Ves al contingut principal

Ajudes Socials per a Persones amb Discapacitat

Ha sortit la convocatòria d'Ajudes Socials per a persones amb discapacitat a Catalunya, publicada al DOGC el passat dia 16. Per demanar ajudes d'aquest tipus s'ha de complir un grapat de requisits i a més ser pobre de solemnitat; en funció dels ingressos econòmics de la unitat familiar, el percentatge de subvenció comença a baixar ràpidament fins arribar a la xifra de 0. Per acabar-ho de rematar, aquest any la convocatòria surt amb un pressupost inicial d'1 milió d'euros, contra els 18,5 del passat any 2012.

Mai he compartit que aquestes ajudes siguin valorades en funció dels ingressos familiars, d'això que se'n diu Unitat Econòmica familiar, perquè és injust fer-ho i no respecte la independència personal de les persones amb discapacitat. Ho hem traslladat moltes vegades, però aquesta situació no millora, ni tampoc sembla que tingui intencions de millorar en els propers anys. Em penso que ho tenim molt difícil. Per altra banda, la partida d'1 milió d'euros és senzillament una aixecada de camisa. Aquest import vol dir que cada ciutadà de Catalunya aporta 0,13 cèntims d'Euro a aquest programa, una xifra que no crec que superi massa ningú. 

I els representants de les persones amb discapacitat a Catalunya no diuen massa res. No he escoltat que ningú es queixi. M'imagino que no tenen marge. Les entitats catalanes estan enfangades en la prestació de serveis que també tenen moltes dificultats en cobrar les subvencions de la pròpia Generalitat i han decidit que ara no era el moment de rascar en direcció contrària. Ho entenc, però no ho comparteixo, perquè al capdavall els afectats són persones que l'any 2013 no podran accedir a cap ingrés per fer front a les despeses que suposa viure amb una mica de dignitat i amb les eines (cadires de rodes, ajudes a domicili, i d'altres molt considerables) que es mereixen, que ens mereixem. 

Puc entendre la situació econòmica que viu el país. Puc entendre i entenc els saraus polítics, però el Departament que dirigeix Neus Munté ha de saber prioritzar i sobretot defensar davant de qui sigui els recursos que convenen per atendre a la gent que diuen defensar. En fi, només volia dir que el que he llegit no és presentable i no m'agrada gens, ni la convocatòria ni tampoc els diners que diuen que hi dedicaran. No és seriós, francament. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…