Paralympics 2012 Londres, avui comencen

Uns dels vídeos que aquests dies poden veure's per les xarxes. Avui comencen els paralímpics Londres 2012 i segurament podrem veure'n imatges impressionants. Més enllà de països i fronteres aquests jocs són de gent valenta i amb molta força. N'estarem al cas.

El rescatat que ens rescatarà

La notícia d'avui és que la Generalitat de Catalunya ha demanat un rescat de 5.023 milions d'Euros per fer front als diferents compromisos que té fins a final d'any. En Quico Homs, portaveu del Govern s'ha dedicat a explicar a tort i a dret, la petició que farà Catalunya tot dient que no vol condicions. Per la seva banda el Govern central també ha començat a fer declaracions dient que la Generalitat ha de complir el compromís de dèficit. Alícia Sánchez Camacho, també -evidentment- ha sortit a la televisió i a les ràdios per dir no sé què, posant com sempre ingredients propis i típics. He d'admetre que tot plegat té la seva gràcia perquè resulta que el rescatat ara va de rescatador i el que paga més resulta que ha de demanar calers al que els rep. És una mica complicat per no dir ridícul.

Finalment aquest matí, arriben notícies via Quico Homs dient que no és garanteix que no torni passar el que va succeir el mes de Juliol en relació als pagaments a proveïdors de la Generalitat, la qual cosa també inclou el tercer sector. Tot això passa quan el gran debat del país és qui anirà a la manifestació de l'11 de setembre i si els membres del Govern hi seran presents a títol personal o institucional. 

Crec que tota aquesta gent, els d'aquí, els d'allà i els de més enllà han perdut una magnífica ocasió per estar callats uns dies; un silenci tipus mes d'agost -per exemple- i deixar a la gent reposar una mica i no generar aquesta inseguretat econòmica que no contribueix de cap manera a l'esperada recuperació. Tot això sense parlar del show mediàtic que estem donant a la premsa internacional. La veritat és que els nostres representants polítics, tant de Barcelona com els de Madrid estan fent el paper d'espantaocells perfectament. 

Esperant la pluja

Baixant de les Planes d'Hostoles he tirat aquest parell de fotos, entrant a Girona. Pensava que no plouria mai més. Després de tants dies de calor ja no me'n recordava de quina olor tenia la pluja i m'he aturat per veure una cosa ben natural, corrent si vosaltres voleu. Els estius m'agraden, però sempre m'espero aquells dies que després d'una bona calorada quedi nuvolat i vingui la fresca després d'una ruixada. Enguany això ha estat difícil. No pas avui, per això ho celebro i aquí ho teniu retratat.

Les Voyager

Llegeixo que les naus espacials de la NASA "Voyager 1" i "Vogayer 2" estan a punt de sortir del nostre sistema solar. Varen ser enviades a l'espai l'any 1977 per saber més coses de Saturn i Júpiter i després de 35 anys de servei encara continuen donant senyals de vida. Llegeixo també que sense voler-ho massa i després d'haver fet la seva feina principal aquestes dues màquines varen allargar el seu recorregut fins Urà i Neptú. La bona marxa de la missió ens va permetre poder tenir imatges reals i més aproximades de tots aquests planetes que conformen la nostra comunitat de veïns. 

Ara, sembla ser que les naus han acabat definitivament la seva feina però continuen marxant espai enllà i sortiran del barri per endinsar-se a altres espais desconeguts. Les dues naus porten un missatge de la humanitat i transmeten notícies cap a nosaltres amb la tecnologia punta de l'any 1977. Sempre he tingut interès en seguir les novetats de les Voyager. Segurament el culpable n'és Carl Sagan, un rus que va emigrar als Estats Units i va dedicar part de la seva vida a la divulgació científica i de l'espai. Gairebé tothom recorda la sèrie de televisió COSMOS que presentava amb molt d'èxit. En certa manera les Voyager som nosaltres mateixos i ara passaran per espais que no hi ha camins, no hi ha senyals i a mi tot això em sembla una imatge encertada -en blanc i negre- si voleu de qui som ara mateix. Tinc l'esperança de que no perdrem la senyal i les noves que arribin siguin interessants i ens eixamplin una mica la mirada. Una visió una mica romàntica, com si tot plegat fos en forma de casualitat.

