Ves al contingut principal

Article de Miquel Fañanàs en el diari El Punt

He seguit amb estupefacció i àdhuc indignació les informacions relacionades amb la intenció de l'Ajuntament de Girona de retirar la concessió de les zones blaves de la ciutat que actualment ostenta MIFAS i adjudicar-la a una altra empresa que segons sembla pagarà un xic més de cànon anual. No importa que l'entitat que presideix amb dedicació i encert des de fa molts anys Pere Tubert es refiï dels ingressos que generen aquestes àrees d'estacionament limitat per impulsar la lloable tasca de donar més i millors serveis als seus associats discapacitats, ja que segons sembla allò que preval en els actuals dirigents municipals és poder rascar algun euro de més encara que sigui a costa dels més desvalguts. També té nassos que l'empresa que ha guanyat la nova concessió i, per tant, tregui la feina a la gent de Mifas sigui de... Madrid! És a dir, molt omplir-se la boca d'independència, de pagar trens especials cap a manifestacions patriòtiques, i a l'hora de comprometre's de debò amb la gent de casa i amb un col·lectiu que és un exemple a seguir d'emprenedoria empresarial i de compromís social, resulta que es prefereix el desconegut de Madrid, a qui se li atorga més puntuació perquè, simplement, paga més. La notícia m'ha sabut molt greu perquè personalment vaig viure en el seu moment les adjudicacions de zones blaves a Mifas, que d'aquesta manera obtenia els recursos econòmics necessaris per endegar els projectes il·lusionadors i de gran rellevància social que tiraven endavant. Probablement d'altres empreses haurien aportat més diners a les arques municipals per aquesta concessió d'estacionaments horaris, però almenys en aquell temps la prioritat no era recaptatòria sinó apostar per Girona i la seva gent, donar suport a projectes que complementessin les iniciatives municipals i servissin per ajudar persones discapacitades, ja fos mitjançant la creació d'una residència adaptada a les seves necessitats, creant circuits urbans adaptats o donant sortides laborals als associats amb l'objectiu compartit de poder gaudir de millors condicions de vida i perquè la ciutadania en el seu conjunt prengués consciència que la desgràcia pot arribar a qualsevol porta i en qualsevol moment. Marginar l'entitat gironina i donar la concessió de les zones blaves de la ciutat a una empresa madrilenya és evident que no ha estat cap error. Amb tot, però, ara l'Ajuntament diu que intentarà compensar Mifas d'alguna manera. Però jo em pregunto: com es pot compensar una cagada d'aital magnitud?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.