de gent amb discapacitat és més fluix, ara i abans. En fi, a mi em fa por anar en Metro, però quan arribo a les grans ciutats hi vaig de cap, és un fet estrany, no puc evitar-ho. Cuida't

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…