Ves al contingut principal

L'article del Diari de Girona, dilluns 12 d'agost

Us penjo l'entrevista sencera que va fer-me el periodista Jordi Nierga del Diari de Girona, motivada per la meva entrada de regidor del PSC el proper mes de setembre a l'Ajuntament de Girona. Va ser publicada el passat dilluns 12 d'agost. Agraiexo a en Jordi l'estil i la bona lletra que fa. Ell mateix m'ha enviat el format perquè per Internet l'article només podia llegir-se a través d'Orbyt. Disculpeu-me, abans l'he penjada en PDF i és molt difícil de llegir.

Jordi Nierga. Diari de Girona.-- El proper 9 de setembre de ben segur que no resultarà un dia indiferent ni per a Quim Bonaventura ni tampoc per a l’Ajuntament de Girona. La transcendència de la jornada admetrà una doble lectura. D’una banda, qui va ser número 8 de la llista socialista a les passades eleccions municipals passarà a formar part de l’organigrama de regidors substituint Ramon Ceide, que recentment ha deixat la política després d’una dedicació de 33 anys. De l’altra, l’edifici consistorial obrirà per primer cop les seves portes a un edil que accedirà a la sala de plens assegut a una cadira de rodes. Aquest, serà el tret de sortida d’una nova etapa.

Bonaventura és conscient que la seva figura generarà un precedent històric, però s’agafa els pròxims horitzons amb una filosofia serena i pròpia d’aquell qui interpreta els nous reptes amb coherència. «Seré el primer regidor de la ciutat amb discapacitat física i espero que no sigui l’últim, perquè això seria un senyal de normalitat», explica.

La nova tasca municipal li genera una miscel·lània de sensacions i actituds que comprenen la «il·lusió», les ganes de ser «eficaç», i la responsabilitat de poder «estar a l’alçada  de les expectatives». «El que no sento és cap tipus de temor. Interpreto el món de la política pensant que avui hi sóc i demà potser no», afegeix amb naturalitat.

Un dels grans al·licients d’aquesta aventura a l’Ajuntament és el que li brinda el model de treball del seu partit polític. «El grup del PSC a Girona és una formació que demostra una gran passió per la ciutat», destaca.

Des de l’oposició, Bonaventura treballarà amb allò que li assignin les directrius del grup municipal, però posarà un èmfasi concret en els temes de mobilitat. «Respecte a l’accessibilitat a Girona, m’agradaria que hi hagués un canvi de mentalitat. Queden algunes assignatures pendents», explica.

Qui va ser vicepresident del grup Mifas destaca com un dels principals esculls urbans la poca adaptabilitat dels comerços. «Cal millorar l’accés a les botigues. A la ciutat encara no es concep la persona amb discapacitat com un consumidor», subratlla.

El context comercial no és l’únic handicap per a les persones amb mobilitat reduïda. En aquest sentit, Bonaventura assenyala determinats indrets de Girona que encara han de fer els deures. «Malgrat que la ciutat en els últims anys ha tingut una evolució important a nivell poblacional i de millores, encara hi ha alguns punts foscos que s’han d’anar resolent. Especialment, caldrà posar molta imaginació per solucionar la situació del barri vell, on costa anar-hi amb cadira i també a peu». A més del call jueu, l’edil apunta altres emplaçaments com els carrers «Costa Brava i Rosselló» o la «rambla Xavier Cugat».

El «regidor en pràctiques», com així es defineix ell mateix amb humor, explica que la seva nova posició política li permetrà col·laborar amb l’objectiu de «millorar l’accessibilitat» i «pressionar l’equip de govern perquè s’accelerin els processos».

La seva serà una «experiència personal important», defineix. Un punt i seguit a un itinerari vital que l’ha portat a treballar en empreses privades, a la Confederació Espanyola de Minusvàlids o a la Fundació ONCE. Ara, amb el món de la política municipal deixant-se entreveure, el de Les Planes d’Hostoles compta els dies per iniciar un nou episodi.



L’Ajuntament adapta la sala de plens amb l’arribada del regidor

Només un dia després de prendre possessió del càrrec de regidor, el tarannà encuriosit d’en Quim el conduirà al consistori per analitzar l’adaptabilitat de les infraestructures. «El dia 10 de setembre faré el tafaner per tots els espais de l’Ajuntament», comenta.

 Segons el seu parer, l’immoble presenta dues parts diferents: «És un edifici vell que ha tingut algunes modificacions. A la part nova, per exemple, hi ha rampes internes i no existeixen problemes de mobilitat. L’altra part de l’edifici és un misteri que encara he de descobrir», especifica.

El passat dilluns, 29 de juliol, dia en què es va celebrar un ple extraordinari, Bonaventura ja va copsar les primeres impressions. Una radiografia que va continuar el següent dimecres, quan va intuir possibles problemes d’accessibilitat provinents de secretaria. «M’havia citat la secretària i va ser ella la que va haver de venir fins on estava jo», explica.

Una solució provisional

L’Ajuntament ja s’ha posat en marxa per facilitar l’accés al nou edil. Així doncs, a la sala de plens s’hi ha habilitat una rampa de fusta que servirà per superar l’esglaó que condueix a la zona on s’ubiquen els regidors. Aquesta plataforma, de caràcter provisional, no és l’únic canvi visible. També s’han desplaçat les dues bancades cap al centre, permetent així una major mobilitat, i s’ha tret la butaca on s’hi hauria d’asseure Bonaventura per tal de poder-hi col·locar la seva cadira de rodes amb millors condicions.

Respecte a una hipotètica transformació de la sala de plens més enllà d’aquesta rampa de fusta, en Quim es mostra ferm i concís: «Abans de readaptar l’Ajuntament el que necessitem és invertir amb l’objectiu de recuperar l’economia. Que jo em pugui passejar pel consistori amb cadira està molt bé, però cal prioritzar sempre el carrer».

Comentaris

Enhorabona Quim. especialment m'agrada la priorització que fas del carrer, del bé comú, abans (sense substituir-les) de la teva mobilitat all si de l'ajuntament.
Si, això és evident, la situació está complicada i cal prioritzar, en línia, cuida't
Luis Diaz ha dit…
Felicitats Quim i molta sort.

Estic segur que participaràs amb èxit en tots els indrets on arribi la teva responsabilitat local, amb rampa i sense.

Salutacions. Lluís
Gràcies Lluís, a veure si puges i ho veíem, merci pels ànims.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…