Ves al contingut principal

Article de Pere Tubert en el Diari de Girona

Escriuré avui sobre el que ha estat l'any 2012, i explicar què esperem del 2013 no és fàcil. En primer lloc ens surt parlar de crisis, corrupció i deutes de l'administració envers les entitats... Tot això és ben cert i ha dificultat molt el treball de qualsevol organització i com no, de la nostra, MIFAS.

Hem d'esmentar també una falta de reivindicació de les entitats que ens hem acostumat a viure a expenses d'aportacions i programes de l'Administració i ens anul·la a l'hora de demanar i exigir el que pertoca als col·lectius o usuaris que pretenem representar. La cosa és especialment greu quan aquestes són agrupacions d'entitats, Federacions, Confederacions, Taules de Representació, gremis, sindicats... que igual que les entitats o associacions també viuen d'aportacions de l'Administració i les seves exigències són quasi de supervivència de sí mateixes.
Un desgavell en les lleis, ens té a tots en confusió sobre les normes que regeixen en qualsevol tema i les informacions del que està en processos d'aprovació ens confonen amb les lleis en vigor. El resultat és una total manca de seguretat. El mateix passa amb el futur del que esperem les persones, el que ahir era una llei estrella que salvaria l'univers, avui està semi derogada i parlem de quatre anys, sense haver-se desenvolupat del tot. Per fer-se una idea, us exposaré dos exemples: un, la supressió de barreres arquitectòniques. En aquests moments, hi ha la Llei Catalana i l'Espanyola i com no, una tercera que fa quasi dos anys que és un projecte de llei per aprovar de la Generalitat. Tot això per accedir als trens d'alta velocitat, no sé si AVE o TGV, mitjançant una plataforma assistida com en els anys setanta del segle passat.
La Llei de la Dependència, aprovada a final de l'any 2006 i entrada en vigor l'1 de gener del 2007, fou la llei estrella del govern espanyol que es va aprovar en campanya electoral i que havia de resoldre el problema de totes les persones amb discapacitat i grans, creadora de llocs de treball, places de Residència, Centres Diürns, nocturns, teleassistència, gran nombre de cuidadors professionals que es donarien d'alta a la Seguretat Social... No sóc exagerat, hi ha molts documents i l'hemeroteca dels diaris que avalen el que dic i van dir molts polítics i partits "el 2010-2011 estaria a la plenitud del seu desenvolupament". Avui està estancada a mitges sense diners, sense acabar de valorar els possibles usuaris, sense data de finalització, i sí amb l'esperança de l'anul·lació de la llei i de fer-ne una altra d'autonòmica que serà la Glòria. El mateix va passar amb la LISMI del 1982, el problema és que d'això ja fa més de 30 anys i molts no tenen memòria, uns per interès polític i altres perquè ja no hi són.
No és el moment de marxar, els que vam néixer fa anys, hem viscut el suficient per haver cobrat en sobre la nòmina, passat la ITV del cotxe, viatjat a la URSS, haver fet la Comunió Solemne amb un vestit nou de sastre... i tot amb factura o sense, sempre pagat amb esforç del treball, aquest que segur que som molts hem de demostrar als joves que no tot està corcat.
És hora que es demani el compliment de les lleis, l'establiment de les normes clares per aplicar-les, la seriositat en els compromisos en el pagament dels programes de l'Administració, el rebuig a tota mena de corrupció, al respecte a les entitats que han estat serioses amb els seus compromisos i no crear-los més burocràcia de la necessària.
Que les agrupacions, entitats, Federacions, Confederacions, Taules de Representació, Gremis, Sindicats, Polítics.... els nomenin en llistes obertes perquè representin els interessos dels usuaris, no canvien de representació entre eleccions, el que fa impossible saber en qualsevol moment qui hi ha en un lloc, les altres qualitats es donen per enteses...
Els Drets i l'esperança, el Dret a la sanitat, a prestacions bàsiques com cadires de rodes o els medicaments entre altres... l' esperança de tenir un treball, a no perdre la feina abans de l'objectiu de la pensió de Jubilació o Invalidesa i haver de dependre d'una pensió no contributiva de 400 euros/mes que no dóna per viure i menys per a una persona amb discapacitat que té més despeses i a vegades sense ni aquesta prestació per no tenir no sé quins requisits.
Ara és moment d'exigir la dignificació de les ajudes pel nostre col·lectiu.
En el que s'ha fet durant l'exercici 2012, s'ha de dir que s'ha sobreviscut, s'ha abaixat en el conjunt, en el nombre total de persones que treballaven en el Grup MIFAS i els programes d'oci i altres que la seva execució no comportava una pèrdua irreparable per l'entitat s'han deixat de fer. La resta, residència, llar residència, centre ocupacional de Riudellots de la Selva, Centre de Dia i de Recursos Pere Llonch de Vilafant, Club de Bàsquet, ajuda a domicili, programa SIRIUS, programa d'integració laboral, acompanyament, oci, centres especials de treball, assistència individualitzada, USAP's, xerrades de sensibilització a les escoles i els instituts i formació per adults, sí que ha tingut continuació, tot i que controlant la despesa.
El 2013, després d'estabilitzar les despeses del passat exercici, esperem endegar de nou una campanya de sensibilització de barreres arquitectòniques, turisme adaptat, oci per a tots, xerrades a les escoles i més activitats a les delegacions i tornar a fer un campus de treball de les Dunes del programa Respir. Potenciar la figura del carnet amic de MIFAS a 20€/any, amb el propòsit no sols d'aconseguir diners per a l'entitat, sinó també arribar les 5.000 persones vinculades a l'entitat entre socis i amics que seria una fita molt important si tenim en compte el nombre d'habitants de les comarques gironines.
El Grup MIFAS volem agrair els que sempre ens han donat suport, sabem que no serà fàcil, nosaltres hi serem.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…