Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2013

Marrecs de Salt

Els marrecs de Salt han fet una jornada castellera de caràcter intern amb la Colla Castellera de Sabadell, avui diumenge a migdia. M'hi he arribat i els he pogut retratar. Les colles castelleres a Catalunya i especialment a Salt són un punt d'unió de la gent de tot el poble, independentment dels orígens i costums. La de Salt és la millor colla de les comarques gironines i tenen un calendari ple d'activitats. Hi participa tothom i això és un fet que cal imitar i reconèixer.

Resignació del Govern

No diré res de nou, ja ho sé, però el divendres passat vaig estar pendent del Consell de Ministres per veure quines mesures prenia el govern de l'estat per solventar els problemes que té el nostre país. Ja entenc que no es resolen amb un parell de reunions, fins i aquí penso que hi arriba tothom, però vaig quedar molt decebut per l'actitud que varen prendre els que feien la roda de premsa. La Vicepresidenta, el Ministre d'Economia i també el d'Hisenda varen comunicar a l'opinió pública que no hi ha res a fer, que els nostres problemes no tenen solució fins el 2016 i que la malaltia crònica que patim durarà i durarà fins que el sistema aguanti. 
Jo esperava alguna mesura activa per impulsar l'economia, una girada dels pressupostos generals per dinamitzar-la, crear confiança i emprendre el camí de la recuperació. Ho esperava fins i tot la gent més escèptica després de la notícia dels 6,2 milions d'aturats. La roda de premsa del Consell de Ministres de l'a…

Pujar als trens

Foto de l'amic Manel Barris pujant a un tren de Rodalies de RENFE en una estació catalana. Assignatura pendent de resoldre els temes d'accessibilitat a les estacions que no són les principals i que pertanyen a les diferents xarxes de rodalies i mitja distància. En Manel puja als trens de tota mena i en qualsevol circumstància, cosa que suposa una espectacle perquè és atrevit i molt valent. Jo aprofito aquesta fotografia per demanar que els dissenyadors s'hi esforcin una mica més i que les companyies públiques comprin material més lògic per a tothom, admetent que en Manel si cal entra per la finestra.

Primavera a la Vall d'Hostoles

Pujo a les Planes per qüestions familiars. Quan arribo a la Garrotxa, poc després de trobar el rètol que anuncia l'entrada a la comarca s'obre el paisatge que veieu a les fotografies. Arran de carretera i enmig de la colza hi han sortit un grapat de galls gallarets. És una primavera de vermells, grocs, verds i blaus. Val la pena fer-hi un tomb, a tot Girona, però a la Garrotxa els colors són un festival.

Periodisme low cost

La nit de TVE té un programa que es diu 24 horas. La seva presentadora entrevista al President d'Ecuador Correa. No té pèrdua, l'entrevistat no segueix la pauta que l'entrevistadora vol i el talla constantment. El President Correa se'n surt bé i deixa en evidència la professionalitat d'un mitja públic que hauria de ser respectat pels propis professionals que hi treballen, situació que no es dóna. En Correa  té experiència en això de les crisis i fa una clara advertència del mal camí que hem emprès. Interessant veure un exemple low cost de periodisme fluix i baix.

Sant Jordi 2013

Sant Jordi 2013 a Girona, Llibres, flors i amics. Avui he passejat per la Rambla i Plaça Catalunya de Girona. Al matí força gent, a la tarda ple a vessar. En aquesta diada Girona és una ciutat esplèndida. A la parada del PSC ens hem retratat amb Pia Bosch i aquí teniu la foto del dia. Amb ella, els amics de Costa Rica i també en Carles Mont que també estava ramblejant. Les roses més barates que l'any passat i cap al tard ja anaven cotitzant a la baixa.

Marqueu la casella del 0,7 per a Fins Socials

Temps de fer la declaració de renda. Res, aquí no hi ha massa a rascar, de manera que és important tenir present que hi ha una casella on pots dedicar el 0,7 per cent a "Altres fins Socials". Fer-ho, marcar-la, no implica res, no cobraràs més ni menys, però és important marcar-la.
Aquesta casella permet a moltes i diverses organitzacions d'àmbit social acollir-se a diferents programes que serveixen per donar suport a col·lectius que treballen per la dignitat i la integració social de les persones. En l'àmbit de la discapacitat per exemple, MIFAS n'ha estat una de les beneficiaries des de que existeix aquesta casella, que abans era del 0,5239 de l'IRPF.

Mitjançant aquestes partides s'han fet coses importants a Girona i per això us demano a tots i a totes que la marqueu. Insisteixo, no costa res, no implica res. Només ser solidari. Ja ho sabeu, espero que n'estigueu al cas i res més. Un petit gest per canviar algunes coses.

Adele, Lovesong

Molt bona peça de la britànica Adele, una cancó d'amor amb una lletra senzilla però veritable. La música uneix gent de lluny i de prop, això diu l'Adele i jo ho penjo perquè quedi escrit. Ahir vaig comprar aquest concert en una botiga de discos de Girona i l'estic escoltant aquests dies amb molt de gust.

Girona a Madrid amb AVE

Els de MIFAS varen demanar-me que els acompanyés a Madrid a fer un tomb per la Castellana a picar portes, de manera que el diumenge a la tarda ens hi arribem fent un cop d'AVE per fer la passejada avui dilluns. En arribar i després de dinar una mica vàrem baixar al Metro de Madrid que és molt difícil fer-ho en cadira de rodes. La foto del mig està feta des de l'Hotel ja que vaig estar en una alçada considerable. La de sota és d'avui dilluns a la Cibeles. Les banderes ja hi eren. L'AVE per anar-hi i sobretot tornar-ne és una bona eina que cal aprofitar.

