Un estat del benestar insolvent

La notícia de que la Generalitat no pagarà els serveis que presten les entitats de tercer sector a Catalunya és un escàndol amb fortes conseqüències econòmiques i socials de primera magnitud. És la pitjor notícia que hem tingut fins ara en tot el període de crisi que s'està vivint, per la situació social i econòmica que provoca un empitjorament sense precedents en el nostre país. 

El Govern de la Generalitat de Catalunya està barrejant aquesta situació amb les seves aspres relacions amb el Govern central i d'aquesta manera pressionar per resoldre en part el tema de l'endeutament financer i exigir la qüestió estrella de la legislatura catalana de Convergència i Unió que havia de ser el "Pacte Fiscal".

És absolutament cert que el Govern de Catalunya té problemes de finançament i que s'hauria de resoldre d'una vegada per totes la relació econòmica "Estat-Generalitat", però també s'ha de dir i ben alt que no és seriós posar al peu de carretera als col·lectius més vulnerables per pressionar o impressionar als ciutadans amb la complicitat d'alguns mitjans que consideren més noticiable i greu la primera situació, és a dir el tema fiscal que no la part assistencial.

La Generalitat de Catalunya té transferides les competències en matèria de Serveis Socials des de 1981 i per tant fa molts anys que el Govern d'aquest país ha de saber prioritzar i decidir a quins capítols destines recursos. Els ciutadans poden entendre que en aquests moments hi ha tensions de tresoreria -com diuen- però és poc compresible que s'estiguin finançant altres històries que són difícil d'entendre que tinguin més prioritat que pagar els serveis de centenars d'organitzacions socials que treballen amb els col·lectius més febles de tot Catalunya, entitats que conformen la columna vertebral d'això que els catalans tant presumim i que anomenem "societat civil".

S'haurà de veure com resoldrà el Govern d'Artur Mas aquesta situació, però aquest cop el President català i el seu equip juga amb foc. També s'ha de demanar responsabilitats al Partit Popular, no tant perquè sigui el gestor del Govern de l'Estat, -que també- sinó perquè dóna un clar suport al disseny neoliberal que ens està envoltant a tots i promocionant aquestes situacions, fent que Catalunya sigui un país amb un estat del benestar insolvent.

Barreres arquitectòniques

He trobat aquest vídeo a Internet. És l'arribada de Margaret Tatcher al 10 de Downing Sreet per fer una visita al actual Primer Ministre Cameron. Té problemes per entrar-hi i també per estar dreta una estona i atendre a la premsa. El domicili del Primer britànic té mala entrada i un passamà no hi aniria malament. Bons moments de les barreres arquitectòniques i jo ho penjo perquè això passa molt a d'altres llocs menys importants però necessaris per viure.

Síria i la ciutat d'Alepo

I ningú diu res. El Consell de Seguretat de l'ONU està bloquejat pels russos i els xinesos, dos exemples de democràcia i civilització de segona regional. La resta de països fan veure que protesten però també callen. Esperen veure les imatges dels telenotícies i amagar les vergonyes d'una guerra civil que està destrossant Síria i la seva gent. Occident no les té totes perquè no saben que sortirà de tot plegat. La desgràcia de Síria és estar enmig d'un malson geogràfic i milers de vides innocents en paguen les conseqüències. És una vergonya per a tots.

Londres 2012

Doncs a mi la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Londres 2012 va agradar-me. Va estar a l'alçada d'allò que jo esperava. M'imaginava que posarien en joc l'humor anglès i lògicament presumirien de totes aquelles coses que ens venen del Regne Unit. Va agradar-me que l'himne fos cantat per infants sords i em va sembla molt emocionant el moment que el boxejador Mohamed Ali va acompanyar -a la seva manera- la bandera olímpica. Segurament seran uns bon jocs esplèndids i el "show" d'ahir era una manera de donar entrada al millor espectacle del planeta.

