Ves al contingut principal

Snowden Show

Ara resulta -quin escàndol!- que els americans ens espien. Mai m'ho hauria pensat! Ho sabem gràcies a un agent de la CIA que s'ha escapat i que s'ha refugiat a Rússia que és un model a seguir, especialment des de que al capdavant d'aquell país hi ha un personatge tant democràtic i honorable com en Putin. A tot això, resulta que aprofitant una reunió de gassistes del món feta a Moscou, l'agent dolent de la CIA volia escapar-se en un avió presidencial, concretament el de Bolívia o el de Veneçuela. Curiosament aquests avions han de passar per l'espai aeri europeu per tornar a casa seva i els americans -que espien als europeus- truquen a les cancelleries amigues i espiades per demanar-los (exigir-los) que tanquin fronteres i d'aquesta manera impedeixin donar pas al dolent de la pel·lícula. En fi, resumint ràpidament i en qüestió d'hores, munten un sarau que implica a Rússia, Bolívia, Veneçuela, França, Itàlia, Portugal, Àustria i finalment Espanya. Tothom a tingut el seu paper en aquest sainet, les víctimes, els que s'amaguen, els que volen, els que no volen i els que no deixen volar. 

Després d'unes quantes hores i rius de tinta a tots els diaris del món s'està valorant quin muntatge cal fer ara per distreure al personal i que tothom en surti beneficiat. La jugada viscuda fa un parell de dies ha servit per riure i comprovar que tots han tingut el seu moment de glòria en aquesta obra de teatre que ens han representat. Per cert, els actors bastant pèssims, i al final els nostres espanyols han pogut fer una gran demostració de la seva habilitat diplomàtica, a prova de cabres marroquines (Perejil). Això si, convé aclarir ràpidament perquè a Espanya no ens espien i lògicament posar-hi remei com més aviat  millor. Impresentables tots.

Comentaris

Judit ha dit…
Sembla una pel.lícula de riure (o de plorar) És ben cert que aquest món està bén boig!!! I nosaltres aquí...

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.