Ves al contingut principal

L'atur asfixiant d'Espanya, Catalunya i Girona

La Unió Europea ha picat la cresta del govern espanyol per tenir la taxa d'atur dels joves superior al 50 per cent quan la mitjana de tots els països europeus és inferior al 25 per cent. No sabem si aquesta qüestió és la que varen tractar la Cancellera alemanya Merkel i el President espanyol Rajoy aquest cap de setmana a Xile. El President va dir que la conversa havia anat molt bé, molt bé...(sic) i en aquests moments ignorem què és el que realment va anar molt bé. 

A Espanya l'índex d'atur és poc presentable, no només en joves, sinó també en termes generals. Hi ha províncies que tenen gairebé un 40 per cent d'atur i a Catalunya està en un 24 per cent, una xifra que no s'hi havia arribat mai. A les comarques de Girona hi ha 90 mil persones sense feina, una xifra senzillament escandalosa. 

No sabem quina és la sortida de tota aquesta situació. No hi ha ningú que tingui la solució màgica, tampoc sembla que els economistes l'encertin massa i mentrestant estem en un paisatge de retallades constants que han permès privatitzar els beneficis de l'estat del benestar i socialitzar-ne les pèrdues, deixant un grapat de gent desemparades. La reforma laboral que va aprovar primer el govern de Zapatero i posteriorment el govern de Rajoy no han servit de res, exceptuant rebaixar les indemnitzacions per acomiadament i facilitant que les empreses descarreguin personal sense cap mena de contemplacions, és a dir, a tort i a dret.

Tot i tenir en aquests moment la generació més preparada de la història, no hi ha feina pels joves, perquè l'economia espanyola i catalana ha caigut en xifres vermelles contundents i no hi ha cap possibilitat de crear ocupació fins que creixi per sobre del 2 per cent, segons ens expliquen els diferents experts. Només el turisme i de forma temporal pot solventar parcialment aquesta situació els mesos d'estiu, tant a Girona com a Catalunya i Espanya. 

La poca aposta per inversions pendents com l'Hospital Trueta en el cas de la ciutat de Girona, el parc biomèdic, la inversió en recerca científica, la manca de planificació econòmica, de formació permanent de les persones aturades i també de les que estan treballant i les oportunitats perdudes que oferien les polítiques de benestar social com l'atenció a les persones provoquen una gran incertesa entorn a la recuperació econòmica anunciada constantment.

La Ministra de Treball i Ocupació avui ha anunciat algunes reformes per potenciar la contractació de gent jove, bonificant les quotes de la Seguretat Social pels que s'animin a fer-se autònoms i jo entenc que aquesta és una bona opció, però només amb aquesta no anirem enlloc. Calen polítiques més agressives per afavorir la incorporació dels aturats en el mercat de treball, que suposarà també una certa seguretat i confiança que implicarà la recuperació econòmica. M'estranya molt que moguin les peces quan Europa s'escandalitza i no els espanti l'asfixiant xifra de 6 milions d'aturats que hi ha actualment. Es de suposar que la veritable situació econòmica del país passa en part per conductes submergits la qual cosa vol dir salaris molt mal pagats, pèrdua de drets i forat fiscal que acabarem pagant molt car entre tots. Estem ara mateix davant del problema més greu que aquest país ha tingut mai en tota la seva història i escoltar la Ministra que hauria de donar algunes llums no anima massa, francament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.