Ves al contingut principal

AVE Girona i la seva accessibilitat





Doncs res, avui he estrenat l'AVE a Girona. L'he utilitzat per anar fins a Barcelona i el servei està molt bé, correcte, ràpid i còmode. El tema de l'accessibilitat està resolta a través de la gent d'Atento que són els responsables d'ajudar a la gent amb discapacitat, gent gran i amb altres necessitats. A Girona hi ha 3 persones contractades per aquest servei, amables i eficaços. El trajecte té una durada de 37 minuts que seran escurçats quan resolguin les obres de l'entrada de Barcelona-La Sagrera. Penso que poden estalviar-se uns 10 o 15 minuts més.  Una vegada a dins de l'AVE hi ha un espai reservat per a la gent que necessita estar assegut a la seva cadira, tant a la classe turista com a preferent. Us penjo fotos de l'estació de Girona, i de l'espai que us menciono dins del comboi. Seria fantàstic que un dia els trens tinguin el nivell de l'andana i ningú hagués de necessitar res, però això és encara una mica difícil.

L'estació de Girona que està a 26 metres de profunditat és una gran obra i m'ha semblat interessant veure-la. Crec que li manquen colors perquè hi predomina el gris, els grisos en general. Suposo que amb el temps n'hi posaran. El tema de l'accessibilitat és impecable.

Comentaris

laura sarri ha dit…
És el que toca que una cosa de nova construcció sigui accessible, estic amb tu i que l'ideal seria poder pujar sol al tren, però de moment és el que hi ha!
yaruchik ha dit…
Que guai! Ja m'agradaria poder provar-lo. Te molt bona pinta! Gràcies per compartir-lo. Aquí a Israel ja estan contruint un de Jerusalem a Tel Aviv (ja ni ha un però fot molta volta i triga molt)i tenen plans de construir una "Ave" de Eilat a Beersheba; amb ajuda de técnincs espanyols.

Apa! Cuida´t Quim.
yaruchik ha dit…
Que guai! Ja m'agradaria poder provar-lo. Te molt bona pinta! Gràcies per compartir-lo. Aquí a Israel ja estan contruint un de Jerusalem a Tel Aviv (ja ni ha un però fot molta volta i triga molt)i tenen plans de construir una "Ave" de Eilat a Beersheba; amb ajuda de técnincs espanyols.

Apa! Cuida´t Quim.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.