Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2012

Falta il·lusió europea

Algunes emissores de ràdio molt aficionades al govern central deien avui a la nit que el President espanyol ha fet molt bona feina. Ho deien molt convençudes. No parlaven d'un gran líder, però poc se'n faltava. Ara, i a mida que passen les hores un pot anar averiguant el que realment ha passat a la cimera europea d'aquest dijous i divendres. Sembla que el Primer Ministre italià va amenaçar a Merkel en presentar la seva dimissió i aquesta situació és la que segurament ha fet cedir a la Cancellera alemanya en  afluixar una mica les cordes amb els països del sud. Jo crec també que la pressió del President francès ha estat important. Espanya no pot caure, és veritat, però si cau Itàlia cau tot. Itàlia té un producte interior brut que és el doble de l'espanyol i és una de les vuit potències econòmiques mundials. 
De tota manera queda clar que Europa no pot anar d'aquesta manera. Una unió econòmica i política no pot estar pendent d'una reunió de dos dies el mes de ju…

Explica't una mica que no t'entenc

Al Ministre de Guindos el que m'agradaria dir-li és que s'expliqués una mica. No sé què ha d'explicar perquè penso que ell tampoc ho sap. Avui un cop més l'economia va que tomba, sense cap direcció clara, sense que ningú expliqui el que s'ha d'explicar. Tothom hi diu la seva; la Merkel calla. Europa desagrada més que mai. Els representants polítics, econòmics i socials no saben què s'ha de fer i gairebé tothom mira les estrelles esperant que passi alguna cosa. No sabem tampoc que discutiran el proper cap de setmana els caps d'estat i de govern de la Unió Europea, no tenim l'ordre del dia, però portem uns dies que això és difícil d'entendre. 
I amb tot aquest sarau, tots estem a l'espera de que a l'estat espanyol arribin els diners dels que en tenen (a l'estranger) i en data d'avui encara no tenim clar en què consisteix el rescat bancari, ni terminis, ni tipus d'interès ni res que doni cap pista intel·ligible. Mirar i escolta…

Començament de temporada a la Costa Brava

Matí d'avui a Lloret de Mar, prop de la platja del Castell. A ran de mar s'estava millor que no pas a la Plana de Girona on està fent més calor del normal. A Lloret ha començat la temporada. Fluixa segons m'ha dit l'estanquera. Hi ha gent però no tanta, comentava. Algunes botigues (totes són força iguals) no han aixecat persianes, l'any passat estaven obertes. Bàsicament estrangers de primera fornada, ignoro si gasten molt o poc, però és veritat que hi ha menys gens. La crisi no només és espanyola (que ho és i molt) també ha agafat altres països i la gent s'espanta i senzillament no s'embarquen en fer vacances. Aquesta foto per a nosaltres és habitual, però per un europeu de mig continent o del nord és idíl·lica i gairebé necessària. La temporada ha començat i és molt d'hora per dir si serà bona o dolenta, segurament diferent.

les Planes d'Hostoles, a l'hora del Sol

Dues imatges de les Planes d'Hostoles avui diumenge a l'hora del Sol. Feia calor i els colors repicaven a les façanes del tranquil carrer de la Font (foto de baix) i de la Plaça Nova (foto de dalt). Lògicament no hi havia ni una ànima, tampoc són hores, a part de que és diumenge i Sant Joan, la gent reposa.

Héctor Maravall, una valoració dels 30 anys de la LISMI

Penjo un article publicat per Héctor Maravall Gómez-Allende, que va ser Director General de l'INSERSO durant una etapa en la que penso que varen fer-se coses importants. És una de les poques valoracions que hi ha sobre el trentè aniversari de la Llei LISMI i em sembla interessant llegir-lo. Amb el seu permís aquí el teniu:


30 años después de la aprobación de la LISMI, lo primero que hay que  decir es que en gran medida fue una Ley adelantada al grado de conciencia y sensibilización social existente en aquel momento tanto en la esfera pública como en la privada.
La LISMI fue fruto de la confluencia de unos parlamentarios especialmente interesados con la problemática de las personas con discapacidad, de la fuerte presión reivindicativa del movimiento asociativo y por último el respaldo de técnicos y expertos que venían trabajando profesionalmente en este ámbito.
La LISMI fue, además, uno de los primeros textos legales de nuestra reciente democracia que incorporaba concepciones modernas…

Emili Teixidor

Marxa l'Emili Teixidor, un dels grans de les lletres catalanes. Ens deixa un llegat immens, interessant i deliciós. Molt conegut per ser l'autor de Pa Negre, però també per ser un home que acostava llibres a la gent a través de molts mitjans. Jo recordo ara mateix les seves intervencions a Catalunya Ràdio i sempre l'esperava amb afició. D'igual manera la seva presència en diferents programes de televisió feia que m'aturés per escoltar-lo i poder sentir el que deia un home savi i al mateix temps entranyable. Quan el llegia m'apropava a les paraules que he sentit de sempre per part de la meva família materna, originaria de L'Esquirol, un dels punts forts de la Plana de Vic. En ha deixat un home de paraules maques i la seva absència costarà d'omplir, especialment ara i en els temps que ens toca viure, envoltats de tanta mediocritat.