Parc de Can Gibert del Pla, Girona

Enèsima vegada que parlo en aquest bloc del Parc de Can Gibert del Pla. Molt brut i deixat. No hi ha manera que aquest indret faci un mínim de goig. S'hi passeja molta gent, molta mainada i gent que fa esport. Ple de vidres, papereres plenes i objectes que no se sap com han arribat allà. Aquesta setmana hi ha un matalàs i també hi ha un carretó de supermercat que està dispers pel parc. Una llàstima. No sé qui porta aquest barri, però està clar que no el porta. Sap greu tenir a Girona un espai fanstàstic en tan males condicions.

Prendre la fresca

Un tomb per les Planes d'Hostoles després de sopar a casa la meva germana. Bastant silenci i tranquil·litat. M'he trobat a molt poca gent pel carrer tot i que era l'hora de prendre la fresca. Això sí, a la Plaça força mainada jugant. A dalt una imatge del carrer de la Font i a baix de les Escoles amb la façana modernista il·luminada.

Paralímpics Londres 2012

Més imatges de les promocions que s'estan fent dels propers Jocs Paralímpics Londres 2012, bons vídeos i bones imatges per sensibilitzar la gent i transmetre que l'esdeveniment serà també tot un espectacle. A partir del 29 d'agost. Veurem com es porten les televisions d'aquí.

Rugby als Paralímpics Londres 2012

Un canal de televisió privat Channel 4 promociona el rugby adaptat, una modalitat que aquí gairebé no existeix. És un dels més interessants de veure i es practica molt a França, Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit i Canadà. No sé si veurem massa imatges dels Jocs Paralímpics de Londres 2012, en tot cas aquí en teniu una petita entrada. 

Les noves prioritats de Girona

Ja sé que estem en el mes d'agost i a vegades les notícies són una mica magres, però avui en el Diari de Girona he llegit que l'Ajuntament de Girona ha decidit canviar el disseny de les plaques dels carrers de la ciutat. Està molt bé. Una gran aposta per sortir de la crisi. Una de les prioritats que demanen els ciutadans. Tothom en parlava en campanya i des de llavors no es parla de res més. La ciutat de Girona té un índex d'atur insoportable i admetent que l'Ajuntament no té les solucions per evitar-ho sí que té determinades eines per encarrilar alguns dissenys que ajudin i afavoreixin a fugir d'aquesta etapa. L'Ajuntament pot fer polítiques que facilitin la inserció de joves, d'aturats de llarga durada i té a la seva mà eines que ajudin i complementin determinades accions. 

No obstant això, les prioritats del govern municipal són canviar les plaques dels carrers de la ciutat, a part de fer estudis de tot allò que els passa pel cap. És una política que de moment no té ni cap ni peus; tinc la sensació de que s'estan llançant molt diners i en mal moment.

Paisatge en Blanc i Negre

Aquesta és una de les primeres fotografies rebudes de la màquina que hem enviat al planeta Mart. Sembla un paisatge interessant ple de pedretes i muntanyes de fons. No tenim notícies de si aquest veí nostre té vida semblant a la nostra. Tampoc sabem si el planeta va tenir alguna crisi, algun estrès d'aquests que tenim per aquí i per tant ignorem totalment les causes d'aquesta imatge tan deserta i pelada. Per arribar-hi calen 9 mesos de viatge i un grapat de milions d'euros per posar en marxa una maquinària tecnològica impressionant. Les imatges de Mart de moment no ens expliquen massa cosa, però ens permeten veure muntanyes i sorres d'altres mons. També hauria de servir per posar-nos un petit mirall a nosaltres mateixos i poder comprovar que el nostre món és un lloc fantàstic per viure-hi més enllà de que aquest mes d'agost pertany a un estiu sec, pobre i trist en molts aspectes. Veure les imatges de Síria, les bofetades a les entrades d'un supermercat a Andalusia o els candaus dels contenidors a la ciutat de Girona fa que les imatges que ens arriben de nosaltres mateixos també comencin a descolorir-se i ens arribin en blanc i negre.

Òscar Pistorius

No sabem si aquest vailet de 25 anys sortirà de Londres amb medalla, en qualsevol cas és igual. Ja té la partida guanyada. És un dels homes més ràpids del món i no té cames. Ha estat un llarg temps batallant amb les autoritats olímpiques perquè el deixessin córrer en aquests Jocs de 2012 i al final ho ha aconseguit. Això sol ja té premi. Òscar Pistorius és sudafricà i s'ha convertit en una de les estrelles d'aquestes Olimpíades. Val la pena veure'l. Passarà a la història pel camí que ha obert i també per la força que ens transmet a tots. Enhorabona per ser-hi.

