Ves al contingut principal

Editorial Diari de Girona d'avui diumenge

Editorial del Diari de Girona d'avui diumenge 12 de maig de 2013. Interessant reflexió que penjo perquè em sembla encertada i per no perdre'ns en alguns esdeveniments sembla saber la veritable realitat del nostre país, de la nostra ciutat. Cal aprofitar-ho tot, però no podem escombrar els problemes fàcilment i deixar-los sota la catifa.

Girona va encetar ahir la segona setmana més important de l'any després de les Fires de Sant Narcís. L'Exposició de Flors s'ha convertit en els últims anys en un esdeveniment que atrau milers de persones per contemplar l'incomparable contrast de la natura i el disseny amb el Barri Vell de la ciutat. Enguany, hi haurà 145 espais florals distribuïts en 84 patis, 51 exposicions i 10 jardins. Així mateix, s'organitzaran activitats fins a mitjanit per primera vegada. Paral·lelament, la ciutat està vivint unes setmanes d'eufòria davant la gens descartable possibilitat de que el Girona FC assoleixi l'ascens a la Primera Divisió, per primer cop en la seva història. Si hi afegim que tot el món gastronòmic ha fixat la seva mirada en Girona per l'elecció d'El Celler de Can Roca com a millor restaurant, ens trobem davant de tres elements que generen dinàmiques positives. Aquestes complaences col·lectives no estan malament llevat que provoquin un excés de cofoisme. Sobretot, perquè tot i essent molt beneficioses per a la ciutat, no poden amagar altres realitats socials derivades de la crisi. En aquesta mateixa Girona positiva, conviuen milers de ciutadans en atur frustrats per la recerca infructuosa de feina, les 8.687 persones ateses pels serveis socials de la ciutat, les que van al Banc dels Aliments o reben l'assistència de Càritas, els centenars que han hagut de demanar ajuts per poder pagar factures de serveis bàsics o les 258 persones que, segons l'Ajuntament, viuen al carrer. Són les dues cares d'una mateixa ciutat. Ara bé, si, com coincideixen la majoria d'experts, la reactivació econòmica és una qüestió de confiança, no hi ha dubte que aquestes dinàmiques positives contribueixen a elevar els ànims d'una societat que, en el seu conjunt, passa per uns moments força més complicats del que pot aparentar una Girona de festa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.