Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2013

Wheelchair Rugby

Bones imatges i una mica d'explicació sobre el rugby per a discapacitats. Són de Londres 2012, és a dir fa gairebé un any. Aquí aquest esport no es practica, no hi ha equips. Suposo que vindran en un futur, -és de suposar- Estats Units, Canadà, Nova Zelanda, França, Suècia i Noruega porten la batuta en aquest sentit. És espectacle, de primera.

L'equip del PSC a la ciutat de Girona

Ahir dimarts 24 en Ramon Ceide va comunicar la seva renúncia com a regidor del PSC a l'Ajuntament de Girona, després de dedicar a l'administració local gironina un grapat d'anys. La seva experiència i aportacions han estat molt ben valorades. M'han arribat alguns tuïts que afirmaven que en Ramon ha estat el millor regidor d'Urbanisme que ha tingut la ciutat, i veure Girona i qui l'ha vista abans permet veure'n el resultat. La seva renúncia fa que el vuitè membre de la llista del PSC a les darreres eleccions municipals entri a l'equip que dirigeix amb bona batuta la cap de llista Pia Bosch. El vuitè de la llista era un servidor i avui s'ha comunicat a la premsa que el proper mes de setembre entraré com a regidor a l'Ajuntament de Girona pel PSC. Formar part d'aquest equip serà un honor i hauré d'aprendre'n de l'experiència que tenen i procuraré aportar-hi tot el que pugui. Seré també el primer regidor amb discapacitat física de l…

La Sanitat, per la Punxa d'en Jap

Molt bona la Punxa d'en Jap del diari El Punt d'ahir dilluns. Les malalties no es privatitzen, només la sanitat. Una visió real i que de forma lenta van gestionant els administradors actuals de la Sanitat Pública catalana i espanyola. En forma d'acudit s'entén millor, però és ben real.

Parc de Can Gibert del Pla

Fa uns dies que vaig dir que ja no diria res més en relació a l'estat de conservació del Parc de Can Gibert del Pla. Efectivament no diré res. Penjo la fotografia i ja està. No calen comentaris ni donar més detalls. La cosa és així i amb els governants de la ciutat de Girona hi ha coses que no tenen cap solució.

La càrrega, cent anys després

La de dalt és una pintura de Ramon Casas i també és coneguda com Barcelona 1902, està exposada al Museu Comarcal de la Garrotxa, a Olot. La de baix és d'ahir dijous a la Cibeles a Madrid 2013. Totes dues representen la tensió social d'un país, fa cent anys i ahir mateix. Difícils. Moments molt difícils i si la gent no protesta no evolucionarem massa. La repressió i l'ús de la força és semblant; la càrrega de Barcelona, les garrotades d'ahir a Madrid.

Ruth Vela Fitness

Aquí la Ruth Vela -propietària del Gimnàs Ruth Vela Fitnness de Girona amb un servidor ahir dijous quan vaig anar-hi al matí. El Gimnàs que està al carrer Juli Garreta, 13 de Girona és accessible i per tant pot anar-hi tothom. La Ruth i tot el seu equip donen la benvinguda a tota la gent que vulgui fer una mica d'exercici físic, i això ho fan amb molta il·lusió i professionalitat. Ruth és una dona que transmet optimisme, dinamisme i molta complicitat. Tothom hauria d'anar a pedalar-hi i moure's una estona, és fantàstic per treure cabòries i estar físicament millor. Triar aquest Gimnàs ha estat un encert, de debò. Per cert, la matrícula és gratuïta.

Atraco a las tres

A propòsit del que s'està vivint aquests dies amb Bárcenas com a protagonista del sarau polític i econòmic de l'Espanya actual, m'han vingut al cap unes imatges insuperables de la pel·lícula "Atraco a las 3" de José Maria Forqué, filmades a l'any 1961-1962 a Madrid. El vídeo que he penjat és de Youtube i agrupa algunes de les escenes més divertides d'aquest film que avui passaria a primera plana sense cap mena de dubtes. A diferència de la realitat, la gent que surt en aquesta pel·lícula és de primera, gairebé tots varen tenir la seva oportunitat de demostrar-ho al llarg de la seva carrera. Avui les coses són en color però els personatges són realment dolents, fan cara de lladres de veritat i podrien fer un serial per capítols. De fet, aquest estiu ja són l'estrella. Llàstima que tot s'ensorri i nosaltres estiguem dins del paisatge, encara que sigui de cartró pedra.

44 anys sense el Tren d'Olot

Avui 15 de juliol fa 44 anys que el Tren d'Olot ja no passa. Aquell mateix dia de l'any 1969 va donar-se per tancada la línia per ruïnosa i antiga. Aquesta línia avui en dia seria un èxit turístic de primera magnitud, però ja no s'hi pot fer res. En qualsevol cas penjar algun record i aprofitar les vies verdes per anar en bicicleta i gaudir d'un tros de país que és el nostre, el més autèntic.