Insolvència absoluta

He escoltat en directe per ràdio la compareixença dels Consellers Cleries i Mas-Colell aquest matí en la sessió de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya. He quedat decebut i preocupat. Decebut perquè no han donat cap perspectiva de solventar el problema que la Generalitat ha embarcat a les entitats que presten serveis, no els ha donat cap esperança resolutòria a curt i mig termini. El Conseller Cleries coneix bé el tercer sector i sap que estem a les últimes, tirant cap a les acaballes. Però el pitjor de tot no acaba aquí ja que el Conseller Mas-Collell ha gairebé assegurat que la situació es tornarà a repetir. Moltes gràcies pels ànims. 

Els màxims responsables de la Generalitat podien haver treballat en la recerca de possibles solucions. El company de Lleida, Josep Giralt des del seu bloc suggereix poder disposar d'una línia de crèdit del ICF, per exemple, però suposo que s'ha optat per tirar pel camí del mig i deixar fer a les entitats una prova de musculació financera que ha estat -en alguns casos- molt esquifida. Les entitats del tercer sector no són societats financeres, cap o gairebé cap disposa de prou fons per assumir pèrdues o situacions d'estrès financer en situacions greus com la que vivim aquests dies. La demostració ja s'ha acabat.

Les paraules de Mas-Colell són greus i no conviden tampoc a la banca a col·laborar en una solució que d'altres vegades han salvat a les entitats. Les del tercer sector tenen molts problemes per poder entrar en un banc o caixa d'estalvis (quan n'hi havia) i demanar que ens facin un avançament amb la garantia de la Generalitat. En Mas-Colell avui s'ha carregat les garanties i per tant invertir o comprar deute -com es diu ara- de les entitats és arriscat i problemàtic, més que tot perquè el deutor principal, és a dir la Generalitat de Catalunya, s'ha declarat insolvent i avui ens han dit que ho tornaran a ser. També han dit que la culpa la té Madrid, '--me'n descuidava de dir-ho--. Amb això de Madrid ja només els falta una guitarra i unes castanyoles. Al tercer sector aquest discurs ja li comença a fer llufa.

Promocionar Girona

En aquesta foto hi ha molts tríptics d'activitats lúdiques, comercials, turístiques, de viatges curts d'un dia, de restaurants, de monestirs i d'altres opcions que es poden fer a poca distància del Centre Comercial de Santa Susanna (Alt Maresme) a 50 quilòmetres de la ciutat antiga i comercial de Girona.

El tipus d'usuaris d'aquest centre comercial a part dels residents, és la gent que hi passa una temporada curta, setmanes com a molt, turistes que estan allotjats en càmpings (n'hi ha un grapat que estan molt bé) i en els hotels que hi ha en aquesta zona. En l'apartat d'hotels convé dir que són segurament els més grans de Catalunya, alguns dels quals tenen 700 i 800 habitacions.

La meva sorpresa és que cap dels tríptics parla de Girona, ni del seu centre cultural, barri històric i tampoc de la seva capitalitat comercial. No hi ha ningú que organitzi ni promocioni Girona en aquesta zona, on sembla que seria bastant senzill i fàcil poder fer-hi una escapada curta, tant el turisme nacional com l'estranger. Passar una tarda comprant a Girona, visitant els seus carrers històrics o fer un tomb fotogràfic per les cases de l'Onyar no són atractiu promocionat de cara als turistes d'una zona -l'Alt Maresme- que està propera de Girona i entorns.

Les oficines de turisme de Girona fan la seva feina, però serveixen pels que ja han arribat a Girona i per tant el que convindria és fer promoció en aquelles localitats turístiques de la Costa Brava i properes que reben gent de tot arreu i convidar-los a passar una tarda, un matí o un dia sencer a la nostra ciutat. Ignoro quina estratègia s'està seguint, en cas de que n'hi hagi alguna, però aquella d'anunciar-se a la revista de vols transoceànics de British Airways no sembla pas que de moment sigui massa efectiva, cost a part, lògicament.

Despullar la discapacitat