Índia 2012, Holi, festa dels colors

Aquesta sí que no la vull pagar

Dissabte comença el cobrament de la quota/taxa/impost/ o com es digui dels medicaments. Sembla que hi haurà sancions a la gent que no vulgui pagar, no han dit quines i com seran. També estic llegint que les farmàcies estaran obligades a dispensar el medicament encara que l'usuari no vulgui pagar l'euro per recepta. Serà interessant veure com anirà tot plegat però és tota una provocació per a la gent que com jo té el mal costum de tirar de medicaments de forma permanent.

Dincat, així no s'hi val

No estic gens d'acord amb les formes que el sector de la discapacitat psíquica i mental estan plantejant el tema dels Centres Especials de Treball. No pas perquè no tinguin raó, més aviat per les maneres i el despreci que un cop més s'està fent d'una part del mateix sector de la discapacitat.
El Dincat i els seus directius i amb tota la seva orquestra estan defensant que els treballadors dels Centres Especials de Treball han de rebre el 75 per cent del Sou Minim Interprofessional en forma de subvenció (que rep l'empresa) així com el 100 per 100 de les bonificacions de la Seguretat Social en els casos que la persona amb discapacitat tingui una acreditació que digui que té el 65 per cent o més de discapacitat. Inicialment no hi estic pas en desacord, em sembla bé, tot i que penso que podria haver-hi alguns matisos de viabilitat econòmica.
El mateix sector de la discapacitat psíquica diu (sense que els caigui la cara de vergonya) que això és pot fer rebaixant les subvenci…

El cap de setmana

Dibuix d'EL ROTO avui divendres en el diari EL PAÍS. Després de veure les notícies que venen del Fons Monetari Internacional l'acudit és molt encertat. Ara a l'espera de que aquest cap de setmana ningú prengui mal, pendents de Grècia i de veure com la ballarà la Unió Europea, el BCE i tota aquesta tropa que és la causant de l'estat d'ànim més baix que jo hagi vist mai. Bon cap de setmana.

Digues que no em rescates encara que sigui mentida

Portada del diari EL PAÍS avui dijous 14 de juny de 2012. Digues que no em rescates encara que sigui mentida. En Rajoy està irritant als socis europeus per la seva escenificació dels aconteixaments. Més enllà de la confusió que estem gaudint tots sembla que l'actitud torera del President espanyol no agrada gaire a les capitals europees. I als capitals sembla que tampoc no massa. Aquest cop amb l'Eurocopa no n'hi haurà prou per distreure al personal.

Massa xerrameca

Això del rescat ja s'està convertint en el joc dels disbarats. No només per la compareixença del Ministre Deguindos, també per la del President del Govern espanyol el passat diumenge. Va dir que tot era magnífic i que gràcies a la seva pressió i estratègia va ser Europa la que s'havia ofert a donar el crèdit de 100 mil milions d'Euros. Es veu que tampoc és un crèdit, és una línia econòmica de suport manifest i d'ampli entusiasme cap al Regne d'Espanya.
No podem dir que sigui un rescat perquè el govern ha prohibit la paraula "rescat". Si vostè cau dins d'un pou i de cop i volta el treuen és degut a que algú passava per allà. Tampoc és sospitós si el que passava per allà i el treu del pou  sigui un soci, amic o veí,  que vostè li degui una quantitat important de diners. És una clara demostració que la germanor entre nosaltres és immensa.
Més enllà de tot el que està passant, personalment tinc la percepció de que estem en una gran olla de grills. Tothom …

L'embut per poder escoltar al govern

El govern espanyol ha negat que aniríem al rescat. Ho ha fet durant tota la setmana i fins i tot els seus homes i dones de les seves tertúlies n'han fet una insistència especial. Un cop més és diu una cosa i es fa el contrari. Avui dissabte, enmig de la Eurocopa, Espanya ha estat rescatada d'una manera particular. Això és el que ha dit el Ministre Deguindos que l'he pogut escolar en directe quan ha fet la roda de premsa. 
En la mateixa compareixença el propi Ministre li costava dir que havíem estat rescatats. No ha mencionat el verb rescatar en cap moment. Sembla que han fet un tracte especial -de la manera que ho ha dit- i que tots els països europeus han mostrat el seu entusiasme en aquest cop de mà financer. Personalment sóc dels que penso que el més greu de tot és que prenguin els ciutadans per "tontos". La quequejada del Ministre l'ha delatat en tot moment i crec que els periodistes que han viscut la roda de premsa en directe han vist que la cosa el supe…