El vídeo de sota és de l'amic Josep Bagué de les Planes, l'he trobat a Youtube i el penjo. En aquest cas les imatges corresponen a l'estació de les Planes i en elles s'hi pot veure el Taf, la màquina diesel que va fer el trajecte en els darrers anys.

Cròniques de diumenge

Sembla que tots els diumenges prometen distracció extraordinària. Cada cap de setmana surten notícies entorn al cas Bárcenas que posen en evidència la implicació dels membres del govern en aquest capítol de corrupció i a Mariano Rajoy al capdavant. No sabem si el serial serà llarg, però tot fa pensar que durarà una bona temporada. També s'haurà de veure qui és el remitent de tota aquesta informació i quines són les pretensions dels possibles remitents. No parlo de la premsa, evidentment. Deu haver-hi interessos més enllà de les publicacions i aquesta és la part que més m'intriga. 
En qualsevol cas, sembla que en la situació econòmica que viu el país, les dades de l'atur i amb la confiança de la població sota mínims aquest cas de corrupció de primera categoria, pot provocar més danys dels que la gent es pensa. I tot això sense parlar de la qüestió catalana que està també al damunt de la taula i que de moment no té perspectiva de solució. Sembla que estem vivint un dels mome…

Ramadà a Girona

Ahir al vespre vaig passar en bicicleta pel pavelló de Santa Eugènia. Hi estaven arribant molts membres de la comunitat musulmana de Girona per fer-hi les oracions del Ramadà que començava i que durarà fins la primera setmana d'agost. Hi retrato les sabates i sandàlies que hi havia a l'entrada. Hi tornaré un capvespre d'aquests per fer-hi alguna altra fotografia i poder-la penjar aquí. Cal dir que la comunitat musulmana a Girona és molt gran i la seva integració és essencial per la bona marxa de la ciutat i la seva diversitat.

Estiu a Girona

Ja tenim l'Estiu aquí. Calor, massa, em cansa una mica. Girona és una ciutat humida i el calor cau d'una manera especialment emprenyadora. Al capvespre pots sortir a fer un tomb. Ahir vaig fer-ho. Hi havia molta tranquil·litat i molt poca gent fent esport. Suposo que és prefereix la costa. A la costa jo hi vaig tot l'any, però no al juliol i agost. 
Per cert, al Parc de Can Gibert les faroles van a mitges. Cap novetat perquè no hi ha manera de que aquest espai públic mereixi la mínima atenció dels governants de la ciutat. Ja no diré res més perquè no vull ser mesell. Al capvespre amb handbike ahir s'hi estava bé.

Snowden Show

Ara resulta -quin escàndol!- que els americans ens espien. Mai m'ho hauria pensat! Ho sabem gràcies a un agent de la CIA que s'ha escapat i que s'ha refugiat a Rússia que és un model a seguir, especialment des de que al capdavant d'aquell país hi ha un personatge tant democràtic i honorable com en Putin. A tot això, resulta que aprofitant una reunió de gassistes del món feta a Moscou, l'agent dolent de la CIA volia escapar-se en un avió presidencial, concretament el de Bolívia o el de Veneçuela. Curiosament aquests avions han de passar per l'espai aeri europeu per tornar a casa seva i els americans -que espien als europeus- truquen a les cancelleries amigues i espiades per demanar-los (exigir-los) que tanquin fronteres i d'aquesta manera impedeixin donar pas al dolent de la pel·lícula. En fi, resumint ràpidament i en qüestió d'hores, munten un sarau que implica a Rússia, Bolívia, Veneçuela, França, Itàlia, Portugal, Àustria i finalment Espanya. Tothom a…

Girona, balanç del Grup Municipal del PSC

Acte del Grup Municipal del PSC a l'Ajuntament de Girona fet ahir al vespre a la Sala la Planeta davant d'una important assistència de gironins i gironines. Us penjo dues fotografies, la del dalt correspon al final de l'acte, on Pia Bosch va advertir de la ruptura de cohesió social i d'una Girona que està en risc de perdre tot allò que ha costat tants anys d'aconseguir. La foto de baix és del regidor Xevi Amores que va fer una intervenció brillant i serena. Va mostrar la xifra d'aturats de la ciutat i la dels joves que no tenen feina, deixant clar que la màxima prioritat del Grup Municipal del PSC és la recuperació econòmica. Tots els regidors varen exposar la part que han treballat, demostrant que són una alternativa clara, solvent i seriosa a l'actual govern de la ciutat en mans de CiU.

Earthflight, la complicitat

En aquest reportatge de la BBC s'explica com s'han pres les imatges dels ocells volant  amb càmeres al costat seu. Tot un procés que ha necessitat quatre anys de treballs i de complicitat entre homes i ocells. El resultat són uns quants capítols de la serie Earthflight de la BBC que s'emeten a tot el món. A Catalunya ho fa el Canal 33 els diumenges al vespre.