La comèdia

Avui al Congrés dels Diputats han comparegut diferents responsables financers d'aquest país -durant llarg temps- i de primera plana. Ho he seguit una bona estona per televisió, -ho transmetia el Canal 3/24-. Em sembla que tot plegat ha estat una aixecada de camisa. Cap compareixent  ha manifestat un mínim de responsabilitat, cap d'ells ha dit que s'havia equivocat. Tots han declarat que estaven fent el que segurament era correcte. Ha estat una desfilada original i tots han estat defensant les seves decisions i càrrecs que han obstentat durant anys i pels quals han cobrat quantitats immenses de diners, favors institucionals a part.

Llàstima que en un curt període de temps l'economia ha perdut un terç de la seva pistonada. Els estalviadors han estat enganyats i ensarronats amb productes financers poc adequats i els petits inversionistes que han comprat accions bancàries de determinades entitats han perdut fins un 80 per cent del seu valor. 

No tinc clar que les Subcomissions parlamentàries serveixin per a res, vaja, tinc bastant clar que formen part d'un show mediàtic i oportunista que no serveix per resoldre dubtes i cap mena de responsabilitat, política, econòmica i judicial. Tot plegat m'ha semblat una comèdia intolerable. Crec que les jornades com avui fan un flac favor a la democràcia. Una veritable llàstima.

Fum de l'Empordà

El fum de l'incendi de l'Alt Empordà passant pel cel de Girona, imatge que he agafat amb el mòbil aquest capvespre mentre anava en handbike per la zona de l'Hospital de Salt. Des d'aquí només puc donar ànims a tota la gent que està treballant per apagar l'incendi esperant que ningú més prengui mal i tot plegat retorni més o menys al seu lloc.

Foc a l'Empordà

Imatges impressionants d'ahir diumenge a la Jonquera, fetes des d'un camió de Bombers de la Generalitat. L'Alt Empordà crema i això és una notícia especialment dolenta. Des d'aquí animar i donar tot el suport als professionals que estan treballant per resoldre aquesta situació. En aquests moments tothom està pendent de que millorin les condicions atmosfèriques i tot això quedi resolt.

les Planes d'Hostoles

M'arribo a les Planes per fer el cafè a la Llar d'Avis amb el meu pare. Estaven fent una partida de no sé què. Cridòria controlada i gestos que jo desconec. El meu pare m'ha dit que havia perdut, que avui no tenia el dia. L'escala de pèrdues està valorada en cèntims d'Euro però sembla que això serveix per jugar fort en unes partides de dissabte tarda. Per passar l'estona i això està molt bé. Que els avis facin partides de cartes a les tardes és també un símbol de l'estat del benestar i en certa manera les trifurques d'aquests dies també les posen en risc, no parlo d'Euros, parlo de l'estat d'ànim. 

Sortint amb el meu pare he retratat el campanar de la parròquia de Sant Cristòfor, patró del poble. És una construcció dels anys 40, feta immediatament després de la Guerra Civil i en el mateix lloc que hi havia l'antic temple que amb la retirada dels republicans va ser volat. El meu pare era petit però ho té present. Les campanes indiquen el pas del temps i les repicades són com de tota la vida i marquen el pas dels quarts i hores d'un poble que és tranquil i agradable. Suposo que el somni de molts pobles.

Girona diu NO a les retallades

Gent molt enfadada, emprenyada millor dit. Ahir dijous 19 varen sortir al carrer set o vuit mil persones en una gran manifestació per cridar contra les retallades i les polítiques que estan portant a terme els governs del Partit Popular a Espanya i Convergència i Unió a Catalunya (jo diria que també a Girona ciutat). De tot tipus, de tota classe social la manifestació va acabar tranquil·lament davant de la Delegació del Govern Central a Girona. Davant mateix també hi la seu de Bankia a Girona. Sempre he pensat que s'ha de reformar aquella plaça i no només per les barreres que té.