ECOM signa amb PREDIF

M'arriba la notícia de que els companys de la Confederació ECOM han signat avui a Madrid un conveni de col·laboració amb la Confederació d'àmbit estatal PREDIF (Plataforma de Representants de Discapacitats Físics) com a primer pas i que això culminarà amb la integració d'ECOM a dins de PREDIF, entitat que ha estat impulsada fins ara per ASPAYM i per la Confederació Coamificoa.
És un fet important -rellevant que es diu ara- i cal tenir-ho present. Convé  tenir presència en una entitat d'àmbit estatal mentre part de la legislació de persones amb discapacitat sigui feta per les Corts espanyoles.  Per altra banda, és important tenir en compte que la unitat és un concepte que sempre ha d'evolucionar i ajuntar-se és sempre un fet considerable. ECOM i les seves 146 entitats ho fan després d'haver estat expulsades de la Confederació COCEMFE -ara ja fa uns anys- entitat que s'ha dedicat a tancar portes a totes aquelles organitzacions i membres que presentessin un m…

Tren de Sóller

Carta dels companys de Palma publicat en el Diari de Mallorca avui, en motiu de l'aniversari del Tren de Sóller i la manca d'accessibilitat i de la voluntat de buscar solucions. Em sembla interessant i aprofito per dir que és un dels millors trens del món, turístic i curiós. A veure si els propers 100 anys hi fan alguna cosa.
Amb motiu del centenari del Tren de Sóller, des del CERMI Illes Balears (plataforma que aglutina a la major part de les entitats de Persones amb Discapacitat de la nostra Comunitat Autònoma) volem fer arribar les nostres felicitacions per tant singular fita. Com tots sabem, aquest mitjà de transport representa una de les imatges més característiques i peculiars de la nostra Illa. Viatgers de tot el món gaudeixen del seu incomparable recorregut a través de la Serra de Tramuntana.
Per tot això, des de la nostra organització pensem que el Tren de Sóller hauria de ser un mitjà de transport accessible a totes les persones, també a les que tenen qualque tipus d…

Premi a MIFAS per innovar

MIFAS a través de la seva empresa GIROPARK ha estat premiada pel disseny d'una aplicació d'Iphone que s'anomena Paypark i que serveix per comprovar la disponibilitat de places d'aparcament i també per pagar-la a través de les noves eines que avui dia ens ofereix la tecnologia. L'aplicació ha estat dissenyada per la gent de la casa i ha obtingut el premi Barcelona Disseny. Felicitats per aquest premi i el reconeixament de la feina ben feta.

I els meus diners? Reportatge de TV3

Reportatge de TV3 sobre els saraus financers i les timbes que les entitats bancàries han estat fet aquests darrers anys. Bon reportatge de la televisió pública catalana. El penjo perquè val la pena. Aprofito per dir que calen solucions i que el sistema no serà fiable sense que prèviament s'hagin resolt alguns d'aquests problemes.

Ulleres de sol

Diumenge tarda plujós. Gairebé són els nou del vespre i de cop i volta Girona ha quedat de color terrós, amb un cert aire toscà. L'arc de Sant Martí surt a estones. Una mica de frescor que ve de gust. M'he quedat al sofà llegint diaris per Internet. Novament molta confusió amb el tema de si intervindran o no; del que diu Alemanya, França, la Merkel, el seu ministre de finances -que va en cadira de rodes-, etc.. Llegeixo la premsa amb ulleres de sol, una fórmula recomanable. Els membres del Govern del PP demanen calma, però algun diputat dels seus aprofita per sortir al diari i dir-ne quatre de grosses. "Ens intervindran i haurem de conviure-hi" diu. La prima de risc el diumenge fa festa, deu anar a dinar amb la família, més o menys com tothom. Us penjo la foto que acabo de fer ara mateix; demà ja haurà passat i tot serà diferent, com cada dia. De tota manera, demà al matí l'enviaré a la Comisión Nacional del Mercado de Valores com un fet rellevant. En fi, no és …

Bon anunci però no tant

Dos bons anuncis, iguals però diferents. El de dalt és de Madrid i el de baix és de Barcelona. En castellà i en català. La notícia de l'anunci és que la fibra òptica arriba a Madrid i Barcelona. No acaba de ser del tot normal que un fet d'aquest tipus sigui realment la novetat. No ho és, no hauria de ser-ho. Les capitals europees i les ciutats més petites tenen fibra òptica i a més a bon preu. Movistar i les seves competidores han d'invertir molt més i han de baixar preus que són molt alts. Acaba dient que amb Movistar la vida és más o és més. Si fossin més barats segurament això seria veritat. Bon anunci però no n'hi ha per tant.