Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2013

La banca inaccessible

Dues imatges de les sucursals bancàries del Banc de Sabadell i de Caixa Penedès a la ciutat de Girona, una al costat de l'altra. Totes dues estan al carrer Migdia, en els números 51 i 53. Sembla que el Banc de Sabadell en les properes setmanes es quedarà la xarxa de les Caixes Penedès que hi ha a Catalunya i Aragó i segurament s'hauran de plantejar tancar una d'aquestes dues oficines. No sé quins seran els criteris que utilitzaran, però pel meu gust poden tancar-les totes dues. No és pas que els tingui una mania especial, és que resulta que no puc entrar a cap de les dues entitats bancàries. Totes dues tenen barreres -tal com podeu veure a les fotografies- una situació que en aquests moments -i en altres també- fa que la situació sigui del tot impresentable. No sé qui dissenya els accessos ni tampoc sé qui dóna permisos d'obertura a aquestes entitats; segur que són persones que actualment caminen molt bé, tot i que no sembla que pensin massa. Les fusions bancàries hau…

Nova sortida d'autopista a Girona

Avui he estrenat la nova sortida de l'autopista de Girona, la tercera en funcionament que s'ha afegeix a la de Girona Sud i Girona Nord. Aquesta porta el nom de Girona O que suposo que vol dir Girona Oest. És una bona opció per accedir a determinades barriades de Girona i també per anar millor al centre de la ciutat. Fantàstica per cert per accedir a Sant Gregori i també als pobles petits de la Vall del Llémana, per cert, un racó privilegiat a quatre passes de la nostra ciutat.
També penso que no aniria gens malament que a la mateixa autopista s'hi poses uns rètols que informessin que a través de Girona Sud s'accedeix a la zona Hospitalària de Salt i a través de Girona Oest a l'Hospital Universitari Josep Trueta. En fi, penso que ajudaria a entendre una mica millor la situació de dos centres que personalment considero molt importants per la població de tota la demarcació de Girona. Quedem ara a l'espera de que s'obrin les dues sortides pendents, la de Giro…

Nyap

Aquesta setmana hem viscut en directe -amb informació cada deu minuts- la crisi de l'illa de Xipre. La Comissió Europea i els governs dels estats d'Europa han muntat un espectacle digne de les comèdies més dolentes que s'han vist en els darrers temps. Si Eurogrup és qui ha de garantir l'estabilitat econòmica de la zona euro estem llestos. No sé si això de Xipre ha estat -està sent- un experiment, però cal dir que és del tot impresentable. 
No sé quina és la temperatura de Xipre, vull dir la social, però no m'estranyaria gens que fos explosiva. Les anades i vingudes del seu govern i les diferents reunions de l'Eurogrup han posat de manifest la desconfiança de tots els europeus amb els seus dirigents econòmics. Amb la banca tancada, els ciutadans de Xipre en aquests moments encara no sabem si hauran de pagar i si és així quina quantitat se'ls traurà dels seus estalvis, siguin petits, molt petits o grans. En tot aquest sainet també han tingut la seva aparició …

Un tomb per Montpellier II

Els tramvies a Montpellier són l'orgull de la ciutat. Han ocupat de manera contundent les principals vies d'aquesta capital francesa deixant el cotxe en segon ordre. Botigues que s'esforcen en oferir allò que mai veuran els centres comercials convencionals i finalment penjo una fotografia d'una de les façanes dels edificis que hi ha a la plaça de la Comédie

Un tomb per Montpellier

Un tomb per Montpellier de dos dies amb dos companys que tenien ganes de veure aquesta ciutat francesa. Ha estat un puja i baixa, però interessant. La ciutat estava rebent la primavera amb no massa entusiasme. Tinc la sensació que els francesos tampoc estan en el seu millor moment; la gent passeja en línia recta i no riu gaire. L'ambient econòmic no deu convidar-hi massa a fer-ho. També hi veig un grapat de locals que es lloguen i es venen, més o menys com aquí a casa nostra, potser no amb tanta severitat. Bones botigues que han de combatre amb un centre comercial que hi ha enmig de la ciutat; ho fan amb imaginació i amb gran diversitat cultural. 
Montpellier és capital de regió i de departament, per tant hi ha una bona part de la població que treballa en serveis públics. També hi ha una Universitat de primer ordre que hi estudien joves d'arreu i que gaudeix de bon prestigi. En alguns carrers s'hi passegen militars en forma de publicitat del potent Ministeri de Defensa fr…

Assemblea de MIFAS de Girona

Assemblea de Girona i la zona nord de MIFAS (segons els nous estatuts de l'entitat) reunida avui a la seu de l'associació a la ciutat de Girona, concretament al barri de Fontajau. La gent està preocupada per la pèrdua de poder adquisitiu de les persones amb discapacitat. Els copagaments, els pocs augments de les prestacions, les congelacions, la manca de planificació de les diferents administracions, sigui local, catalana i espanyola, en resum, la pèrdua d'això que jo considero tan important com la independència personal i econòmica de les persones. 