Audrey Tautou

Nova pel·lícula francesa protagonitzada per una eficaç Audrey Tautou, Delicadesa és el nom. És original i té molt bons moments. Cinema al 8 per cent d'IVA abans de que el proper 1 de setembre estigui al 21 per cent. Per cert, a França una decisió d'aquest tipus seria impensable.

Museu Comarcal de la Garrotxa

Dues imatges fetes amb el mòbil de peces importants del Museu Comarcal de la Garrotxa que és esplèndid. El quadre de dalt és de Joaquim Vayreda i es diu "les Bugaderes" espectacular i el de baix és de Ramón Casas que sempre va tenir una forta vinculació amb Olot. Ens han dit que la propietat del Casas és de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, o sigui que s'està a Olot però la propietat és de Madrid. El Museu Comarcal està al Carrer Hospici 8 d'Olot i és totalment accessible. Les persones amb discapacitat tenen l'entrada lliure. Val la pena.

Passejada per Olot

Passejada per Olot avui dimecres amb els amics de "jubilats intrèpids". Tocava fer un tomb per la capital de la Garrotxa i el dia era fantàstic per fer-ho, exceptuant potser la forta calor que ha fet. Unes imatges del Carrer Sant Rafel, amb la parròquia de Sant Esteve al fons. Una imatge (al mig) d'un edifici cantoner entre Sant Rafel i el Carrer dels Dolors i a baix la Plaça de l'Àngel. Zones d'Olot totalment accessibles i de molt bon anar amb cadira de rodes. Aquest any convé fer turisme a prop de casa i Olot és una bona oportunitat per fer-ho.

El senyor Ibrahim i les flors del Coran

Sempre vaig tard. Avui he descobert aquesta pel·lícula que n'havia sentit a parlar però mai havia tingut l'ocasió de veure-la. M'ha agradat i aquí la penjo. Un cant a la concòrdia que convé no perdre de vista amb els temps que estem vivint. Francesos, Jueus, Àrabs, Paris, Turquia, Fraternitat i bona música. Bon cinema, molt bons actors i cal dir que també va tenir molt premis.

Reportatge de la Final Four organitzada per MIFAS a Girona

Uns estudiants varen seguir amb molt d'interès les dues jornades de la Final Four de la Lliga Catalana de Bàsquet en Cadira de Rodes que va fer-se a Girona, amb totes les activitats que va haver-hi. Bon treball que podeu veure també a la web de l'associació MIFAS. Aquestes imatges són sens dubte el millor record.

Departament d'Empresa i Ocupació i la seva irresponsabilitat

El Departament d'Empresa i Ocupació ha decidit que els dolents són els de Madrid. Fins aquí cap novetat important. Ja ho sabíem de fa temps. Aquesta és l'estratègia dels nostres governants. Ells no tenen mai la culpa de res. Si Catalunya fos independent no sé pas quin discurs quedaria, sense Madrid el victimisme no té massa futur.  

Més enllà de que efectivament Madrid ha retallat programes d'inserció convé tenir present que el Govern de Catalunya és el responsable i el titular de les polítiques que es fan en aquest sentit i això pot demostrar-se en altres qüestions que segurament són sistèmiques, com per exemple subvencionar la Vanguardia en 8 milions d'Euros o donar importants quantitats de diners a altres organitzacions que són més afins a la línia que té en marxa el Govern de la Generalitat de Catalunya.

Abans d'ahir, el dilluns, les entitats que treballen per la inserció de persones amb discapacitat varen ser convocades per informar-les de la disponibilitat pressupostària i per tant de les retallades que afectaran de manera molt directe al sector. En matèria de Centres Especials de Treball han decidit que no compliran la Llei. Passaran a subvencionar als C.E.T. en un 42,88 per cent per tots els treballadors que estiguin entre el 33 i el 65 per cent de discapacitat i un 52,88 als treballadors que superin el 65 per cent.

També varen informar de les retallades en matèria de programes d'inserció, passant de 9 a 2 milions els recursos que es disposen per totes les entitats que treballen en aquesta línia i que és altament prioritari per la bona integració social i econòmica d'un sector que és molt vulnerable. 

