Ves al contingut principal

Posar la mà al foc

El desànim s'ha instal·lat de forma clara i contundent en la nostra societat, és la conseqüència de la corrupció política que aquests dies estem descobrint i que no suposa res més que l'enèsima vegada que passa.

Aquesta situació cau en el moment que els governs, central i català, demanen als seus ciutadans grans esforços i retallades socials amb resultats greus que afecten de manera especial a la gent més feble, més dèbil, la que precisament ho té més difícil de viure amb un mínim de dignitat. Són els efectes col·laterals d'aquestes polítiques neoliberals que han de servir per sortir de la crisi i per recuperar la confiança dels mercats, la internacional i d'aquesta manera tenir contenta a la Unió Europea, al Fons Monetari Internacional i no sé quantes barraquetes més. 

Tota aquesta brotada de corrupció política ha posat de moda el terme "posar la mà al foc" per aquell o aquell altre.. una nova forma de dir que la gent és innocent i quedar-se més o menys ample. Ho diuen els responsables del Partit Popular, la seva secretaria general, la seva vicepresidenta, etc.. quan parlen del President Rajoy. També ho diuen els partits catalans que tenen temes de corrupció i que empastifen el panorama d'aquí. Us penjo una mà que ha passat pel foc. N'he trobat moltes d'altres i de molt mal gust, m'ha semblat que aquesta era més o menys presentable i no era especialment incòmode.

Esperem que en els propers dies tots aquests saraus s'aclareixin, per seguretat, per no trencar aquesta estranya recuperació que diuen que ha de venir i per no enterrar el sistema democràtic que gaudim, que encara que sigui dolent o molt dolent és el millor que hem tingut mai i de moment ningú ha trobat un altre sistema que sigui just i de tothom. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.