La Marfà

Imatge de la Biblioteca de la Marfà, un equipament cultural de la ciutat de Girona que s'afegeix als diferents centres que hi ha en tots els barris de la ciutat. Aprofitant que vaig estar a Can Ninetes per una xerrada del PSC sobre el tema de la immigració vaig fer-hi un tomb. Tinc el carnet de Biblioteques de Catalunya i remenant vaig trobar una banda sonora d'una pel·lícula que sempre m'ha entusiasmat; Blau, dels tres colors. Fantàstica, la BSO i també l'equipament. Girona té una xarxa de biblioteques de luxe i això lògicament no és pas una cosa de fa quatre dies.

Jornades sobre la immigració a Girona

Organitzades per la Federació del PSC de les comarques gironines, el passat dissabte va celebrar-se a en el Centre la Marfà una jornada sobre la immigració que va tenir una assistència més que notable. La Cristina Lòpez i l'Àlex Balde en varen ser els impulsors i en aquestes la gent va manifestar la seva preocupació per la situació actual que es troben aquest col·lectiu de ciutadans que ja són catalans i viuen i estimen Girona. Penso que la gent del PSC té una sensibilitat especial en aquesta qüestió i assessorar a la gent que viuen els diferents problemes que això suposa.

Cafè amb missatge

Surto de casa aquest matí i m'he arribat a una cafeteria que era desconeguda per a mi. Està a 200 metres de casa meva i per tant no sé perquè no hi havia entrat mai. He fet el cafè i la seva propietària m'ha dit que feia nou anys que estaven oberts. Déu n'hi do. En una de les parets hi havia una frase, un missatge; m'ha agradat. L'he retratat i aquí el teniu. Sense barreres per cert. Hi tornaré.

L'abandonament del Parc de Can Gibert

Després d'estar uns dies fora de Girona, avui tenia moltes ganes de fer un tomb amb la meva handbike i com és habitual m'he arribat fins al Parc de Can Gibert del Pla, un lloc que m'agrada anar-hi, tot i que he d'esquivar els vidres del terra i també les diferents porqueries que hi vaig trobant. Avui l'oferta era més àmplia del que és habitual. En pocs metres m'he trobat un carret d'aeroport i una mica més enllà un altre de supermercat, aquest darrer tenia les rodes desfigurades. L'abandonament d'aquest espai públic que ja he denunciat per terra, mar i aire no té cap interès per part de l'equip de govern de la ciutat de Girona. Aniré informant de les ofertes que hi hagi en aquest parc, per avui no està gens malament.

Atzavares

Atzavares a Retamar i Cabo Gata a la província d'Almeria. N'està plena i arran de mar. L'atzavara és una planta -sembla que d'origen americà- i en aquest paisatge hi encaixa molt bé. Surten molt a les pel·lícules de l'Oeste -com dèiem abans- i són una metàfora de la pròpia vida; un cop la planta floreix amb un tronc central es moren. Té un encant especial però injust.

Mars i Cels II

Un bon tros de Mar i un cel espectacular a la costa de Garrucha (al nord de la província d'Almeria) amenaçava pluja però al final no gaire res. Això sí, el mar va quedar quiet de cop i els colors de cop i volta es varen disparar. En aquella costa els colors van i venen ràpidament i pots estar assegut esperant els canvis que es produeixen a molta velocitat. Enguany al igual que a Girona la primavera està arribant després de moltes setmanes de pluja. Bon lloc per reposar i trencar la rutina.

Quan la música supera a l'anunci

Bon anunci de la casa Audi, però millor música encara. Venen un producte que ensenyen vagament, tothom té clar que és un bon cotxe, ben fabricat. Posen en marxa les emocions de la tecnologia amb una música que reconforta i que ofereix seguretat, amb bones imatges i sense dir ni piu. Com sempre la casa Audi s'esmera i publicitàriament la balla molt bé.

Mars i Cels

A cada instant el Mar i el Cel són diferents. No n'hi ha cap d'igual encara que estiguis allà mateix. En qüestió de segons tot canvia i mai més serà igual. I tot això es pot retratar i penjar-ho aquí. Dues imatges d'un Mediterrani tranquil a migdia i al capvespre al sud de la península en una de les meves escapades.

Nova York Accessible, informació

L'amiga Anna Collado ha preparat amb molt bon criteri un bloc informatiu sobre l'accessibilitat a la ciutat de Nova York. Com ella diu, li hauria agradat trobar un espai informatiu d'aquesta ciutat americana abans d'anar-hi. Això ja no passarà a la gent amb discapacitat física que podrà fer un cop d'ull a l'esmentat espai per conèixer millor les possibilitats que ofereix Nova York.
Podeu accedir al bloc fent clic aquí o bé teclejant novayorkaccessible.blogspot.com en el vostre navegador. Molt bona feina Anna, jo ja tinc ganes de tornar-hi, em va semblar que és una bona ciutat per passar-hi uns dies i fer-ho en cadira de rodes és també una bona oportunitat de visitar-la. Jo en destaco l'amabilitat i disponibilitat de la gent en facilitar les coses a les persones que tenen un caminar una mica diferent. Suposo que això passa perquè els EUA varen tenir un bon President que era una persona amb discapacitat.