El sector de la discapacitat no és sistèmic. Ha quedat clar en aquests darrers mesos. També és un sector molt dividit i sempre disposat a beneficiar algunes timbes que són -com a mínim- dubtoses de tenir alguna viabilitat econòmica en contra d'altres que no agraden tot i que estan dins de les normatives existents. Dincat -la plataforma que agrupa a les organitzacions de discapacitats psíquics- està encapçalant la creuada que no toca ni cap ni peus. 

I tots plegats hem caigut en la desgràcia d'estar penjats del Departament d'Empresa i Ocupació, una conselleria que no té cap interès en matèria d'integració social i laboral de les persones amb discapacitat.  Convé recordar que quan la política laboral de persones amb discapacitat varen ser traspassades de Benestar Social i Família a Treball va ser un fet gratament rebut per tot el sector, unànimement. Avui aquestes polítiques estan dirigides pel Conseller Mena i el seu equip i amb la cantarella de que ells no són responsables i què el govern central és el culpable de tot.  Jo penso que això se'n diu tenir mala sort i les conseqüències de tot plegat deixarà a les entitats i a les persones afectades a les portes de la indigència més absoluta.

Altres Mons

La foto de dalt és de Mart. Sembla que la NASA ha presentat les primeres fotografies en que podem veure realment com és un altre món. Aquesta imatge convida a posar-hi música d'Enio Morricone i sembla que hi pugui passar en qualsevol moment en Clint Easwood a cavall o a peu. La de baix en canvi no crec que s'hi pugui rodar cap pel·lícula seriosa. No és Mart, és la província de València després dels incendis que han tingut fa uns dies. Hi han deixat un parell de morts i més de 50.000 Hectàrees cremades i les conseqüents pèrdues econòmiques que tot això comporta. El govern autonòmic ha dit que ajudarà amb 9 milions d'Euros i ningú s'ho creu perquè a València no n'hi ha ni cinc de calaix. Els valencians estan indignats, però convençuts amb el seu govern. Són dues fotografies que ens reflexen altres mons...

La classe mitjana

Veig pels mitjans de comunicació que la campanya dels EUA ja ha començat. Els candidats parlen i molt de la classe mitjana que en gran mesura és la que domina la societat americana. Als Estats Units la classe mitjana està desapareixen, està esgotada i en certa manera desesperada. La classe política americana sap que se la juga parlant d'economia i de les possibles sortides de la crisi. Els americans s'hi juguen -en certa manera- el seu estil de vida, que és com dir l'estat del benestar quan parlem d'Europa. 

Aquí la classe mitjana està suportant una certa tortura per entregues. S'estan retallant les possibilitats de que la gent pugui accedir a la Universitat, a la salut pública, a les prestacions més essencials, etc.. No hi ha una visió -a diferència dels EUA- de que la classe mitjana és la principal columna de l'estat del benestar i ara mateix està sent castigada d'una manera desmesurada. 

Si parlem de la gent amb discapacitat he de dir que la societat americana considera una qüestió patriòtica el seu benestar. No només pel tema de les guerres, sinó també perquè els EUA ha estat un país que ha tingut un President amb una discapacitat física important. En el cas espanyol i català, la política per a persones amb discapacitat està sent desmuntada lentament, però sense parar i amb un silenci i contemplació que no té precedents. Tot just ara feia uns anys que vèiem que ens apropàvem a un just país on existia l'igualtat d'oportunitats, però tot això ha durat poc, ha estat un vist i no vist. 

Seguiré amb interès les eleccions americanes, no pas perquè hi tingui especial afició, més aviat perquè en algunes coses hem d'aprendre com es fan les coses i perquè democràticament em semblen una experiència interessant. N'estaré molt pendent, de què diuen de les persones amb discapacitat i sobretot com ho diuen. 

