Ves al contingut principal

Ajudes Socials per a Persones amb Discapacitat

Ha sortit la convocatòria d'Ajudes Socials per a persones amb discapacitat a Catalunya, publicada al DOGC el passat dia 16. Per demanar ajudes d'aquest tipus s'ha de complir un grapat de requisits i a més ser pobre de solemnitat; en funció dels ingressos econòmics de la unitat familiar, el percentatge de subvenció comença a baixar ràpidament fins arribar a la xifra de 0. Per acabar-ho de rematar, aquest any la convocatòria surt amb un pressupost inicial d'1 milió d'euros, contra els 18,5 del passat any 2012.

Mai he compartit que aquestes ajudes siguin valorades en funció dels ingressos familiars, d'això que se'n diu Unitat Econòmica familiar, perquè és injust fer-ho i no respecte la independència personal de les persones amb discapacitat. Ho hem traslladat moltes vegades, però aquesta situació no millora, ni tampoc sembla que tingui intencions de millorar en els propers anys. Em penso que ho tenim molt difícil. Per altra banda, la partida d'1 milió d'euros és senzillament una aixecada de camisa. Aquest import vol dir que cada ciutadà de Catalunya aporta 0,13 cèntims d'Euro a aquest programa, una xifra que no crec que superi massa ningú. 

I els representants de les persones amb discapacitat a Catalunya no diuen massa res. No he escoltat que ningú es queixi. M'imagino que no tenen marge. Les entitats catalanes estan enfangades en la prestació de serveis que també tenen moltes dificultats en cobrar les subvencions de la pròpia Generalitat i han decidit que ara no era el moment de rascar en direcció contrària. Ho entenc, però no ho comparteixo, perquè al capdavall els afectats són persones que l'any 2013 no podran accedir a cap ingrés per fer front a les despeses que suposa viure amb una mica de dignitat i amb les eines (cadires de rodes, ajudes a domicili, i d'altres molt considerables) que es mereixen, que ens mereixem. 

Puc entendre la situació econòmica que viu el país. Puc entendre i entenc els saraus polítics, però el Departament que dirigeix Neus Munté ha de saber prioritzar i sobretot defensar davant de qui sigui els recursos que convenen per atendre a la gent que diuen defensar. En fi, només volia dir que el que he llegit no és presentable i no m'agrada gens, ni la convocatòria ni tampoc els diners que diuen que hi dedicaran. No és seriós, francament. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.