Ves al contingut principal

Article de Miquel Fañanàs en el diari El Punt

He seguit amb estupefacció i àdhuc indignació les informacions relacionades amb la intenció de l'Ajuntament de Girona de retirar la concessió de les zones blaves de la ciutat que actualment ostenta MIFAS i adjudicar-la a una altra empresa que segons sembla pagarà un xic més de cànon anual. No importa que l'entitat que presideix amb dedicació i encert des de fa molts anys Pere Tubert es refiï dels ingressos que generen aquestes àrees d'estacionament limitat per impulsar la lloable tasca de donar més i millors serveis als seus associats discapacitats, ja que segons sembla allò que preval en els actuals dirigents municipals és poder rascar algun euro de més encara que sigui a costa dels més desvalguts. També té nassos que l'empresa que ha guanyat la nova concessió i, per tant, tregui la feina a la gent de Mifas sigui de... Madrid! És a dir, molt omplir-se la boca d'independència, de pagar trens especials cap a manifestacions patriòtiques, i a l'hora de comprometre's de debò amb la gent de casa i amb un col·lectiu que és un exemple a seguir d'emprenedoria empresarial i de compromís social, resulta que es prefereix el desconegut de Madrid, a qui se li atorga més puntuació perquè, simplement, paga més. La notícia m'ha sabut molt greu perquè personalment vaig viure en el seu moment les adjudicacions de zones blaves a Mifas, que d'aquesta manera obtenia els recursos econòmics necessaris per endegar els projectes il·lusionadors i de gran rellevància social que tiraven endavant. Probablement d'altres empreses haurien aportat més diners a les arques municipals per aquesta concessió d'estacionaments horaris, però almenys en aquell temps la prioritat no era recaptatòria sinó apostar per Girona i la seva gent, donar suport a projectes que complementessin les iniciatives municipals i servissin per ajudar persones discapacitades, ja fos mitjançant la creació d'una residència adaptada a les seves necessitats, creant circuits urbans adaptats o donant sortides laborals als associats amb l'objectiu compartit de poder gaudir de millors condicions de vida i perquè la ciutadania en el seu conjunt prengués consciència que la desgràcia pot arribar a qualsevol porta i en qualsevol moment. Marginar l'entitat gironina i donar la concessió de les zones blaves de la ciutat a una empresa madrilenya és evident que no ha estat cap error. Amb tot, però, ara l'Ajuntament diu que intentarà compensar Mifas d'alguna manera. Però jo em pregunto: com es pot compensar una cagada d'aital magnitud?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…