Ves al contingut principal

Nyap

Aquesta setmana hem viscut en directe -amb informació cada deu minuts- la crisi de l'illa de Xipre. La Comissió Europea i els governs dels estats d'Europa han muntat un espectacle digne de les comèdies més dolentes que s'han vist en els darrers temps. Si Eurogrup és qui ha de garantir l'estabilitat econòmica de la zona euro estem llestos. No sé si això de Xipre ha estat -està sent- un experiment, però cal dir que és del tot impresentable. 

No sé quina és la temperatura de Xipre, vull dir la social, però no m'estranyaria gens que fos explosiva. Les anades i vingudes del seu govern i les diferents reunions de l'Eurogrup han posat de manifest la desconfiança de tots els europeus amb els seus dirigents econòmics. Amb la banca tancada, els ciutadans de Xipre en aquests moments encara no sabem si hauran de pagar i si és així quina quantitat se'ls traurà dels seus estalvis, siguin petits, molt petits o grans. En tot aquest sainet també han tingut la seva aparició especial els russos que són ciutadans d'un país fora de l'Eurozona i que fa quatre dies vivien en un sistema que no existia la propietat privada, i ara de cop sembla que està ple de multimilionaris. La intervenció del President Putin en tot aquest sarau ha posat en evidència la mateixa Unió Europea i el seu sistema financer, tothom s'hi veu en cor de potinejar-lo. Francament, els de l'Eurogrup que s'ho facin mirar.

I per acabar aquesta magnífica setmana els senyors d'això que té nom de virus, el Frob, ha pres una decisió sobre la qüestió de les preferents de les caixes d'estalvis intervingudes. Fantàstic, un nyap de primera que deixa gairebé 300 mil ciutadans sense ni cinc de calaix. I el pitjor de tot és que no s'hi veuen responsables per enlloc.

Comentaris

Francesc ha dit…
Responsables?? Però que dius home.....

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.