Ves al contingut principal

Tomb per Madrid




Migdia a Madrid, foto de baix de tot, abans d'entrar al nou Ajuntament de la ciutat per veure l'exposició "Legado de la Casa de Alba" que és esplèndida. La Duquessa d'Alba -que fa uns dies deia que els catalans no són patriòtics- ha seleccionat un centenar d'obres que són extraordinàries -foto de dalt de tot-. No obstant això, el patriotisme de la Duquessa és de cobrament, de pagament pels que volen veure les obres; 10 euros per la gent normal i corrent i 6 euros pels altres. Jo que sóc dels altres he contribuït amb 6 euros per poder fer la visita. Els museus de totes les capitals importants del món la gent discapacitada tenim l'entrada gratuïta, com a gest patriòtic, de llibertat, igualtat i fraternitat. Més enllà de les ironies, les obres són excepcionals i úniques. Després he dinat en el mateix Ajuntament que té dos restaurants. A la segona planta n'hi ha un que es menja bastant bé i té pianista. No vull donar idees a l'Ajuntament de Girona amb això, només ens faltaria que a la Plaça del Vi algú toqués el piano.

Després al capvespre m'he arribat amb gent de Madrid fins a la Gran Via a fer un tomb. Està il·luminada amb llums de Nadal i feia una mica de fred. Molta gent passejant i com sempre magnífic ambient. Hem entrat també a la llibreria de la Generalitat i he regalat uns llibres a la gent que m'acompanyava; Digues que m'estimes encara que sigui mentida, de Montserrat Roig i Jo confesso de Jaume Cabré en les versions castellanes. Penso que agradaran. Els llibres serveixen per obrir ponts entre la gent de diferents llocs i si són bons molt millor. M'han dit que molta gent demana llibres de Miquel Martí i Pol, però no n'hi ha en versió castellana, que s'han esgotat. Sembla que no pugui ser. Demà més.

Comentaris

Mujer de mil colores ha dit…
Lo que escribes, lo haces para "ver", es decir he visto "po tu texto" y he captado tu ironía
Donde esta escondida una realidad, clara, clarinete!
Eres genial....
QU SEA , HOY, f UN ESPLÉNDIDO DÍA!

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.