La Historia Oficial, pel·lícula argentina

La Historia Oficial és una pel·lícula argentina que va obtenir un òscar al millor film de parla no anglesa l'any 1986. Excel·lent, indispensable per entendre la història argentina més recent, fosca, trista i complicada d'un país que està molt lluny però que en realitat és a prop. Llegeixo que en Videla l'han condemnat a 50 anys de presó pels segrestos de nens, uns fets que queden reflectits en aquesta peça que compte amb grans interpretacions, especialment la de Norma Aleandro.

Més retallades a la vista en el Consell de Ministres de demà divendres

Sembla que demà divendres el Consell de Ministres podria aprovar noves mesures d'estalvi pressupostari. Ara mateix, escoltant les notícies i llegint diaris veig que hi ha grans opcions de que s'anuncïin reformes a la prestació d'atur -que actualment és de fins a 24 mesos- passant-lo a 15 o 18. També llegeixo que les pensions quedaran congelades, -haurien de dir ultracongelades- i el tema d'apujar l'IVA també està ballant. Totes aquestes mesures són perquè els mercats vegin que el govern d'Espanya va de debò i està disposat a treballar dur per aconseguir arribar al dèficit que s'ha pactat amb la Unió Europea. Els mercats ens acabaran matant i tot així no ens deixaran tranquils. 

No sé si aquesta és la política adequada per resoldre la situació econòmica que estem vivint. Jo diria que  en mesures d'aquest tipus l'estat d'ànim de la gent queda encara molt més deprimit i per tant aquell que pot gastar una mica no ho fa, i aquells que no poden gastar res doncs encara molt pitjor. Tampoc tinc clar de quin manual tiren per prendre decisions d'aquest tipus. La Vicepresidenta i altres ministres ho comenten des de la tribuna de la Fundació Faes, que a Espanya s'ha convertit en un referent important de la política neoliberal, pensaments -idees- encapçalades pel ex-President del govern espanyol Aznar. I tot això sense parlar de Catalunya que sempre vol ser una mica més, i amb això de les retallades són els primers de la classe.

Penjo una fotografia de la participació del Ministre d'Afers Estrangers a la Fundació FAES que ja està actuant com a tercer ministre d'Economia del Reino de España. 

Negocis nous

En aquesta foto es pot veure unes noies que tenen els peus posats en uns recipients. Dins d'aquests, uns peixos -que es veu que venen de Turquia- que es mengen la pell morta dels peus. La vaig fer a Lloret de Mar, al carrer Venècia, on hi ha botigues d'estiu. En tot cas aquesta és una activitat econòmica nova que ignoro si tindrà massa sortida. Es veu que en altres països això funciona i aquí s'haurà de veure.

Aproximació a les entitats que treballen amb la discapacitat

L'agrupació local de Girona del PSC i la Federació de les comarques gironines han organitzat una trobada entre les diferents entitats que treballen en el sector de la discapacitat (tots els àmbits) a nivell de la ciutat de Girona i també de la resta de comarques. En aquesta reunió hi ha participat activament la Diputada Eva Granados que ha pogut sondejar en directe les preocupacions del sector en aquests moments de crisi. Un excés de retallades i la manca de perspectiva provoquen una forta indignació en el gremi. No queda gens clar quines són les polítiques dels Governs (tant el català com l'espanyol) en matèria d'inserció laboral per a col·lectius que són clarament vulnerables. 

L'Eva Granados ha visitat dos equipaments importants i que són referents; al matí (la foto de dalt) al Taller Ocupacional que té MIFAS a Riudellots de la Selva amb 70 usuaris, i a mig matí ha visitat les instal·lacions de la Fundació Ramón Noguera al Poligon Mas Gri de la ciutat de Girona. La foto de sota correspon a un moment de la trobada a la seu del PSC on hi ha participat diferents representants polítics de Girona. Juntament amb Eva Granados hi ha Pia Bosch, Sílvia Paneque i Glòria Planas, regidores del PSC a l'Ajuntament de la ciutat.