Tot això s'està produint ara mateix, mentre escric aquest post en aquest blog. La gent està emprenyada per coses que no s'hi haurien d'estar, per temes que no s'haurien de tocar perquè són sagrats. També es parla de com van les coses i aquí s'ha de dir que van fent tot i el moment que s'està vivint. La casa manté les coses essencials, però mostra la seva màxima preocupació pel futur i per la manca de c…

La millor mirada de la discapacitat

Quatre imatges de la discapacitat que trenquen barreres, gent ballant, saltant, caminant i estimant. Coses normals i corrents que pot fer tothom i que no hi hauria d'haver-hi cap mena de restricció. Les penjo perquè són molt bones i representen tot allò que a mi m'agrada. Totes aquestes imatges estan en circulació a les xarxes socials.

L'altra foto del dia

L'altra foto del dia és de la passejada que hem fet aquesta tarda entre Girona i Montfullà-Bescanó. Ens hem retratat quan passàvem pel pont de l'Autopista. Avui he estat acompanyat per en Paolo i l'Alfons. El primer no havia vist mai una handbike i em penso que ara mateix deu estar una mica cansat. Gent magnífica.

La foto del Dia del Diari de Girona

Avui dilluns el Diari de Girona ha publicat la foto que ahir vaig fer passant per Can Gibert del Pla, just davant de l'Institut de Secundària de Santa Eugènia. Vaig enviar-la a la redacció del Diari de Girona com altres vegades he fet i avui he vist que era la foto del dia. El rotatiu gironí explica que tot i l'accident mortal que va haver-hi ara fa un temps a Arbúcies la pràctica de tafanejar contenidors continua. 
Quan vaig veure el vailet que estava penjat d'aquella manera vaig treure la càmara (mòbil) i vaig retratar-lo sense que ell s'adonés de res. Tampoc vaig dir res perquè no sabia que dir. El noi va treure algunes peces de roba i després va tornar a depositar les que no va voler. Tot plegat molt perillós, però no pas més que la pobresa que s'està veient en els nostres carrers, els nostres veïns, la nostra Girona.  La notícia de la fotografia no és tant la perillositat del fet que ho és, sinó la situació de necessitat que vivim que ens porta a fer coses ar…

Núvols i Clars

No ha plogut però semblava que havia de fer-ho. Els núvols passaven molt de pressa i el cel canvia de colors ràpidament. Fetes avui en el Parc del Ter, que uneix Girona i Salt un petit circuït que pot fer-se en bicicleta sense cap mena de problemes i també en handbike.

Llevantada

Imatges d'avui a les tres de la tarda aproximadament del gorg de la Fàbrica Vella de les Planes d'Hostoles. El cabdal del riu Brugent havia pujat molt després d'una nit de pluja a les comarques gironines. A Girona el riu el Ter i l'Onyar han pujat molt. Sembla que venen dies de sol i tot això ja quedarà enrere, em penso que ha estat una aigua benvinguda. Filmació feta amb el mòbil.

Article de Pere Tubert en el Diari de Girona

PERE TUBERT Escriuré avui sobre el que ha estat l'any 2012, i explicar què esperem del 2013 no és fàcil. En primer lloc ens surt parlar de crisis, corrupció i deutes de l'administració envers les entitats... Tot això és ben cert i ha dificultat molt el treball de qualsevol organització i com no, de la nostra, MIFAS.
Hem d'esmentar també una falta de reivindicació de les entitats que ens hem acostumat a viure a expenses d'aportacions i programes de l'Administració i ens anul·la a l'hora de demanar i exigir el que pertoca als col·lectius o usuaris que pretenem representar. La cosa és especialment greu quan aquestes són agrupacions d'entitats, Federacions, Confederacions, Taules de Representació, gremis, sindicats... que igual que les entitats o associacions també viuen d'aportacions de l'Administració i les seves exigències són quasi de supervivència de sí mateixes. Un desgavell en les lleis, ens té a tots en confusió sobre les normes que regeixen en qu…

L'altra cara de l'èxit

Ahir al vespre, la televisió pública catalana TV3 va passar aquest reportatge en el seu programa "30 minuts". Ens parla de les fàbriques que l'empresa existosa Apple subcontracta per el muntatge dels seus productes, especialment del Iphone 5. Xina tira del neoliberalisme a tota màquina sota la protecció d'un comunisme estrany i confús; el més nefast capitalisme al costat del pitjor comunisme. L'empresa que fa aquest telèfon mòbil contracta a 200.000 persones sota condicions inhumanes i lamentables. Fins i tot obliga a estudiants de Medicina a treballar-hi per fer-hi pràctiques, a la seva cadena de muntatge. 
Sembla que els Estats Units i la Unió Europea haurien de fer un gest més clar per exigir a Xina el compliment de determinades condicions, si això no es fa, s'estarà creant un model que no va enlloc i que perjudicarà a tot el món. No cal dir que l'empresa Apple també s'hauria de fer-ho mirar, almenys si vol mantenir la clientela que té, començant …

Malalties rares, en Forges en el diari EL PAÍS

Ahir, dijous 28 de febrer era el dia de les malalties rares. En Forges en el diari EL PAÍS va dedicar-hi el dibuix que hi fa cada dia. Aprofito per agrair la feina que fan alguns professionals per investigar i millorar la qualitat de vida de moltes persones afectades de discapacitats estranyes. També aprofito per demanar als diferents equips de valoració de malalties que s'hi esforcin una mica més i que no tractin segons quines discapacitats en sospitoses. L'acudit dibuix d'en Forges és com sempre molt encertat, sempre al costat del que pensen els seus lectors.