Ves al contingut principal

Realitat llunyana

Les fotografies que mostren els diferents diaris sobre la inauguració de la línia de l'AVE entre Barcelona, Girona i Figueres mostren els diferents mandataris asseguts en una taula que ni tan sols despleguen del tot. El Príncep, el President Mas, Rajoy i la Ministra Pastor estan asseguts mirant de tenir una conversació que no tenen. Hi ha tensió política i el motiu pels quals estan asseguts allà passa gairebé com a segon punt de l'ordre del dia. La gran notícia eren les cares que portaven els protagonistes asseguts en el tren especial d'autoritats d'avui i el poc entusiasme que els genera el paisatge que va passant. Tot plegat una mica fluix. 

Els discursos que he pogut escoltar per ràdio són totalment oposats. Els del govern central parlen de l'arribada de l'AVE com un favor que fan a Catalunya i a Girona i comarques. El Govern català parla del dèficit d'inversions que té el país i l'Alcalde de Girona parla del merder que han deixat a la ciutat de Girona i de la manca de solucions a les qüestions pendents. M'han dit que l'organització de l'acte va ser un desastre. He sentit el Príncep que parlava de l'Alt Empordà, la qual cosa vol dir que s'havia preparat el discurs per fer-lo a Figueres i no a Girona. En fi, tot plegat un sarau una mica innecessari. 

Trobo que la Ministra Pastor, que és neuròloga havia d'haver repartit relaxants musculars i antiinflamatoris per tothom; en Josep Pla -que va mencionar varies vegades- l'hi hagués recomanat, o en tot cas una beguda una mica forta. I sembla que així ha anat tot plegat. Ja tenim l'AVE aquí i els nostres polítics mai havien estat tan lluny de la realitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…