Ves al contingut principal

Cròniques de diumenge

Sembla que tots els diumenges prometen distracció extraordinària. Cada cap de setmana surten notícies entorn al cas Bárcenas que posen en evidència la implicació dels membres del govern en aquest capítol de corrupció i a Mariano Rajoy al capdavant. No sabem si el serial serà llarg, però tot fa pensar que durarà una bona temporada. També s'haurà de veure qui és el remitent de tota aquesta informació i quines són les pretensions dels possibles remitents. No parlo de la premsa, evidentment. Deu haver-hi interessos més enllà de les publicacions i aquesta és la part que més m'intriga. 

En qualsevol cas, sembla que en la situació econòmica que viu el país, les dades de l'atur i amb la confiança de la població sota mínims aquest cas de corrupció de primera categoria, pot provocar més danys dels que la gent es pensa. I tot això sense parlar de la qüestió catalana que està també al damunt de la taula i que de moment no té perspectiva de solució. Sembla que estem vivint un dels moments més  complicats i delicats de la nostra història recent i no hi veig cap forat de sortida, ni portes ni finestres, ni un bri de bona llum. Amb tot això recordar que hi ha gent honorable en política és musicalment complicat.

El cas Bárcenas i els altres que també impliquen a diferents formacions polítiques ens dibuixen un panorama de com són alguns dels governants del lloc que vivim i dels grapats d'aprofitats que envolten tots aquests personatges. És un mal moment, ja ho era, però ara el paisatge està empitjorant a marxes forçades i jo sóc dels que penso que tot això no pot acabar bé de cap de les maneres, en fi és com una barreja de ràbia i de pessimisme. Mala fórmula, suposo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.